Diferència entre les revisions de "Hibridació (química)" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 8 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 32:

</math>}}

L'estímul per a excitar a l'electró del 2s al 2pz és aportat pel primer electró en formar enllaç en un àtom en este tipo de valència. Per eixemple, l'[[hidrogen]] en el cas del [[metà]]. Açò a la seua volta incrementa la necessitat d'ompliment dels restants orbitals. Estos nous orbitals híbrits deixen de ser ~~cridats~~ 2s i 2p i són ara ~~cridats~~ ''*sp3'' (una miqueta d'abdós orbitals):

L'estímul per a excitar a l'electró del 2s al 2pz és aportat pel primer electró en formar enllaç en un àtom en este tipo de valència. Per eixemple, l'[[hidrogen]] en el cas del [[metà]]. Açò a la seua volta incrementa la necessitat d'ompliment dels restants orbitals. Estos nous orbitals híbrits deixen de ser nomenats 2s i 2p i són ara nomenats ''*sp3'' (una miqueta d'abdós orbitals):

{{equació|<math>

Llínea 52:

Es definix com la combinació d'un orbital S i 2 P, per a formar 3 orbitals híbrits, que es disponen en un pla formant ànguls de 120º.

Els àtoms que formen hibridacions sp2 poden formar composts en enllaços dobles. Formen un àngul de 120º i la seua molècula és de forma plana. Als enllaços simples se'ls coneix com a enllaços sigma (σ) i els enllaços dobles estan composts per un [[enllaç σ|enllaç sigma]] i un [[enllaç π|enllaç pi]] (<math>pi</math>). Les regles d'ubicació dels electrons en estos casos, com el [[alqué]] [[etilé]] obliguen a una hibridació distinta ~~cridada~~ sp2, en la qual un electró de l'orbital 2s es mescla a soles en dos dels orbitals 2p: sorgix a partir o en unir-se l'orbital s en dos orbitals p; per tant, es produïxen tres nous orbitals sp2, cada orbital nou produïx enllaços covalents.

Els àtoms que formen hibridacions sp2 poden formar composts en enllaços dobles. Formen un àngul de 120º i la seua molècula és de forma plana. Als enllaços simples se'ls coneix com a enllaços sigma (σ) i els enllaços dobles estan composts per un [[enllaç σ|enllaç sigma]] i un [[enllaç π|enllaç pi]] (<math>pi</math>). Les regles d'ubicació dels electrons en estos casos, com el [[alqué]] [[etilé]] obliguen a una hibridació distinta nomenada sp2, en la qual un electró de l'orbital 2s es mescla a soles en dos dels orbitals 2p: sorgix a partir o en unir-se l'orbital s en dos orbitals p; per tant, es produïxen tres nous orbitals sp2, cada orbital nou produïx enllaços covalents.

{{equació|<math>

Llínea 149:

| align="center"| [[Geometria molecular llineal|llineal]] (180°)

|-----

| align="center" |~~[[Archivo:Di silv.svg|200px]]~~

| align="center" |

|-----

! rowspan="2"| AX3

Llínea 155:

| align="center"| [[Geometria molecular trigonal plana|trigonal plana]] (120°)

|-----

| align="center" |~~[[Archivo:Tri copp.svg|300px]]~~

| align="center" |

|-----

! rowspan="4"| AX4

Llínea 161:

| align="center"| [[Geometria molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)

|-----

| align="center" |~~[[Archiu:Tetra nick.svg|300px]]~~

| align="center" |

|-----

| align="center"| [[Geometria molecular quadrada plana|quadrada plana]] (90°)

|-----

| align="center" |~~[[Archiu:Tetra plat.svg|400px]]~~

| align="center" |

|-----

! rowspan="2"| AX5

Llínea 178:

|-----

| align="center" |[[Archiu:Hexa sulf.svg|400px]]

~~| align="center" |[[Archiu:Hexa moly.svg|400px]]~~

|-----

! rowspan="2"| AX7

Llínea 184:

Llínea 183:

| align="center" rowspan="2"|[[Geometria molecular bipiramidal pentagonal|bipiramidal pentagonal]], octaédrica apuntado o prisma trigonal apuntado

|-----

| align="center" |~~[[Archiu:Hepta iodi.svg|400px]]~~

| align="center" |

|}

== Vore també ==

* [[València (química)]]

* [[Orbital molecular]]

* [[Hibridació del carbono]]

