Diferència entre les revisions de "Estats Units"
Text reemplaça - '{{Amèrica}}' a '{{Països d'Amèrica}}' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 54: | Llínea 54: | ||
'''Estats Units d'Amèrica''' (en [[Idioma anglés|anglés]] ''United States of Amèrica'') és un país situat casi en la seua totalitat en [[Amèrica del Nort]], comprenent també un estat en [[Oceania]]. Està conformat per 50 [[estat]]s i un [[districte federal]]. També té uns quants territoris dependents ubicats en les [[Antilles]] i en [[Oceania]]. La seua forma de govern és la d'una [[república presidencialista]] i [[federalisme|federal]]. En uns 305.000.000 habitants<REF>El lloc ''web'' ([http://www.census.Gov census.Gov]) de l'Oficina nortamericana del cens ''(The United States Census Bureau)'', oferix una sifra ''aparentment'' molt exacta en el seu actualisat rellonge de població ''(popclock)''. No obstant alguns observadors, entre ells la prestigiosa ''Enyclopædia Britannica'', especulen que és ''impossible'' calcular la població real del país en un marge d'error menor al 2-2,5%, és dir, en una tolerància menor a uns 5.000.000 d'habitants. Ad eixe problema de ''implícita'' falta de precisió o de discrepància estadística, hi hauria que agregar la dificultat pràctica de contar o contabilisar una població adicional estimada en uns 12.000.000 d'indocumentats "subterràneus", la majoria dels quals són d'orige hispà.</REF> és el [[Anex:Països per població|tercer país més poblat]] del món, encara que es troba prou llunt dels dos primers, [[China]] i l'[[Índia]]. | '''Estats Units d'Amèrica''' (en [[Idioma anglés|anglés]] ''United States of Amèrica'') és un país situat casi en la seua totalitat en [[Amèrica del Nort]], comprenent també un estat en [[Oceania]]. Està conformat per 50 [[estat]]s i un [[districte federal]]. També té uns quants territoris dependents ubicats en les [[Antilles]] i en [[Oceania]]. La seua forma de govern és la d'una [[república presidencialista]] i [[federalisme|federal]]. En uns 305.000.000 habitants<REF>El lloc ''web'' ([http://www.census.Gov census.Gov]) de l'Oficina nortamericana del cens ''(The United States Census Bureau)'', oferix una sifra ''aparentment'' molt exacta en el seu actualisat rellonge de població ''(popclock)''. No obstant alguns observadors, entre ells la prestigiosa ''Enyclopædia Britannica'', especulen que és ''impossible'' calcular la població real del país en un marge d'error menor al 2-2,5%, és dir, en una tolerància menor a uns 5.000.000 d'habitants. Ad eixe problema de ''implícita'' falta de precisió o de discrepància estadística, hi hauria que agregar la dificultat pràctica de contar o contabilisar una població adicional estimada en uns 12.000.000 d'indocumentats "subterràneus", la majoria dels quals són d'orige hispà.</REF> és el [[Anex:Països per població|tercer país més poblat]] del món, encara que es troba prou llunt dels dos primers, [[China]] i l'[[Índia]]. | ||
En Amèrica del Nort estan localisats 49 estats, dels quals, 48 estats continentals contigus estan en la regió entre [[Canadà]] i [[Mèxic]]. [[Alaska]] està en la zona noroest d'Amèrica del Nort, separada dels atres estats pel territori [[Canadà|canadenc]] de [[Columbia Britànica]]. L'archipèlec [[polinesi]] de [[ | En Amèrica del Nort estan localisats 49 estats, dels quals, 48 estats continentals contigus estan en la regió entre [[Canadà]] i [[Mèxic]]. [[Alaska]] està en la zona noroest d'Amèrica del Nort, separada dels atres estats pel territori [[Canadà|canadenc]] de [[Columbia Britànica]]. L'archipèlec [[polinesi]] de [[Hawai]] s'ubica en l'[[oceà Pacífic]]. La capital federal, [[Washington D. C.|Washington]], se situa en el [[Districte de Columbia]], entre els estats de [[Maryland]] al nort i [[Virgínia]] al sur. | ||
== Nom == | == Nom == | ||
| Llínea 80: | Llínea 80: | ||
A partir de [[1876]] comencen a aplicar-se les nomenades lleis de [[Jim Crow]], la filosofia de les quals perduraria fins a [[1965]] en alguns casos i per mig de les quals s'aplicava la filosofia "iguals pero separats" a la convivència entre negres i blancs. | A partir de [[1876]] comencen a aplicar-se les nomenades lleis de [[Jim Crow]], la filosofia de les quals perduraria fins a [[1965]] en alguns casos i per mig de les quals s'aplicava la filosofia "iguals pero separats" a la convivència entre negres i blancs. | ||
