Diferència entre les revisions de "Alguerés"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|Alguerés en Sardenya. El alguerés és el avariant del català que se parla en la ciutat de Alguer, al n...». |
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:' |
||
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[Archiu:Localització de l'Alguer respecte de Sardenya.svg|thumb|right|300px|<center>Alguerés en Sardenya.</center>]] | ||
L''''alguerés''' és la variant del [[català]] que se parla en la ciutat de [[L'Alguer]], al noroest de l'illa de [[Sardenya]]. Ha segut reconegut com a llengua minoritària per la [[Itàlia|República italiana]] i per la [[Regió Autònoma de Sardenya]]. | |||
Els invasors catalans, procedents de Barcelona, | Els invasors catalans, procedents de [[Barcelona]], repoblaren l'Alguer despuix d'expulsar a la seua població sarda en l'any [[1372]]. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el [[sigle XVII]] i despuix per l'[[italià]]. En la [[Anys 1990|década de 1990]] vora un 65% de la població de L'Alguer entenia el català alguerés i un 30% el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés. | ||
L'alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències de l'italià, sart i [[castellà]]. També és freqüent trobar arcaismes com a conseqüència del seu aïllament en el continu llingüístic català. | |||
Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no soles en el cas de l'Alguer per tant | Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no a soles en el cas de l'Alguer, per tant hi ha certa problemàtica i no té per qué ser l'història correcta. | ||
== Fonètica i fonologia == | == Fonètica i fonologia == | ||
*Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò". | * Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò". | ||
*Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero | * Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero ho fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palsona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès". | ||
*Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/. | * Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/. | ||
*La r final | * La r final s'emmudix com en el restant del català: "anar">"anà". | ||
*Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora". | * Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora". | ||
*Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt". | * Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt". | ||
*Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora". | * Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora". | ||
*Mutació en [i] | * Mutació en [i] d'algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí". | ||
[[Categoria:Llengües]] | |||
[[Categoria:Llengües romàniques]] | |||
[[Categoria:Llengües d'Itàlia]] | [[Categoria:Llengües d'Itàlia]] | ||