== Referències ==

@@ Llínea 32: / Llínea 32: @@
 </math>}}
-L'estímul per a excitar a l'electró del 2s al 2p<sub>z</sub> és aportat pel primer electró en formar enllaç en un àtom en este tipo de valència. Per eixemple, l'[[hidrogen]] en el cas del [[metà]]. Açò a la seua volta incrementa la necessitat d'ompliment dels restants orbitals. Estos nous orbitals híbrits deixen de ser cridats 2s i 2p i són ara cridats ''*sp<sup>3</sup>'' (una miqueta d'abdós orbitals):
+L'estímul per a excitar a l'electró del 2s al 2p<sub>z</sub> és aportat pel primer electró en formar enllaç en un àtom en este tipo de valència. Per eixemple, l'[[hidrogen]] en el cas del [[metà]]. Açò a la seua volta incrementa la necessitat d'ompliment dels restants orbitals. Estos nous orbitals híbrits deixen de ser nomenats 2s i 2p i són ara nomenats ''*sp<sup>3</sup>'' (una miqueta d'abdós orbitals):
 {{equació|<math>
@@ Llínea 52: / Llínea 52: @@
 Es definix com la combinació d'un orbital S i 2 P, per a formar 3 orbitals híbrits, que es disponen en un pla formant ànguls de 120º.
-Els àtoms que formen hibridacions sp<sup>2</sup> poden formar composts en enllaços dobles. Formen un àngul de 120º i la seua molècula és de forma plana. Als enllaços simples se'ls coneix com a enllaços sigma (σ) i els enllaços dobles estan composts per un [[enllaç σ|enllaç sigma]] i un [[enllaç π|enllaç pi]] (<math>pi</math>). Les regles d'ubicació dels electrons en estos casos, com el [[alqué]] [[etilé]] obliguen a una hibridació distinta cridada sp<sup>2</sup>, en la qual un electró de l'orbital 2s es mescla a soles en dos dels orbitals 2p: sorgix a partir o en unir-se l'orbital s en dos orbitals p; per tant, es produïxen tres nous orbitals sp<sup>2</sup>, cada orbital nou produïx enllaços covalents.
+Els àtoms que formen hibridacions sp<sup>2</sup> poden formar composts en enllaços dobles. Formen un àngul de 120º i la seua molècula és de forma plana. Als enllaços simples se'ls coneix com a enllaços sigma (σ) i els enllaços dobles estan composts per un [[enllaç σ|enllaç sigma]] i un [[enllaç π|enllaç pi]] (<math>pi</math>). Les regles d'ubicació dels electrons en estos casos, com el [[alqué]] [[etilé]] obliguen a una hibridació distinta nomenada sp<sup>2</sup>, en la qual un electró de l'orbital 2s es mescla a soles en dos dels orbitals 2p: sorgix a partir o en unir-se l'orbital s en dos orbitals p; per tant, es produïxen tres nous orbitals sp<sup>2</sup>, cada orbital nou produïx enllaços covalents.
 {{equació|<math>
@@ Llínea 149: / Llínea 149: @@
 | align="center"| [[Geometria molecular llineal|llineal]] (180°)
 |-----
-| align="center" |[[Archivo:Di silv.svg|200px]]
+| align="center" |
 |-----
 ! rowspan="2"| AX<sub>3</sub>
@@ Llínea 155: / Llínea 155: @@
 | align="center"| [[Geometria molecular trigonal plana|trigonal plana]] (120°)
 |-----
-| align="center" |[[Archivo:Tri copp.svg|300px]]
+| align="center" |
 |-----
 ! rowspan="4"| AX<sub>4</sub>
@@ Llínea 161: / Llínea 161: @@
 | align="center"| [[Geometria molecular tetraèdrica|tetraèdrica]] (109.5°)
 |-----
-| align="center" |[[Archiu:Tetra nick.svg|300px]]
+| align="center" |
 |-----
 | align="center"| [[Geometria molecular quadrada plana|quadrada plana]] (90°)
 |-----
-| align="center" |[[Archiu:Tetra plat.svg|400px]]
+| align="center" |
 |-----
 ! rowspan="2"| AX<sub>5</sub>
@@ Llínea 178: / Llínea 178: @@
 |-----
 | align="center" |[[Archiu:Hexa sulf.svg|400px]]
-| align="center" |[[Archiu:Hexa moly.svg|400px]]
 |-----
 ! rowspan="2"| AX<sub>7</sub>
@@ Llínea 184: / Llínea 183: @@
 | align="center" rowspan="2"|[[Geometria molecular bipiramidal pentagonal|bipiramidal pentagonal]],<br>octaédrica apuntado o<br>prisma trigonal apuntado
 |-----
-| align="center" |[[Archiu:Hepta iodi.svg|400px]]
+| align="center" |
 |}
 == Vore també ==
 * [[València (química)]]
-* [[Orbital molecular]]
-* [[Hibridació del carbono]]
 == Referències ==