Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Margalló"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 18 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{CaixaTaxons
| nom = Margalló
| image = Chamaerops humilis Torreblanca.jpg
| llegenda =
| status = LC
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Liliopsida]]
| ordo = [[Arecales]]
| familia = [[Arecaceae]]
| genus = [[Chamaerops]]
| species = Chamaerops humilis
| species_authority = [[Carles Linneo|L.]]
}}
[[File:Doum.jpg|thumb|250px|Detall d'una fulla de margalló]]
[[File:Doum.jpg|thumb|250px|Detall d'una fulla de margalló]]
[[Archiu:Frutos de palmera enana Chamaerops humilis.jpg|thumb|250px|Fruits de margalló (Chamaerops humilis)]]


El '''margalló''', en [[castellà]], ''palmito'', és una planta de la família de les palmàcees (''Chamaerops humilis'') de vora 2 metros d'altura i en part del tronc baix terra, té fulles en forma de [[palmito]] que reben el nom de palma i s'utilisen per a fer [[granera|graneres]]; fa flors grogues en panolla i el seu fruit, comestible, és elipsoidal i rogenc; és comestible el seu copet que rep també el nom de margalló.
El '''margalló''' ('''Chamaerops humilis''') és una planta [[perennifolia]] de la família de les [[Arecaceae|palmeres]] o [[Arecaceae|arecàcees]]. Es tracta de l'única palmera autòctona de la [[Península Ibèrica]] i del continent europeu, pròpia de [[clima mediterràneu]] i especialment comú en zones costeres i serrades càlides del [[sur]] i [[est]].


== Dits valencians ==
== Descripció ==


* '''Mudat com un margalló''', loc. Anar molt ben vestit.
- [[Morfologia foliar|Fulla]]: Les fulles són [[palmades]], rígides, de color [[vert]] o glauc. Presenten un [[peciol]] llarc i espinós, acabant en un palmito ample de segments allargats i punchosos. Són alternes i sorgixen en forma de roseta des del centre de la planta.
 
- [[Flor|Flor]]: Espècie [[dioica]] (mascles i femelles separats). Les flors són chicotetes, [[Groc|groguenques]] i agrupades en [[inflorescència|inflorescències]] densament ramificades. La floració sol tindre lloc entre [[abril]] i [[maig]].
 
- [[Fruit|Fruit]]: És una drupa ovoide, carnosa, de color [[roig]], [[Taronja (color)|taronja]] o [[marró]] en madurar, d'uns 1-2 cm. Madura entre [[setembre]] i [[novembre]] i conté una llavor dura.
 
- [[Tronc|Tronc]]: Pot presentar un tronc únic o diversos brots agrupats des de la base. Està cobert de fibres seques i a sovint és curt i gruixut, podent arribar fins a 4 m d'alçària. Té capacitat rebrotadora.
 
== Hàbitat ==
 
Habita en [[garriga|garrigues]], [[pineda|pinedes clares]], roquers i pendents pedregosos, des del nivell del mar fins als 1000 m d'altura. Preferix sols llaugers, ben drenats i resistix bé tant la [[sequera]] com el [[vent salí]].
 
És típic de la [[regió mediterrànea occidental]], des del sur de [[Portugal]] fins a [[Itàlia]], sent abundant al sur i est de la [[Península Ibèrica]], incloent [[Valéncia]], [[Andalusia]], [[Múrcia]] i les [[Illes Balears]].
 
== Taxonomia ==
 
''Chamaerops humilis'' fon descrit per [[Carles Linneo]] i publicat en ''Species Plantarum'' 2: 1188. 1753.
 
== Etimologia ==
 
* ''Chamaerops'': del [[grec]] χαμαί (''chamai'', «en terra») i ῥώψ (''rhops'', «mata»), en referència al seu port baix.
 
* ''humilis'': epítet [[llatí]] que significa «baix» o «humil», fent referència a la seua talla reduïda respecte a atres palmeres.
 
== Usos ==
 
Tradicionalment s'han aprofitat les fulles per a fer cordes, [[Estora|estores]], [[Granera|graneres]], cabassos i atres artesanies. El [[palmito]], part interna tendra, és comestible, encara que l'extracció pot matar la planta i actualment està protegida en moltes zones.
 
== Conservació ==
 
Encara que àmpliament distribuït i classificat com a [[LC|Preocupació Menor]], en alguns llocs les poblacions han minvat per destrucció d'hàbitats, urbanisació i recolecció abusiva. Està protegit en diverses comunitats autònomes.
 