En el Nort, l'urbanisació sense precedents i una afluència d'immigrants va accelerar la industrialisació del país. L'onada de l'immigració, que durà fins a [[1929]], va proporcionar mà d'obra per als negocis dels Estats Units, transformat a la seua cultura. Alta protecció aranzelària, la creació d'infraestructures nacionals, i els nous reglaments bancaris encorajaren el creiximent industrial. En 1867 es produïx la compra d'[[Alaska]] a [[Rússia]], completant l'expansió continental del país. La [[Massacre de Wounded Knee]] en [[1890]] fon l'últim gran conflicte armat contra els natius indis americans. En [[1893]], la monarquia indígena en el Pacífic [[Regne d' | En el Nort, l'urbanisació sense precedents i una afluència d'immigrants va accelerar la industrialisació del país. L'onada de l'immigració, que durà fins a [[1929]], va proporcionar mà d'obra per als negocis dels Estats Units, transformat a la seua cultura. Alta protecció aranzelària, la creació d'infraestructures nacionals, i els nous reglaments bancaris encorajaren el creiximent industrial. En 1867 es produïx la compra d'[[Alaska]] a [[Rússia]], completant l'expansió continental del país. La [[Massacre de Wounded Knee]] en [[1890]] fon l'últim gran conflicte armat contra els natius indis americans. En [[1893]], la monarquia indígena en el Pacífic [[Regne d'Hawai]] fon derrocat en un colp d'estat liderat pels residents d'Amèrica; L'archipèlec fon anexat als Estats Units en [[1898]]. La victòria en la [[Guerra Hispà-Nortamericà]] eixe mateix any, demostrà que els Estats Units era una [[potència mundial]] i va donar lloc a l'anexió de [[Puerto Rico]] i les [[Filipines]]. Filipines accedí a l'independència en [[1956]]; [[Puerto Rico]] contínua sent un [[Estat lliure associat]] dels Estats Units. | ||
Despuix de [[1898]], despuix de la Guerra Hispà-Nortamericana Estats Units anà adquirint gradualment una cada vegada major influència en el món. | Despuix de [[1898]], despuix de la Guerra Hispà-Nortamericana Estats Units anà adquirint gradualment una cada vegada major influència en el món. | ||
| Llínea 106: | Llínea 106: | ||
També en eixa época tingueren lloc acontenyiments importants, com el Moviment per Drets Civils en els anys [[anys 50|1950]] i [[anys 1960|60]], i el [[Allunisage (Lluna)|allunisage]] de l' [[Apollo XI]] en [[1969]]. | També en eixa época tingueren lloc acontenyiments importants, com el Moviment per Drets Civils en els anys [[anys 50|1950]] i [[anys 1960|60]], i el [[Allunisage (Lluna)|allunisage]] de l' [[Apollo XI]] en [[1969]]. | ||
En l'afonament de l'[[Unió Soviètica]] en [[1991]], els Estats Units passaren a ser l'única [[superpotència]] del món. Els [[atentats del 11 de setembre del 2001]] trencaren totes les esperances per un nou milenari plàcit, i varen ser la justificació per l'[[Guerra en Afganistan de 2001|invasió d'Afganistan de 2001]] i la ''Guerra contra el terrorisme''. L'amenaça del terrorisme ha arribat a ser una gran força en la política del país, i en [[2003]], va formar en gran part la justificació, junt en la despuix no confirmada possessió d'armes nuclears per a l'[[Invasió d' | En l'afonament de l'[[Unió Soviètica]] en [[1991]], els Estats Units passaren a ser l'única [[superpotència]] del món. Els [[atentats del 11 de setembre del 2001]] trencaren totes les esperances per un nou milenari plàcit, i varen ser la justificació per l'[[Guerra en Afganistan de 2001|invasió d'Afganistan de 2001]] i la ''Guerra contra el terrorisme''. L'amenaça del terrorisme ha arribat a ser una gran força en la política del país, i en [[2003]], va formar en gran part la justificació, junt en la despuix no confirmada possessió d'armes nuclears per a l'[[Invasió d'Irac de 2003|Invasió d'Irac]]. L'assunt dominant de la política actual contínua sent la lluita entre les necessitats per la seguritat nacional i el manteniment de l'espionage intern en la població a través de la controvertida llei "Patriot Act". | ||
