Diferència entre les revisions de "Senegal"
Text reemplaça - 'Costa de Marfil' a 'Costa d'Ivori' |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 15 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
| moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>) | | moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>) | ||
| gentilici = Senegalés, -senegalesa | | gentilici = Senegalés, -senegalesa | ||
| horari = [[Temps Coordinat | | horari = [[Temps Universal Coordinat|UTC]] | ||
| horari_estiu = | | horari_estiu = | ||
| cctld= .sn | | cctld= .sn | ||
| Llínea 57: | Llínea 57: | ||
La '''República de Senegal''' (en [[idioma francés|francés]]: ''République Du Sénégal'') és un país al sur del [[riu Senegal]] en l'[[Àfrica occidental]]. | La '''República de Senegal''' (en [[idioma francés|francés]]: ''République Du Sénégal'') és un país al sur del [[riu Senegal]] en l'[[Àfrica occidental]]. | ||
Senegal llimita en l'oest en l'[[oceà Atlàntic]], en [[Mauritània]] cap al nort, en [[ | Senegal llimita en l'oest en l'[[oceà Atlàntic]], en [[Mauritània]] cap al nort, en [[Mali]] cap a l'est i en conjunt en [[Guinea]] (Guinea-Conakry) i [[Guinea Bissau]] cap al sur. | ||
[[Gàmbia]] forma un enclavament virtual dins de Senegal, seguint el [[riu Gàmbia]] durant més de 300 km terra dins. Les illes de [[Cap Vert]] descansen 560 km mar dins enfront de la costa senegalesa. | [[Gàmbia]] forma un enclavament virtual dins de Senegal, seguint el [[riu Gàmbia]] durant més de 300 km terra dins. Les illes de [[Cap Vert]] descansen 560 km mar dins enfront de la costa senegalesa. | ||
| Llínea 67: | Llínea 67: | ||
Diverses potències europees - [[Portugal]], els [[Països Baixos]] i [[Anglaterra]] - varen competir pel comerç en eixa àrea des del [[sigle XV]], fins que en l'any [[1677]], [[França]] va acabar en la possessió de lo que s'havia convertit en un important punt de partida del comerç d'esclaus - l'illa de [[Gorée]] pròxima a [[Dakar]]. Només a partir dels [[anys 1850]] els francesos, baix el governador [[Louis Faidherbe]], començaren a expandir-se pel propi territori senegalés. | Diverses potències europees - [[Portugal]], els [[Països Baixos]] i [[Anglaterra]] - varen competir pel comerç en eixa àrea des del [[sigle XV]], fins que en l'any [[1677]], [[França]] va acabar en la possessió de lo que s'havia convertit en un important punt de partida del comerç d'esclaus - l'illa de [[Gorée]] pròxima a [[Dakar]]. Només a partir dels [[anys 1850]] els francesos, baix el governador [[Louis Faidherbe]], començaren a expandir-se pel propi territori senegalés. | ||
En [[giner]] de l'any [[1959]], Senegal i el [[Sudan francés]] s'uniren per a formar la [[Federació de | En [[giner]] de l'any [[1959]], Senegal i el [[Sudan francés]] s'uniren per a formar la [[Federació de Mali]], que es va convertir en una nació totalment independent el [[20 de juny]] de [[1960]], com a resultat de l'independència i l'acort de transferència de poder firmat en [[França]] el [[4 d'abril]] de 1960. A causa de dificultats polítiques internes, la Federació es va dissoldre el [[20 d'agost]] de [[1960]]. Senegal i Soudan (renomenat com la República de Mali) proclamaren la seua independència. [[Léopold Senghor]], un conegut poeta internacional de la negritut, polític i estadiste, fon triat com a primer president de Senegal en [[agost]] de l'any 1960. | ||
Despuix de la dissolució de la [[Federació de | Despuix de la dissolució de la [[Federació de Mali]], el president Senghor i el Primer ministre Mamadou Dia varen governar junts baix un sistema parlamentari. En [[decembre]] de [[1962]], la seua rivalitat política va propiciar un intent de colp d'Estat per part del Primer ministre. El colp fon reduït sense derramament de sanc i Dia fon arrestat i empresonat. Senegal adoptà una nova constitució que va consolidar el poder del president. En l'any [[1980]], el president Senghor es va retirar de la política i li va transferir el càrrec al seu successor triat a dit, [[Abdou Diouf]], en [[1981]]. | ||
Senegal s'uní en [[Gàmbia]] per a formar la [[Senegambia|Confederació de Senegambia]] el [[1 de febrer]] de [[1982]]. No obstant, l'integració imaginada dels dos països mai es va dur a terme i l'unió fon dissolta en l'any [[1989]]. A pesar de diàlecs de pau, un grup separatiste del sur en la regió de [[Casamance]] s'ha enfrontat esporàdicament en les forces governamentals des de 1982. Senegal té una llarga història de participació en el manteniment de la pau internacional. | Senegal s'uní en [[Gàmbia]] per a formar la [[Senegambia|Confederació de Senegambia]] el [[1 de febrer]] de [[1982]]. No obstant, l'integració imaginada dels dos països mai es va dur a terme i l'unió fon dissolta en l'any [[1989]]. A pesar de diàlecs de pau, un grup separatiste del sur en la regió de [[Casamance]] s'ha enfrontat esporàdicament en les forces governamentals des de 1982. Senegal té una llarga història de participació en el manteniment de la pau internacional. | ||
