Diferència entre les revisions de "Història de Santa Llúcia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

'''Santa ~~Llucía~~''' és un país ubicat al [[nort]] de [[Veneçuela]] i [[Trinitat i Tobago]], en aigües del [[Carip|mar Carip]]. Els seus primers pobladors varen arribar en basses al voltant del [[sigle III]] de nostra era i despuix de múltiples disputes entre conquistadors [[Europa|europeus]] va terminar sent conquistada pel [[Regne Unit]], el qual li va otorgar l'independència en l'any [[1979]].

'''Santa Llúcia''' és un país ubicat al [[nort]] de [[Veneçuela]] i [[Trinitat i Tobago]], en aigües del [[Carip|mar Carip]]. Els seus primers pobladors varen arribar en basses al voltant del [[sigle III]] de nostra era i despuix de múltiples disputes entre conquistadors [[Europa|europeus]] va terminar sent conquistada pel [[Regne Unit]], el qual li va otorgar l'independència en l'any [[1979]].

== Els primers pobladors ==

Els primers pobladors de Santa ~~Llucía~~ varen ser els indígenes [[taín]]s, els quals varen aplegar per mar provinents del nort de [[Sudamèrica]] entre el sigle III i el [[sigle V]]. A partir del [[sigle IX]] els taíns varen ser dominats i assimilats per una atra ètnia de la regió, els indígenes [[carip (ètnia)|carips]]. Els primers europeus varen aplegar a l'illa a finals del [[sigle XV]] o a principis del [[sigle XVI]]. Donada la conveniència del seu port en [[Castries]], l'illa va ser disputada constantment entre el sigle XVI i el [[sigle XVII|XVII]], canviant de mans a lo manco catorze voltes entre el govern de [[França]] i el del [[Regne Unit]], sent este últim qui va obtindre la possessió definitiva en l'any [[1814]].

Els primers pobladors de Santa Llúcia varen ser els indígenes [[taín]]s, els quals varen aplegar per mar provinents del nort de [[Sudamèrica]] entre el sigle III i el [[sigle V]]. A partir del [[sigle IX]] els taíns varen ser dominats i assimilats per una atra ètnia de la regió, els indígenes [[carip (ètnia)|carips]]. Els primers europeus varen aplegar a l'illa a finals del [[sigle XV]] o a principis del [[sigle XVI]]. Donada la conveniència del seu port en [[Castries]], l'illa va ser disputada constantment entre el sigle XVI i el [[sigle XVII|XVII]], canviant de mans a lo manco catorze voltes entre el govern de [[França]] i el del [[Regne Unit]], sent este últim qui va obtindre la possessió definitiva en l'any [[1814]].

== Domini britànic ==

Llínea 8:

== Época independent ==

El [[Partit Laboriste de Santa ~~Llucía~~]] (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''Saint Lucia Llabor Party, SLP'') va ser el guanyador de les primeres eleccions que es varen celebrar despuix de conseguir l'independència del [[Regne Unit]], conseguint 12 dels 17 assents en el Parlament. A principis dels [[anys 1980|huitanta]] l'illa va travessar per una crisis econòmica i política i tant el sector privat com els sindicats varen obligar al govern dels laboristes a renunciar. A partir de l'any [[1982]] el govern seria controlat pel [[Partit Unit dels Treballadors de Santa ~~Lucía~~|Partit Unit dels Treballadors]] (en anglés: ''United Workers Party, UWP'').

El [[Partit Laboriste de Santa Llúcia]] (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''Saint Lucia Llabor Party, SLP'') va ser el guanyador de les primeres eleccions que es varen celebrar despuix de conseguir l'independència del [[Regne Unit]], conseguint 12 dels 17 assents en el Parlament. A principis dels [[anys 1980|huitanta]] l'illa va travessar per una crisis econòmica i política i tant el sector privat com els sindicats varen obligar al govern dels laboristes a renunciar. A partir de l'any [[1982]] el govern seria controlat pel [[Partit Unit dels Treballadors de Santa Llúcia|Partit Unit dels Treballadors]] (en anglés: ''United Workers Party, UWP'').

