Diferència entre les revisions de "Monarca" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 10 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

Un '''Monarca''' és la persona que governa una [[monarquia]], una [[forma d'estat]] (en oposició a la [[República]]) i una [[forma de govern]] en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut esta funció per herència i l'eixercirà de per vida o fins a l'abdicació. Els monarques poden ser ~~autòcrates~~ -[[monarquia absoluta]]- o caps d'estat ~~ceremonials~~ en ''[[auctoritas]]'' pero sense ''[[potestas (poder)|potestas]]'' de govern, la qual és eixercida pel [[parlament]] -[[monarquia constitucional]]-. El monarca pot tindre qualsevol [[dignitat (títul)]] -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne múltiples en la seua mateixa persona. Històricament els monarques han segut governants absoluts, pero la majoria dels monarques actuals són caps d'estat ~~ceremonials~~. La paraula «monarca» prové del [[Grec antic|grec]] ''monos arkhein'' que significa «únic governant» i feya referència a un governant absolut de l'[[Antiga Grècia]].

[[File:Batalla del Puig por Marzal de Sas (1410-20).jpg|thumb|300px|El [[Monarques de Valéncia|monarca valencià]] [[Jaume I]] en la [[batalla d'El Puig]]. Temple sobre taula de [[Marçal de Sax]]. Victoria and Albert Museum, [[Londres]].]]

Un '''Monarca''' és la persona que governa una [[monarquia]], una [[forma d'estat]] (en oposició a la [[República]]) i una [[forma de govern]] en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut esta funció per herència i l'eixercirà de per vida o fins a l'abdicació. Els monarques poden ser autócrates -[[monarquia absoluta]]- o caps d'estat cerimonials en ''[[auctoritas]]'' pero sense ''[[potestas (poder)|potestas]]'' de govern, la qual és eixercida pel [[parlament]] -[[monarquia constitucional]]-. El monarca pot tindre qualsevol [[dignitat (títul)]] -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne múltiples en la seua mateixa persona. Històricament els monarques han segut governants absoluts, pero la majoria dels monarques actuals són caps d'estat cerimonials. La paraula «monarca» prové del [[Grec antic|grec]] ''monos arkhein'' que significa «únic governant» i feya referència a un governant absolut de l'[[Antiga Grècia]].

==Definició de monarca==

Algunes característiques dels monarques són:

* La majoria dels monarques ostenten el títul de manera vitalícia; un monarca pot renunciar al seu títul abdicant; algunes excepcions són: el ~~Copríncip~~ francés d'[[Andorra]] (el president de [[França]], encara que Andorra podria ser considerada una diarquia), el Yang di-Pertuan Agong (rei) de [[Malàsia]] és considerat un monarca encara que a soles per un periodo de cinc anys. D'atra banda els dictadors vitalicis no són considerats com a monarques.

* La majoria dels monarques ostenten el títul de manera vitalícia; un monarca pot renunciar al seu títul abdicant; algunes excepcions són: el Co-príncip francés d'[[Andorra]] (el president de [[França]], encara que Andorra podria ser considerada una diarquia), el Yang di-Pertuan Agong (rei) de [[Malàsia]] és considerat un monarca encara que a soles per un periodo de cinc anys. D'atra banda els dictadors vitalicis no són considerats com a monarques.

* Els monarques provenen d'una família real i reben ensenyança de les seues futures faenes; són succeïts despuix de la seua mort o abdicació per un atre membre de les seues pròpies famílies (~~assovint~~ el fill o la filla major). Com a resultat, les monarquies més estables han tingut una llínea de sanc que ha perdurat per molts de sigles. Algunes excepcions són: el rei de [[Malàsia]], el [[papa]] (com a monarca del [[Vaticà]]). D'atra banda la successió familiar també ha ocorregut en les dictadures militars.

* Els monarques provenen d'una família real i reben ensenyança de les seues futures faenes; són succeïts despuix de la seua mort o abdicació per un atre membre de les seues pròpies famílies (a sovint el fill o la filla major). Com a resultat, les monarquies més estables han tingut una llínea de sanc que ha perdurat per molts de sigles. Algunes excepcions són: el rei de [[Malàsia]], el [[papa]] (com a monarca del [[Vaticà]]). D'atra banda la successió familiar també ha ocorregut en les dictadures militars.

* La majoria dels monarques ostenten títuls que són tradicionals en referència a una monarquia: rei, príncip, duc, comte, emperador, etc.

Llínea 10:

Llínea 11:

{| class="wikitable"

!style="background: #e3e3e3;"|[[Emperador (Títul)|Emperador]]

!style="background: #FFD700;"|Rei (antigament escrit "rey")<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=rey~~</ref>

!style="background: #FFD700;"|Rei (antigament escrit "rey")<ref>{{DGLV|Rey}}</ref>

!style="background: #e3e3e3;"|[[Príncip]] (antigament dit "príncep")<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=pr%C3%ADncep~~</ref>

!style="background: #e3e3e3;"|[[Príncip]] (antigament dit "príncep")<ref>{{DGLV|Príncep}}</ref>

!style="background: #e3e3e3;"|[[Infant d'Espanya|Infant]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Duc]]

Llínea 17:

Llínea 18:

!style="background: #e3e3e3;"|[[Comte]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Vescomte]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Baró]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Baró (Títul nobiliari)|Baró]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Senyor]]

!style="background: #e3e3e3;"|[[Castellà]] (antigament dit "castlà")<ref>~~https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=castlà~~</ref>

!style="background: #e3e3e3;"|[[Castellà]] (antigament dit "castlà")<ref>{{DGLV|Castlà}}</ref>

|}

Llínea 48:

Llínea 49:

|[[Monarquia|Regne]]

|''Rex''

|Actual: [[Regne de Bèlgica]], [[Regne de Dinamarca]], [[Regne d’Espanya]], [[Regne Unit de la Gran Bretanya]], [[Regne de Noruega]], [[Regne dels Països Baixos]], [[Regne de Suècia]].<br />Històric: [[Regne de Valéncia]].

|Actual: [[Regne de Bèlgica]], [[Regne de Dinamarca]], [[Regne d’Espanya]], [[Regne Unit de la Gran Bretanya]], [[Regne de Noruega]], [[Regne dels Països Baixos]], [[Regne de Suècia]].<br />Històric: [[Regne de Valéncia]]. {{AP|Monarques de Valéncia}}

|-

|[[Gran Duc]]

Llínea 83:

Llínea 84:

==Protocol==

Hi ha complexes regles de [[Protocol (precedència)|protocol]] per a relacionar-se en els reis. En alguns països cal fer una reverència o besar la mà si és una dòna, en atres no es pot donar mai l'esquena al monarca o estar en un nivell d'alçada superior. També hi ha varietat en les formes de dirigir-se al monarca, sent "sa Majestat" i "sa Altea" les fòrmules més comunes.

== Vore també ==

* [[Monarques de Valéncia]]

== Referències ==

Llínea 88:

Llínea 92:

