Diferència entre les revisions de "Codonyer"
Text reemplaça - '[https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=' a '{{DGLV| }}' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El '''codonyer''' (derivat de codony), en [[castellà]], ''membrillo'' o ''membrillero'', és un arbre de la família de les rosàcees Cydonia vulgaris Pers, que aplega fins a quatre metros d'alçària, en fulles casi redones, flors de color rosa, el seu fruit és el [[Codony|codony]], nomenat també a voltes com a codonyer. | El '''codonyer''' (derivat de codony), en [[castellà]], ''membrillo'' o ''membrillero'', és un arbre de la família de les rosàcees Cydonia vulgaris Pers, que aplega fins a quatre metros d'alçària, en fulles casi redones, flors de color rosa, el seu fruit és el [[Codony|codony]], nomenat també a voltes com a codonyer. | ||
==Descripció== | == Descripció == | ||
És un arbre de tamany entre chicotet i mijà, originari de la regió del Caucas, en el suroest càlit d'[[Àsia]] ([[Iran]], [[Turquia]]). És un arbre frutal emparentat en la pomera i el peral. El seu frut és de color groc-dorat lluent quan està madur, de 7 a 12 cm de llarc i de 6 a 9 cm d'ample; la seua polpa és dura i molt aromàtica. Els fruts inmadurs són verts, en una densa pilositat de color gris clar, que va perdent abans de madurar. Els seus fulls estan disposts de forma alterna; són simples, de 6 a 11 cm de llarc, en una superfície densament poblada de fins pèls blancs. Les flors, que sorgixen en la primavera despuix dels fulls, són blanques o roses, en cinc pétals. | És un arbre de tamany entre chicotet i mijà, originari de la regió del Caucas, en el suroest càlit d'[[Àsia]] ([[Iran]], [[Turquia]]). És un arbre frutal emparentat en la pomera i el peral. El seu frut és de color groc-dorat lluent quan està madur, de 7 a 12 cm de llarc i de 6 a 9 cm d'ample; la seua polpa és dura i molt aromàtica. Els fruts inmadurs són verts, en una densa pilositat de color gris clar, que va perdent abans de madurar. Els seus fulls estan disposts de forma alterna; són simples, de 6 a 11 cm de llarc, en una superfície densament poblada de fins pèls blancs. Les flors, que sorgixen en la primavera despuix dels fulls, són blanques o roses, en cinc pétals. | ||
==Història== | == Història == | ||
Segons Corominas, en el seu Diccionari crític etimològic de la [[llengua castellana]], el terme "codonyer" procedix del [[grec]] μελίμηλον que significa, lliteralment, '[[poma]] de [[mel]]'. | Segons Corominas, en el seu Diccionari crític etimològic de la [[llengua castellana]], el terme "codonyer" procedix del [[grec]] μελίμηλον que significa, lliteralment, '[[poma]] de [[mel]]'. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
El codonyer és mencionat per primera volta en un text [[anglés]] a finals del [[sigle XIII]], encara que el clima en [[Anglaterra]] no és molt adequat per la falta de calor de l'estiu, que impedix que la fruita madure totalment. També varen ser portats al [[Amèrica|Nou Món]], pero són rars en [[Amèrica del Nort]] per la seua susceptibilitat al tizó de fòc o fòc bacterià, una malaltia causada per la bactèria Erwinia amylovora. | El codonyer és mencionat per primera volta en un text [[anglés]] a finals del [[sigle XIII]], encara que el clima en [[Anglaterra]] no és molt adequat per la falta de calor de l'estiu, que impedix que la fruita madure totalment. També varen ser portats al [[Amèrica|Nou Món]], pero són rars en [[Amèrica del Nort]] per la seua susceptibilitat al tizó de fòc o fòc bacterià, una malaltia causada per la bactèria Erwinia amylovora. | ||
Es cultiva àmpliament en [[Argentina]], [[ | Es cultiva àmpliament en [[Argentina]], [[Uruguai]], els [[Balcans]], [[Espanya]] i la conca del [[Mediterràneu]]. Casi tot el codonyer dels mercats nortamericans prové d'Argentina[cita requerida]. | ||
Actualment el codonyer també és molt utilisat com a arbre ornamental. | Actualment el codonyer també és molt utilisat com a arbre ornamental. | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
El codonyer és massa dur, astringent i agre per lo que no és usual menjar-ho cru, a menys que siga escorchat (preparant-ho de modo que el [[sucre]] cristalise). S'usa per a fer [[melada]], compota i púdin, o pot pelar-se per a posteriorment torrar-ho. El seu fort aroma fa que siga un complement per a afegir en chicotetes cantitats al pastiç de poma i a la melada, per a potenciar el sabor. Es pot també produir [[vi]] de fruita del [[suc]], una especialitat en països com [[Alemanya]] i [[Polònia]]. | El codonyer és massa dur, astringent i agre per lo que no és usual menjar-ho cru, a menys que siga escorchat (preparant-ho de modo que el [[sucre]] cristalise). S'usa per a fer [[melada]], compota i púdin, o pot pelar-se per a posteriorment torrar-ho. El seu fort aroma fa que siga un complement per a afegir en chicotetes cantitats al pastiç de poma i a la melada, per a potenciar el sabor. Es pot també produir [[vi]] de fruita del [[suc]], una especialitat en països com [[Alemanya]] i [[Polònia]]. | ||
En Espanya, hi ha regions de l'archipèlec canari a on se suavisa el seu sabor sumergint-ho prèviament en aigua de mar, de modo que este resulte més apte al paladar; també és popular en tota Espanya còure el codonyer en sucre a parts iguals, resultant la tradicional "carn de codonyer". Este - també | En Espanya, hi ha regions de l'archipèlec canari a on se suavisa el seu sabor sumergint-ho prèviament en aigua de mar, de modo que este resulte més apte al paladar; també és popular en tota Espanya còure el codonyer en sucre a parts iguals, resultant la tradicional "carn de codonyer". Este - també nomenat dolç de codonyer - es consumix a sovint en [[Anou|anous]] o acompanyat de [[formage de Burgos]]. | ||
En [[Mèxic]] existixen llocs a on es menja cru preparat en sal, chile i llima. També és consumit cuinat en sucre fins a fer una pasta que se li coneix com cajeta o nugue de codonyer, moltes voltes consumit en formage. | En [[Mèxic]] existixen llocs a on es menja cru preparat en sal, chile i llima. També és consumit cuinat en sucre fins a fer una pasta que se li coneix com cajeta o nugue de codonyer, moltes voltes consumit en formage. | ||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Cydonia oblonga}} | |||
{{Wikispecies|Cydonia oblonga}} | |||
{{DGLV|Codonyer}} | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cydonia_oblonga Codonyer en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Cydonia_oblonga Codonyer en Wikipedia] | ||