| Llínea 123: | Llínea 123: | ||
[[Image:River gambia Niokolokoba National Park.gif|200px|thumb|left|El [[riu Gàmbia]] al seu pas pel [[parc Nacional Niokolo-Koba]], Senegal.]]El païsage senegalés consistix principalment en plans ondulats per l'arena de l'oest de [[Sahel]] que creixen fins a faldes de montanya en el surest. Allí es troba també el punt més alt de Senegal, un accident geogràfic sense nom prop de [[Nepen Diakha]] en 581 m. El llímit norteny està format pel [[riu Senegal]]. Atres rius destacables són el [[riu Gàmbia]] i el [[riu Casamance]]. La capital [[Dakar]] jau sobre la península [[Cap Vert (península)|Cabo Vert]], el punt més occidental de l'[[Àfrica]] continental. | [[Image:River gambia Niokolokoba National Park.gif|200px|thumb|left|El [[riu Gàmbia]] al seu pas pel [[parc Nacional Niokolo-Koba]], Senegal.]]El païsage senegalés consistix principalment en plans ondulats per l'arena de l'oest de [[Sahel]] que creixen fins a faldes de montanya en el surest. Allí es troba també el punt més alt de Senegal, un accident geogràfic sense nom prop de [[Nepen Diakha]] en 581 m. El llímit norteny està format pel [[riu Senegal]]. Atres rius destacables són el [[riu Gàmbia]] i el [[riu Casamance]]. La capital [[Dakar]] jau sobre la península [[Cap Vert (península)|Cabo Vert]], el punt més occidental de l'[[Àfrica]] continental. | ||
El país s'estén sobre 196.192 km<sup>2</sup>. Comparat en els països veïns, | El país s'estén sobre 196.192 km<sup>2</sup>. Comparat en els països veïns, Mali i Mauritània, Senegal és un país minúscul. | ||
El clima és de tipo sahelià en: | El clima és de tipo sahelià en: | ||
| Llínea 222: | Llínea 222: | ||
Dels tres millons de Wolof, 2,8 millons viuen en Senegal. Els wolof viuen en un sector extremadament àrit i desèrtic per lo que a soles el 35% de la seua població té accés a l'aigua potable. La seua increible estructuració social i el llegat històric procedents de sigles d'esclavitut fan de Senegal i els Wolof un lloc i ètnies maravellosos. | Dels tres millons de Wolof, 2,8 millons viuen en Senegal. Els wolof viuen en un sector extremadament àrit i desèrtic per lo que a soles el 35% de la seua població té accés a l'aigua potable. La seua increible estructuració social i el llegat històric procedents de sigles d'esclavitut fan de Senegal i els Wolof un lloc i ètnies maravellosos. | ||
* TOSTAN, que significa ''novetat'' en wolof és una [[ONG]] que es dedica a l'educació no reglada i els [[drets humans]]. La seua directora és una nortamericana | * TOSTAN, que significa ''novetat'' en wolof és una [[ONG]] que es dedica a l'educació no reglada i els [[drets humans]]. La seua directora és una nortamericana nomenada [[Molly Melching]] | ||
== Religió == | == Religió == | ||
| Llínea 234: | Llínea 234: | ||
Els Xaadir (Qadiriyya) són una confraria ortodoxa. És la més antiga. Fon fundada pel místic sufí Abd al Qadir al –Jilani en el [[sigle XII]]. Va arribar a Senegal a lo llarc del [[sigle XVIII]]. | Els Xaadir (Qadiriyya) són una confraria ortodoxa. És la més antiga. Fon fundada pel místic sufí Abd al Qadir al –Jilani en el [[sigle XII]]. Va arribar a Senegal a lo llarc del [[sigle XVIII]]. | ||
Els Murides constituïxen una de les confraries més importants. Es reconeix fàcilment als seus discipuls, també | Els Murides constituïxen una de les confraries més importants. Es reconeix fàcilment als seus discipuls, també nomenats “talibés” pel seu hàbit de color i el seu pentinat rasta. El seu centre religiós es troba en Touba on està una de les més grans mesquites d'[[Àfrica]]. El fundador és el morabit [[Ahmadou Bamba]] ([[1853]]-[[1927]]). | ||
Els Tidjanes són l'atra gran confraria. Tenen per ciutat santa [[Tivaouane]]. Kaolak és també una ciutat important ya que allí s'assenta el morabit Baye Niass qui difon un adoctrinament pacífic. El primer propagandiste fon Oumar Tall, qui va intentar fer una [[guerra santa]] ([[1852]]-[[1864]]) als francesos. | Els Tidjanes són l'atra gran confraria. Tenen per ciutat santa [[Tivaouane]]. Kaolak és també una ciutat important ya que allí s'assenta el morabit Baye Niass qui difon un adoctrinament pacífic. El primer propagandiste fon Oumar Tall, qui va intentar fer una [[guerra santa]] ([[1852]]-[[1864]]) als francesos. | ||
| Llínea 284: | Llínea 284: | ||
|[[25 de decembre]]||Nadal||.||Catòlica i Protestant | |[[25 de decembre]]||Nadal||.||Catòlica i Protestant | ||
|} | |} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Senegal}} | |||
* [https://www.senegal.es Guia de Senegal] | |||
* [ | |||
{{Països d'Àfrica}} | {{Països d'Àfrica}} | ||
[[Categoria: Països]] | |||
[[Categoria: Països d'Àfrica]] | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | ||
[[Categoria:Senegal]] | |||