== Enllaços externs ==

~~{{DGLV|monarca}}~~

[[Categoria:Societat]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-Un '''Monarca''' és la persona que governa una [[monarquia]], una [[forma d'estat]] (en oposició a la [[República]]) i una [[forma de govern]] en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut esta funció per herència i l'eixercirà de per vida o fins a l'abdicació. Els monarques poden ser autòcrates -[[monarquia absoluta]]- o caps d'estat ceremonials en ''[[auctoritas]]'' pero sense ''[[potestas (poder)|potestas]]'' de govern, la qual és eixercida pel [[parlament]] -[[monarquia constitucional]]-. El monarca pot tindre qualsevol [[dignitat (títul)]] -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne múltiples en la seua mateixa persona. Històricament els monarques han segut governants absoluts, pero la majoria dels monarques actuals són caps d'estat ceremonials. La paraula «monarca» prové del [[Grec antic|grec]] ''monos arkhein'' que significa «únic governant» i feya referència a un governant absolut de l'[[Antiga Grècia]].
+[[File:Batalla del Puig por Marzal de Sas (1410-20).jpg|thumb|300px|El [[Monarques de Valéncia|monarca valencià]] [[Jaume I]] en la [[batalla d'El Puig]]. Temple sobre taula de [[Marçal de Sax]]. Victoria and Albert Museum, [[Londres]].]]
+Un '''Monarca''' és la persona que governa una [[monarquia]], una [[forma d'estat]] (en oposició a la [[República]]) i una [[forma de govern]] en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut esta funció per herència i l'eixercirà de per vida o fins a l'abdicació. Els monarques poden ser autócrates -[[monarquia absoluta]]- o caps d'estat cerimonials en ''[[auctoritas]]'' pero sense ''[[potestas (poder)|potestas]]'' de govern, la qual és eixercida pel [[parlament]] -[[monarquia constitucional]]-. El monarca pot tindre qualsevol [[dignitat (títul)]] -rei, duc, comte, etc- o reunir-ne múltiples en la seua mateixa persona. Històricament els monarques han segut governants absoluts, pero la majoria dels monarques actuals són caps d'estat cerimonials. La paraula «monarca» prové del [[Grec antic|grec]] ''monos arkhein'' que significa «únic governant» i feya referència a un governant absolut de l'[[Antiga Grècia]].
 ==Definició de monarca==
 Algunes característiques dels monarques són:
-* La majoria dels monarques ostenten el títul de manera vitalícia; un monarca pot renunciar al seu títul abdicant; algunes excepcions són: el Copríncip francés d'[[Andorra]] (el president de [[França]], encara que Andorra podria ser considerada una diarquia), el Yang di-Pertuan Agong (rei) de [[Malàsia]] és considerat un monarca encara que a soles per un periodo de cinc anys. D'atra banda els dictadors vitalicis no són considerats com a monarques.
+* La majoria dels monarques ostenten el títul de manera vitalícia; un monarca pot renunciar al seu títul abdicant; algunes excepcions són: el Co-príncip francés d'[[Andorra]] (el president de [[França]], encara que Andorra podria ser considerada una diarquia), el Yang di-Pertuan Agong (rei) de [[Malàsia]] és considerat un monarca encara que a soles per un periodo de cinc anys. D'atra banda els dictadors vitalicis no són considerats com a monarques.
-* Els monarques provenen d'una família real i reben ensenyança de les seues futures faenes; són succeïts despuix de la seua mort o abdicació per un atre membre de les seues pròpies famílies (assovint el fill o la filla major). Com a resultat, les monarquies més estables han tingut una llínea de sanc que ha perdurat per molts de sigles. Algunes excepcions són: el rei de [[Malàsia]], el [[papa]] (com a monarca del [[Vaticà]]). D'atra banda la successió familiar també ha ocorregut en les dictadures militars.
+* Els monarques provenen d'una família real i reben ensenyança de les seues futures faenes; són succeïts despuix de la seua mort o abdicació per un atre membre de les seues pròpies famílies (a sovint el fill o la filla major). Com a resultat, les monarquies més estables han tingut una llínea de sanc que ha perdurat per molts de sigles. Algunes excepcions són: el rei de [[Malàsia]], el [[papa]] (com a monarca del [[Vaticà]]). D'atra banda la successió familiar també ha ocorregut en les dictadures militars.
 * La majoria dels monarques ostenten títuls que són tradicionals en referència a una monarquia: rei, príncip, duc, comte, emperador, etc.
@@ Llínea 10: / Llínea 11: @@
 {| class="wikitable"
 !style="background: #e3e3e3;"|[[Emperador (Títul)|Emperador]]
-!style="background: #FFD700;"|Rei (antigament escrit "rey")<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=rey</ref>
+!style="background: #FFD700;"|Rei (antigament escrit "rey")<ref>{{DGLV|Rey}}</ref>
-!style="background: #e3e3e3;"|[[Príncip]] (antigament dit "príncep")<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=pr%C3%ADncep</ref>
+!style="background: #e3e3e3;"|[[Príncip]] (antigament dit "príncep")<ref>{{DGLV|Príncep}}</ref>
 !style="background: #e3e3e3;"|[[Infant d'Espanya|Infant]]
 !style="background: #e3e3e3;"|[[Duc]]
@@ Llínea 17: / Llínea 18: @@
 !style="background: #e3e3e3;"|[[Comte]]
 !style="background: #e3e3e3;"|[[Vescomte]]
-!style="background: #e3e3e3;"|[[Baró]]
+!style="background: #e3e3e3;"|[[Baró (Títul nobiliari)|Baró]]
 !style="background: #e3e3e3;"|[[Senyor]]
-!style="background: #e3e3e3;"|[[Castellà]] (antigament dit "castlà")<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=castlà</ref>
+!style="background: #e3e3e3;"|[[Castellà]] (antigament dit "castlà")<ref>{{DGLV|Castlà}}</ref>
 |}
@@ Llínea 48: / Llínea 49: @@
 |[[Monarquia|Regne]]
 |''Rex''
-|Actual: [[Regne de Bèlgica]], [[Regne de Dinamarca]], [[Regne d’Espanya]], [[Regne Unit de la Gran Bretanya]], [[Regne de Noruega]], [[Regne dels Països Baixos]], [[Regne de Suècia]].<br />Històric: [[Regne de Valéncia]].
+|Actual: [[Regne de Bèlgica]], [[Regne de Dinamarca]], [[Regne d’Espanya]], [[Regne Unit de la Gran Bretanya]], [[Regne de Noruega]], [[Regne dels Països Baixos]], [[Regne de Suècia]].<br />Històric: [[Regne de Valéncia]]. {{AP|Monarques de Valéncia}}
 |-
 |[[Gran Duc]]
@@ Llínea 83: / Llínea 84: @@
 ==Protocol==
 Hi ha complexes regles de [[Protocol (precedència)|protocol]] per a relacionar-se en els reis. En alguns països cal fer una reverència o besar la mà si és una dòna, en atres no es pot donar mai l'esquena al monarca o estar en un nivell d'alçada superior. També hi ha varietat en les formes de dirigir-se al monarca, sent "sa Majestat" i "sa Altea" les fòrmules més comunes.
+== Vore també ==
+* [[Monarques de Valéncia]]
 == Referències ==
@@ Llínea 88: / Llínea 92: @@
 == Enllaços externs ==
-{{DGLV|monarca}}
 {{Commonscat|Monarchs}}
+{{DGLV|Monarca}}
 [[Categoria:Societat]]