(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Latin J.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra J]]
La '''J''', '''j''' en minúscula, és la dècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''jota'''.  
La '''J''', '''j''' en minúscula, és la dècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''jota'''.  


Llínea 6: Llínea 7:
És molt comú en la zona de l'[[Horta de Valéncia]] pronunciar la jota com si fora el dígraf [[Ch (dígraf)|che]] (pronunciar jove com si fora ''chove''), açò és un vulgarisme nomenat apichament no admissible en un valencià estàndart, que sempre fa la diferència entre jota i che. Lo mateix passa en la [[G|ge]].
És molt comú en la zona de l'[[Horta de Valéncia]] pronunciar la jota com si fora el dígraf [[Ch (dígraf)|che]] (pronunciar jove com si fora ''chove''), açò és un vulgarisme nomenat apichament no admissible en un valencià estàndart, que sempre fa la diferència entre jota i che. Lo mateix passa en la [[G|ge]].


En les comarques del nort de [[Provincia de Castelló|Castelló]] es diferencien, entre vocals, els antics dígrafs ''tg'' i ''tj'' (pronunciats com una [[G|ge]] i una jota normal) de la ge i la jota (pronunciades en estos dialectes com una i més una jota francesa o catalana): la consonant de mege (antigament i hui encara en el nort de Castelló, metge)<ref>{{DGLV| }}metge</ref> se diferencia de la de "major" (pronunciat en una i davant de la jota, a l'hora pronunciada com en francés, i sense pronunciar la [[R|er]] final: ''maijó''). Esta característica dialectal i arcaica no és admissible en un valencià estàndart modern, puix només s'usa en el llenguage d'unes zones i no és general en el restant del valencià, que fa sigles que pergué la diferència entre estos sons.
En les comarques del nort de [[Provincia de Castelló|Castelló]] es diferencien, entre vocals, els antics dígrafs ''tg'' i ''tj'' (pronunciats com una [[G|ge]] i una jota normal) de la ge i la jota (pronunciades en estos dialectes com una i més una jota francesa o catalana): la consonant de mege (antigament i hui encara en el nort de Castelló, metge)<ref>{{DGLV|Metge}}</ref> se diferencia de la de "major" (pronunciat en una i davant de la jota, a l'hora pronunciada com en francés, i sense pronunciar la [[R|er]] final: ''maijó''). Esta característica dialectal i arcaica no és admissible en un valencià estàndart modern, puix només s'usa en el llenguage d'unes zones i no és general en el restant del valencià, que fa sigles que pergué la diferència entre estos sons.


== Ortografia ==
== Ortografia ==
Llínea 17: Llínea 18:


== Vore també==
== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
* [[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]
* [[Dígraf]]
 
   
== Referències ==
== Referències ==
{{Reflist}}
{{Reflist}}
== Enllaços externs ==
{{DGLV|J}}
{{Commonscat|J}}


[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llingüística]]