El Partit Unit dels Treballadors de Santa ~~Lucía~~ es va mantindre en el poder 16 anys. Dirigits per [[John Compton]], un ex Premier de l'illa durant el domini britànic, varen conseguir 14 dels 17 escans en el Parlament despuix de la renúncia dels laboristes. Les següents eleccions (celebrades el [[16 d'abril]] de [[1987]]) varen tornar a ser per al UWP pero esta volta assegurant solament 7 dels 17 escans, per lo que el primer ministre va suspendre el parlament i va tornar a convocar eleccions per al [[30 d'abril]], obtenint casi el mateix resultat (9 de 17 escans).

El Partit Unit dels Treballadors de Santa Llúcia es va mantindre en el poder 16 anys. Dirigits per [[John Compton]], un ex Premier de l'illa durant el domini britànic, varen conseguir 14 dels 17 escans en el Parlament despuix de la renúncia dels laboristes. Les següents eleccions (celebrades el [[16 d'abril]] de [[1987]]) varen tornar a ser per al UWP pero esta volta assegurant solament 7 dels 17 escans, per lo que el primer ministre va suspendre el parlament i va tornar a convocar eleccions per al [[30 d'abril]], obtenint casi el mateix resultat (9 de 17 escans).

En [[abril]] de [[1992]] el Partit Unit dels Treballadors va lligar la seua tercera victòria consecutiva, esta volta aumentant la seua presència en el Parlament a onze escans. Compton va renunciar finalment en [[1996]] per a donar pas al seu successor, [[Vaughan Lewis]], qui perdria les eleccions de [[1997]] front a [[Kenneth Anthony]], un exoficial de la [[Caricom]] que va conseguir 16 dels 17 escans per als laboristes.

Llínea 17:

En l'any [[2006]], el Partit Unit dels Treballadors, de nou dirigida per Compton, va guanyar el control del Parlament. En [[maig]] de [[2007]], despuix de que Compton sofrira una série de chicotets accidents cerebrovasculars, el secretari de Facenda i Ministre d'Assunts Exteriors, Stephenson King es va convertir en primer ministre en funcions. Va tindre èxit com a primer ministre en acabant de que Compton va morir en [[setembre]] de 2007. En novembre de [[2011]], Kenny D. Anthony va ser reelegit com a primer ministre per segona volta.

== Enllaços externs ==

Llínea 24:

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història de Santa ~~Lucía~~| ]]

