Diferència entre les revisions de "Pedra en sec"

Pàgina nova, en el contingut: «La '''Pedra en sec''' (en castellà, ''piedra seca'') fa referència a una tècnica constructiva d'orige tradicional i popular que es realisa per mig de l'us de…»
 
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 15 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''Pedra en sec''' (en castellà, ''piedra seca'') fa referència a una tècnica constructiva d'orige tradicional i popular que es realisa per mig de l'us de [[Pedra|pedres]], pero sense utilisar cap tipo de morter o argamassa. En ocasions s'usa arena seca per a reblir els buits de la paret i d'ahí ve el nom.
[[Archiu:Pedrasec1.jpg|thumb|250px|Construcció de pedra en sec en [[Benlloch]]]]
 
La '''Pedra en sec''' (en [[castellà]], ''piedra seca'') fa referència a una tècnica constructiva d'orige tradicional i popular que es realisa per mig de l'us de [[Pedra|pedres]], pero sense utilisar cap tipo de morter o argamassa. En ocasions s'usa [[arena]] seca per a reblir els buits de la paret i d'ahí ve el nom.


== Història ==
== Història ==
Llínea 5: Llínea 7:
L'orige de les construccions de pedra en sec cal buscar-ho en l'antiguetat en dos premisses que aniran paraleles al pas del temps: la necessitat i la tècnica constructiva. Segurament la primera necessitat fon el refugiar-se de les inclemències de l'orage i la segona la defensa davant d'atres grups.
L'orige de les construccions de pedra en sec cal buscar-ho en l'antiguetat en dos premisses que aniran paraleles al pas del temps: la necessitat i la tècnica constructiva. Segurament la primera necessitat fon el refugiar-se de les inclemències de l'orage i la segona la defensa davant d'atres grups.


La revolució del Neolític va dur a l'home recolector-caçador i nómada a ser agricultor, ganader i sedentari. Açò li va plantejar noves necessitats, algunes de les quals les va resoldre amprant la pedra en sec. Eixemples conservats es troben en tota [[Europa]], per eixemple: el poblat de Skara Brae en [[Escòcia]].
La revolució del [[Neolític]] va dur a l'home recolector-caçador i nómada a ser agricultor, ganader i sedentari. Açò li va plantejar noves necessitats, algunes de les quals les va resoldre amprant la pedra en sec. Eixemples conservats es troben en tota [[Europa]], per eixemple: el poblat de Skara Brae en [[Escòcia]].


== Construcció ==
== Construcció ==


Les peces de roca, a voltes tallades, s'encaixen convenientment per a la construcció d'estructures (bancals, murs de contenció, corrals, eres, barraques de pastor, cisternes, pous i obra en general) sense necessitat de l'argamassa que les unixca, simplement per la correcta disposició, al màxim contacte entre peces i a la pròpia gravetat.
Les peces de roca, a voltes tallades, s'encaixen convenientment per a la construcció d'estructures (bancals, murs de contenció, corrals, eres, barraques de pastor, cisternes, pous i obra en general) sense necessitat de l'argamassa que les unixca, simplement per la correcta disposició, al màxim contacte entre peces i a la pròpia [[gravetat]].


Les pedres, tallades o no, s'encaixen a conveniència per a construir sense necessitat de cap material per a unir-les. Simplement es busca una correcta i adequada disposició intentant trobar el màxim contacte entre les peces. S'usen pedres de distintes formes i mides en el lloc apropiat per a buscar l'efecte màxim de la gravetat, i intentar evitar que s'afonen.
Les pedres, tallades o no, s'encaixen a conveniència per a construir sense necessitat de cap material per a unir-les. Simplement es busca una correcta i adequada disposició intentant trobar el màxim contacte entre les peces. S'usen pedres de distintes formes i mides en el lloc apropiat per a buscar l'efecte màxim de la gravetat, i intentar evitar que s'afonen.
Llínea 17: Llínea 19:
== UNESCO ==
== UNESCO ==


L'[[UNESCO]] inscriu esta pràctica en la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en [[2018]] (13.COM), en la denominació Coneiximents i tècniques de l'art de construir murs en pedra en sec, afectant territorialment a [[Croàcia]], [[Chipre]], [[Escòcia]], [[França]], [[Grècia]], [[Itàlia]], [[Eslovènia]], [[Espanya]] i [[Suïssa]].
La [[UNESCO]] inscriu esta pràctica en la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en l'any [[2018]] (13.COM), en la denominació Coneiximents i tècniques de l'art de construir murs en pedra en sec, afectant territorialment a [[Croàcia]], [[Chipre]], [[Escòcia]], [[França]], [[Grècia]], [[Itàlia]], [[Eslovènia]], [[Espanya]] i [[Suïssa]].


