Diferència entre les revisions de "Constitució de 1812"

La '''Constitució Política de la Monarquia Espanyola''', més coneguda com a '''Constitució espanyola de 1812''' o '''Constitució de Càdis''' (popularment, "la Pepa"), fon promulgada per les [[Corts Generals|Corts Generals espanyoles]] reunides extraordinàriament el [[19 de març]] de l'any [[1812]]. Este text constitucional contà en la participació efectiva de 185 diputats en Corts, d'un total teòric de 240. Alguns diputats eren propietaris del seu lloc de representació, és dir, representants titulars de les circumscripcions que els varen elegir. Uns atres, no obstant, eren suplents designats en [[Càdis]], per l'impossibilitat d'alguns territoris d'enviar als seus representants oficials durant les circumstàncies excepcionals del Lloc de Càdis (''Sitio de Cádiz'' en castellà), la [[Guerra de l'Independència|guerra de l'Independència Espanyola]] i les [[guerres d'independència hispanoamericanes]].

La Constitució de 1812 té una gran rellevància històrica, no solament per tractar-se de la primera Constitució promulgada en Espanya, sino també perque fon destinada a regir en tot l'[[Imperi espanyol]]. Ademés, es considera una de les Constitucions més lliberals del seu temps, i tingué un important impacte en el món hispànic.

Oficialment estigué en vigor sols dos anys, des de la seua promulgació fins a la seua derogació en [[Valéncia]] el [[4 de maig]] de [[1814]], despuix de la tornada a Espanya de [[Ferrando VII]]. No obstant, a penes sí va entrar en vigor de facte, ya que en el seu periodo de gestació bona part d'Espanya durant la guerra d'Independència es trobava en mans del govern afrancesat de [[Josep Bonaparte|José I Bonaparte]], una atra en mà de juntes interines més preocupades en organisar la seua oposició a Josep I i el restant dels territoris del regne, les Províncies espanyoles en Amèrica, que es trobaven en un estat de confusió i buit de poder causat per les Guerres d'independència hispanoamericanes.

 

La Constitució establia la [[sobirania en la Nació]] —ya no en el rei—, la [[monarquia constitucional]], la [[separació de poders]], la llimitació dels poders del rei, el [[sufragi universal masculí]] [[Sufragi universal indirecte|indirecte]], la [[llibertat d'imprenta]], la llibertat d'indústria, el dret de propietat o la fonamental abolició dels senyorius, entre atres qüestions, per lo que «no va incorporar una taula de drets i llibertats, pero sí va arreplegar alguns drets dispersos en el seu articulat». Ademés, confirmava la nacionalitat espanyola per a tots els naixcuts en qualsevol territori de la Corona espanyola, pràcticament fundant un sol país junt a les províncies americanes, africanes i asiàtiques.

 

Per una atra part, el text consagrava a [[Espanya]] com a [[Estat confessional]] catòlic, prohibint expressament en el seu artícul duodècim qualsevol atra confessió, i el rei ho seguia sent «per la gràcia de Deu i la Constitució». Este text constitucional no va contemplar el reconeiximent de cap dret per a les dònes. Se li reconeix, en gran estima, el seu caràcter lliberal, el seu afany en la defensa dels drets individuals, el seu posicionament en voler modificar caduques [[Antic Règim d'Espanya|institucions pròpies de l'Antic Règim]], i en general, d'arreplegar mides regeneradores enfocades, en esperit idealiste, en millorar la societat.

 

Alguns redactors de la Constitució varen morir durant l'epidèmia de [[febra groga]] que es va desnugar en Espanya en els primers anys del [[sigle XIX]].