[[Categoria:Història de Santa Llúcia| ]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Santa Llucía''' és un país ubicat al [[nort]] de [[Veneçuela]] i [[Trinitat i Tobago]], en aigües del [[Carip|mar Carip]]. Els seus primers pobladors varen arribar en basses al voltant del [[sigle III]]  de nostra era i despuix de múltiples disputes entre conquistadors [[Europa|europeus]] va terminar sent conquistada pel [[Regne Unit]], el qual li va otorgar l'independència en l'any [[1979]].
+'''Santa Llúcia''' és un país ubicat al [[nort]] de [[Veneçuela]] i [[Trinitat i Tobago]], en aigües del [[Carip|mar Carip]]. Els seus primers pobladors varen arribar en basses al voltant del [[sigle III]]  de nostra era i despuix de múltiples disputes entre conquistadors [[Europa|europeus]] va terminar sent conquistada pel [[Regne Unit]], el qual li va otorgar l'independència en l'any [[1979]].
 == Els primers pobladors ==
-Els primers pobladors de Santa Llucía varen ser els indígenes [[taín]]s, els quals varen aplegar per mar provinents del nort de [[Sudamèrica]] entre el sigle III i el [[sigle V]]. A partir del [[sigle IX]] els taíns varen ser dominats i assimilats per una atra ètnia de la regió, els indígenes [[carip (ètnia)|carips]]. Els primers europeus varen aplegar a l'illa a finals del [[sigle XV]] o a principis del [[sigle XVI]]. Donada la conveniència del seu port en [[Castries]], l'illa va ser disputada constantment entre el sigle XVI i el [[sigle XVII|XVII]], canviant de mans a lo manco catorze voltes entre el govern de [[França]] i el del [[Regne Unit]], sent este últim qui va obtindre la possessió definitiva en l'any [[1814]].
+Els primers pobladors de Santa Llúcia varen ser els indígenes [[taín]]s, els quals varen aplegar per mar provinents del nort de [[Sudamèrica]] entre el sigle III i el [[sigle V]]. A partir del [[sigle IX]] els taíns varen ser dominats i assimilats per una atra ètnia de la regió, els indígenes [[carip (ètnia)|carips]]. Els primers europeus varen aplegar a l'illa a finals del [[sigle XV]] o a principis del [[sigle XVI]]. Donada la conveniència del seu port en [[Castries]], l'illa va ser disputada constantment entre el sigle XVI i el [[sigle XVII|XVII]], canviant de mans a lo manco catorze voltes entre el govern de [[França]] i el del [[Regne Unit]], sent este últim qui va obtindre la possessió definitiva en l'any [[1814]].
 == Domini britànic ==
@@ Llínea 8: / Llínea 8: @@
 == Época independent ==
-El [[Partit Laboriste de Santa Llucía]] (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''Saint Lucia Llabor Party, SLP'')  va ser el guanyador de les primeres eleccions que es varen celebrar despuix de conseguir l'independència del [[Regne Unit]], conseguint 12 dels 17 assents en el Parlament. A principis dels [[anys 1980|huitanta]] l'illa va travessar per una crisis econòmica i política i tant el sector privat com els sindicats varen obligar al govern dels laboristes a renunciar.  A partir de l'any [[1982]] el govern seria controlat pel [[Partit Unit dels Treballadors de Santa Lucía|Partit Unit dels Treballadors]] (en anglés: ''United Workers Party, UWP'').
+El [[Partit Laboriste de Santa Llúcia]] (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''Saint Lucia Llabor Party, SLP'')  va ser el guanyador de les primeres eleccions que es varen celebrar despuix de conseguir l'independència del [[Regne Unit]], conseguint 12 dels 17 assents en el Parlament. A principis dels [[anys 1980|huitanta]] l'illa va travessar per una crisis econòmica i política i tant el sector privat com els sindicats varen obligar al govern dels laboristes a renunciar.  A partir de l'any [[1982]] el govern seria controlat pel [[Partit Unit dels Treballadors de Santa Llúcia|Partit Unit dels Treballadors]] (en anglés: ''United Workers Party, UWP'').
-El Partit Unit dels Treballadors de Santa Lucía es va mantindre en el poder 16 anys. Dirigits per [[John Compton]], un ex Premier de l'illa durant el domini britànic, varen conseguir 14 dels 17 escans en el Parlament despuix de la renúncia dels laboristes. Les següents eleccions (celebrades el [[16 d'abril]] de [[1987]]) varen tornar a ser per al UWP pero esta volta assegurant solament 7 dels 17 escans, per lo que el primer ministre va suspendre el parlament i va tornar a convocar eleccions per al [[30 d'abril]], obtenint casi el mateix resultat (9 de 17 escans).
+El Partit Unit dels Treballadors de Santa Llúcia es va mantindre en el poder 16 anys. Dirigits per [[John Compton]], un ex Premier de l'illa durant el domini britànic, varen conseguir 14 dels 17 escans en el Parlament despuix de la renúncia dels laboristes. Les següents eleccions (celebrades el [[16 d'abril]] de [[1987]]) varen tornar a ser per al UWP pero esta volta assegurant solament 7 dels 17 escans, per lo que el primer ministre va suspendre el parlament i va tornar a convocar eleccions per al [[30 d'abril]], obtenint casi el mateix resultat (9 de 17 escans).
 En [[abril]] de [[1992]] el Partit Unit dels Treballadors va lligar la seua tercera victòria consecutiva, esta volta aumentant la seua presència en el Parlament a onze escans. Compton va renunciar finalment en [[1996]] per a donar pas al seu successor, [[Vaughan Lewis]], qui perdria les eleccions de [[1997]] front a [[Kenneth Anthony]], un exoficial de la [[Caricom]] que va conseguir 16 dels 17 escans per als laboristes.
@@ Llínea 17: / Llínea 17: @@
 En l'any [[2006]], el Partit Unit dels Treballadors, de nou dirigida per Compton, va guanyar el control del Parlament. En [[maig]] de [[2007]], despuix de que Compton sofrira una série de chicotets accidents cerebrovasculars, el secretari de Facenda i Ministre d'Assunts Exteriors, Stephenson King es va convertir en primer ministre en funcions. Va tindre èxit com a primer ministre en acabant de que Compton va morir en [[setembre]] de 2007. En novembre de [[2011]], Kenny D. Anthony va ser reelegit com a primer ministre per segona volta.
 == Enllaços externs ==
 {{Commonscat|History of Saint Lucia}}
@@ Llínea 24: / Llínea 24: @@
 [[Categoria:Història]]
-[[Categoria:Història de Santa Lucía| ]]
+[[Categoria:Història de Santa Llúcia| ]]