== Refranys valencians ==
 
* ''Mudat com un margalló'', loc. Anar molt ben vestit
 
== Referències ==
* [http://www.anthos.es/ «Chamaerops humilis». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos]
* [http://www.theplantlist.org/tpl/search?q=Chamaerops+humilis «Chamaerops humilis». The Plant List]
* [https://www.tropicos.org/Name/29202063 «Chamaerops humilis». Tropicos.org]
 
== Bibliografia ==
* Alonso Peña, José Ramón (2011). ''Manual de Histología Vegetal. Madrid'' - México: Mundi-Prensa. p. 61. ISBN 978-84-8476-429-8.
* Castroviejo, S. (coord.) (1986-2005). ''Flora iberica''. CSIC, Madrid


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|
{{Commonscat|Chamaerops humilis}}{{Wikispecies|Chamaerops humilis}}
 
{{DGLV|Margalló}}
{{DGLV|Margalló}}
* {{HerbariVirtual|1738}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Chamaerops_humilis ''Chamaerops humilis'' en la Wikipedia en castellà]


[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Espècies]]
[[Categoria:Palmeres]]
[[Categoria:Arecaceae]]
[[Categoria:Plantes]]
[[Categoria:Plantes]]
[[Categoria:Plantes ornamentals]]
[[Categoria:Plantes ornamentals]]

Última revisió del 11:51 9 nov 2025

Margalló

Erro al crear miniatura:

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Liliopsida
Orde Arecales
Família Arecaceae
Gènero Chamaerops
Espècie Chamaerops humilis
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Archiu:Doum.jpg
Detall d'una fulla de margalló
Fruits de margalló (Chamaerops humilis)

El margalló (Chamaerops humilis) és una planta perennifolia de la família de les palmeres o arecàcees. Es tracta de l'única palmera autòctona de la Península Ibèrica i del continent europeu, pròpia de clima mediterràneu i especialment comú en zones costeres i serrades càlides del sur i est.

Descripció

[editar | editar còdic]

- Fulla: Les fulles són palmades, rígides, de color vert o glauc. Presenten un peciol llarc i espinós, acabant en un palmito ample de segments allargats i punchosos. Són alternes i sorgixen en forma de roseta des del centre de la planta.

- Flor: Espècie dioica (mascles i femelles separats). Les flors són chicotetes, groguenques i agrupades en inflorescències densament ramificades. La floració sol tindre lloc entre abril i maig.

- Fruit: És una drupa ovoide, carnosa, de color roig, taronja o marró en madurar, d'uns 1-2 cm. Madura entre setembre i novembre i conté una llavor dura.

- Tronc: Pot presentar un tronc únic o diversos brots agrupats des de la base. Està cobert de fibres seques i a sovint és curt i gruixut, podent arribar fins a 4 m d'alçària. Té capacitat rebrotadora.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Habita en garrigues, pinedes clares, roquers i pendents pedregosos, des del nivell del mar fins als 1000 m d'altura. Preferix sols llaugers, ben drenats i resistix bé tant la sequera com el vent salí.

És típic de la regió mediterrànea occidental, des del sur de Portugal fins a Itàlia, sent abundant al sur i est de la Península Ibèrica, incloent Valéncia, Andalusia, Múrcia i les Illes Balears.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Chamaerops humilis fon descrit per Carles Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1188. 1753.

Etimologia

[editar | editar còdic]
  • Chamaerops: del grec χαμαί (chamai, «en terra») i ῥώψ (rhops, «mata»), en referència al seu port baix.
  • humilis: epítet llatí que significa «baix» o «humil», fent referència a la seua talla reduïda respecte a atres palmeres.

Tradicionalment s'han aprofitat les fulles per a fer cordes, estores, graneres, cabassos i atres artesanies. El palmito, part interna tendra, és comestible, encara que l'extracció pot matar la planta i actualment està protegida en moltes zones.

Conservació

[editar | editar còdic]

Encara que àmpliament distribuït i classificat com a Preocupació Menor, en alguns llocs les poblacions han minvat per destrucció d'hàbitats, urbanisació i recolecció abusiva. Està protegit en diverses comunitats autònomes.

Refranys valencians

[editar | editar còdic]
  • Mudat com un margalló, loc. Anar molt ben vestit

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Alonso Peña, José Ramón (2011). Manual de Histología Vegetal. Madrid - México: Mundi-Prensa. p. 61. ISBN 978-84-8476-429-8.
  • Castroviejo, S. (coord.) (1986-2005). Flora iberica. CSIC, Madrid

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons