Diferència entre les revisions de "Revolta (arquitectura)"
Sense resum d'edició (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
Una '''revolta''' o '''volta''' és una obra de mamposteria o fàbrica de forma curva, que servix per a cobrir | Una '''revolta''' o '''volta''' és una obra de mamposteria o fàbrica de forma curva, que servix per a cobrir l'espai comprés entre dos murs o una série de pilars allineats. | ||
És una estructura molt apropiada per a cobrir espais arquitectònics amples en peces chicotetes. La seua geometria pot ser de simple o doble curvatura. En edificacions modernes el terme s'aplica a estructures de cobertes curvades, en les que | És una estructura molt apropiada per a cobrir espais arquitectònics amples en peces chicotetes. La seua geometria pot ser de simple o doble curvatura. En edificacions modernes el terme s'aplica a estructures de cobertes curvades, en les que l'espesor és molt chicotet comparat en l'ample i el llarc, també denominats cascarons. | ||
Tant en les antigues revoltes com en les modernes la solicitació predominant en els seus elements és de compressió. Les seues tensions s'asemblen a les d'un arc, o un conjunt d'arcs conformant una superfície. | Tant en les antigues revoltes com en les modernes, la solicitació predominant en els seus elements és de compressió. Les seues tensions s'asemblen a les d'un arc, o un conjunt d'arcs conformant una superfície. | ||
Els materials | Els materials amprats en la seua cosntrucció poden ser de pedra, nomenant-se dovelles, rajoles, [[acer]], formigó armat, etcètera. Les dovelles poden anar aparellades "a os", açò és, sense travat, encara que l'habitual és que s'unixquen en un material aglomerant o morter. | ||
En | En l'història de l'arquitectura de les voltes, de rajola o pedra, tingueren un paper preeminent en l'edificació, que han perdut en la generalisació de les tècniques i materials de construcció moderns: primer l'acer i despuix el formigó armat han possibilitat edificacions allindarades de grans llums, abans unicament arevoltades. | ||
== Tipos més coneguts de revoltes == | == Tipos més coneguts de revoltes == | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
=== Revolta de creueria o nervada === | === Revolta de creueria o nervada === | ||
[[Image: | [[Image:Torun ss Johns vaulting big.jpg|thumb|right|300px|<center>Revolta de creueria</center>]] | ||
És una revolta formada per una série d'arcs o nervis en funció estructural. Els espais que s'originen entre ells constituïxen els plements, una espècie de lloses curves de pedra que tenen una funció secundària, de farcit. | És una revolta formada per una série d'arcs o nervis en funció estructural. Els espais que s'originen entre ells constituïxen els plements, una espècie de lloses curves de pedra que tenen una funció secundària, de farcit. | ||
La forma i | La forma i disposició dels nervis pot ser molt variada i complexa, aplegant en el gòtic tardà a complexos disenys geomètrics. | ||
Dins d'esta varietat està la revolta angevina, molt utilisada en Angers ([[França]]), duta a Espanya pels artistes i arquitectes de la reina Leonor, esposa d'[[Alfonso VIII]] de Castella, que l'implantàren en el Monasteri de Santa Maria la Real de Las Huelgas ([[Burgos]]). És de planta rectangular i conserva | Dins d'esta varietat està la revolta angevina, molt utilisada en Angers ([[França]]), duta a Espanya pels artistes i arquitectes de la reina Leonor, esposa d'[[Alfonso VIII]] de Castella, que l'implantàren en el Monasteri de Santa Maria la Real de Las Huelgas ([[Burgos]]). És de planta rectangular i conserva l'estructura abombada. Els nervis són prou primets i la seua plementeria és despeçada. | ||
=== Revolta encamonada === | === Revolta encamonada === | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
És la formada per un casquet semiesfèric que sol descansar sobre un mur circular o sobre pilars diposats formant un círcul. La seua denominació habitual és: cúpula. | És la formada per un casquet semiesfèric que sol descansar sobre un mur circular o sobre pilars diposats formant un círcul. La seua denominació habitual és: cúpula. | ||
En l'[[Antiga Roma]] s' | En l'[[Antiga Roma]] s'amprà la cúpula, sent un bon eixemple d'allò el [[El Panteó|Panteó]] de l'emperador [[Emperador Adrià|Adrià]]. S'utilisà profúsament durant el [[Renaiximent]] i el [[Barroc]]; al primer d'estos periodos pertany la jagant cúpula de la [[Basílica de Sant Pere]] del [[Vaticà]]. | ||
=== Revolta de forn === | === Revolta de forn === | ||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
==Vore també== | ==Vore també== | ||
* [[Volta]] | * [[Volta]] | ||
== Enllaços externs == | |||
{{commonscat|Vaults}} | |||
[[Categoria:Elements arquitectònics]] | [[Categoria:Elements arquitectònics]] | ||