== Pedra en sec en Espanya ==
== Pedra en sec en Espanya ==
Llínea 43: Llínea 45:
=== Jaén ===
=== Jaén ===


(Secció per completar)
Les construccions de pedra en sec es poden trobar per tota la geografia, pero en cada lloc presenten singularitats culturals. En el mig rural de la Serra Mágina, en la [[Jaén|província de Jaén]] ([[Andalusia]]), trobem numeroses obres d'alt valor històric i etnològic com barraques, pous i eres. En el parc natural de la Serra Mágina predomina la pedra calcàrea, que és la que trobem en estes construccions d'arquitectura tradicional. Són característics els murs de contenció de pedra en sec que es denominen formes, construccions de pedra calcàrea sense llaurar i sense cap tipo d'argamassa que encaixen entre sí i que servixen per a delimitar els bancals, evitar l'erosió i aprofitar el terreny per a cultiu. En l'Horta de Pegalajar trobem un gran eixemple d'ingenieria a on, gràcies a la perícia dels mestres formers la construcció de formes s'integra en el paisage i en la naturalea de la comarca.
 
=== Regne de Valéncia ===
 
==== Benlloch ====
[[Archiu:Pedrasec2.jpg|thumb|250px|Construcció de pedra en sec en [[Benlloch]]]]
 
Les construccions de pedra en sec són típiques de tota la conca del Mediterràneu, és fàcil trobar-nos en elles. La pedra en sec s'ha utilisat i s'utilisa en tot tipo de construccions: corrals, eres, pous, cisternes, parets, bancals, murs de contenció, barraques, entre atres.
 
En quan a les parets, l'home ha tingut que fer abancalaments en terrenys en pendent per a obtindre terreny cultivable. Per ad això, se tingué que separar les pedres numeroses de la terra cultivable i aprofitar-les per a les construccion de pedra en sec.
 
Estes parets d'abancalament tenen una sola cara exterior i una llaugera inclinació cap a l'interior per a que la pressió de la terra no les derroque. El treball de colocar be les pedres interiors i la permeabilitat a l'aigua són la clau principal per a l'estabilitat de la paret.
 
També se construïxen parets que no soporten terreny i mostren abdós cares, delimiten propietats, perfilen camins i assagadors per a que el ramat esté controlat.
 
Les inclemències de la meteorologia, el pas del ramat i les pròpies llabors de llaurança s'encarreguen de que estes parets se derroquen provocant portells i solsides.
 
En ''El  Cuartico'' ([[Benlloch]], [[província de Castelló]]) existixen algunes casetes de volta de chicotet tamany (barraques), construïdes de pedra en sec a on els llauradors i ramaders es poden refugiar del mal orage.
 
==== Énguera ====
 
La serra d'Énguera, es localisa en l'extrem suroest de la [[província de Valéncia]]. Correspon als últims relleus del Sistema Ibèric, junt en la serra de la Plana, també d'Énguera, els primers relleus prebètics al sur d'estos accidents és la serra Grossa, en la comarca de [[La Costera]].
 
En [[Énguera]] i en menor mida en els municipis confrontants la tipologia de construcció de pedra en sec més difosa són els ''cucos''; equivalents a les barraques, cubells, bombos, etc. en atres zones geogràfiques.
 
Segons definició de [[Juan José Castellano Castillo|Castellano Castillo]] ([[2001]], 23) el ''cuco'' és un element característic i definitorio del paisage agrari enguerí. És una construcció que s'alça en les finques de secà de chicotet i mig tamany alluntades del caixco urbà. En el ''cuco'' preval l'aspecte pràctic sobre qualsevol atre. El valor estètic és un valor afegit, normalment no buscat d'una manera intencionada pel constructor.
 
Els ''cucos'' a diferència de construccions similars d'atres territoris són refugis relacionats en els cicles agrícoles. S'usen com a resguart de les inclemències de l'orage i en aquells moments a on les tasques agrícoles exigixen una major presència de l'agricultor en la finca i no compensen els desplaçaments al núcleu urbà per la seua lluntea.
 
La tècnica de la pedra en sec també s'ampra en la construcció de calçades, bancals, divisió de termens, pous, barraques i ponts.
   
== Bibliografia ==
 
* SOSPEDRA SALES, José V. ''El Cuartico. Su gente, casos y cosas'' (Associació Cultural Amics de Subarra, [[2017]], edició pròpia).


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==


* [https://es.wikipedia.org/wiki/Piedra_seca Pedra en sec en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Piedra_seca Pedra en sec en Wikipedia]
[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Construcció]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]