El govern nortamericà a pesar de tindre una potent economia mundial és criticat per la guerra d' [[ | El govern nortamericà a pesar de tindre una potent economia mundial és criticat per la guerra d' [[Irac]], causant de numeroses pèrdues. | ||
== Govern i política == | == Govern i política == | ||
| Llínea 125: | Llínea 125: | ||
D'acort en la Constitució, el govern federal està dividit en tres poders, cada un triat de manera distinta, cada un capaç de supervisar i regular als atres | D'acort en la Constitució, el govern federal està dividit en tres poders, cada un triat de manera distinta, cada un capaç de supervisar i regular als atres | ||
El [[poder eixecutiu]] està encapçalat pel president qui, junt en el [[vicepresident dels Estats Units|Vicepresident]], és triat en eleccions nacionals cada quatre anys (en anys divisibles per quatre). El procés d'elecció d'un president dels Estats Units és únic. Els nortamericans voten per fulls d'anotacions d'electors presidencials que igualen en número als [[senador]]s i representants que els Estats tenen en el [[Congrés dels Estats Units|Congrés]] (un total de 535 persones). En cada estat, el [[candidat]] en número més gran de vots guanya tots els vots electorals d'eixe estat, en l'excepció de [[Nebraska]] i [[Maine]], on es repartixen de manera proporcional al número de vots rebuts. El candidat presidencial necessita 270 vots electorals per a ser triat: si cap candidat obté majoria, la Cambra de Representants pren la decisió. (En totes les atres eleccions locals i estatals, els electors voten directament pel candidat o el referèndum presentat en el billet electoral de que es tracte). Qualsevol ciutadà per naiximent, de 35 anys o més, pot ser triat per ad este càrrec. El president propon proyectes de llei al Congrés, fa complir les lleis federals, és comandant en cap de les forces armades, i en l'aprovació del Senat, fòrmula tractats i designa els juges federals, els embaixadors i atres membres de les secretaries de l'eixecutiu (els ministeris d'Estat, Defensa, Comerç, Justícia, etc.). Cada titular d'una secretaria rep el nom de secretari i tots ells formen un consell | El [[poder eixecutiu]] està encapçalat pel president qui, junt en el [[vicepresident dels Estats Units|Vicepresident]], és triat en eleccions nacionals cada quatre anys (en anys divisibles per quatre). El procés d'elecció d'un president dels Estats Units és únic. Els nortamericans voten per fulls d'anotacions d'electors presidencials que igualen en número als [[senador]]s i representants que els Estats tenen en el [[Congrés dels Estats Units|Congrés]] (un total de 535 persones). En cada estat, el [[candidat]] en número més gran de vots guanya tots els vots electorals d'eixe estat, en l'excepció de [[Nebraska]] i [[Maine]], on es repartixen de manera proporcional al número de vots rebuts. El candidat presidencial necessita 270 vots electorals per a ser triat: si cap candidat obté majoria, la Cambra de Representants pren la decisió. (En totes les atres eleccions locals i estatals, els electors voten directament pel candidat o el referèndum presentat en el billet electoral de que es tracte). Qualsevol ciutadà per naiximent, de 35 anys o més, pot ser triat per ad este càrrec. El president propon proyectes de llei al Congrés, fa complir les lleis federals, és comandant en cap de les forces armades, i en l'aprovació del Senat, fòrmula tractats i designa els juges federals, els embaixadors i atres membres de les secretaries de l'eixecutiu (els ministeris d'Estat, Defensa, Comerç, Justícia, etc.). Cada titular d'una secretaria rep el nom de secretari i tots ells formen un consell nomenat gabinet. | ||
El vicepresident, triat del mateix partit polític del president, actua com a president del Senat i en el cas de mort o d'incapacitat del president assumix la presidència fins a acabar el periodo. | El vicepresident, triat del mateix partit polític del president, actua com a president del Senat i en el cas de mort o d'incapacitat del president assumix la presidència fins a acabar el periodo. | ||
| Llínea 145: | Llínea 145: | ||
En la firma i ratificació de la ''Convenció contra la Tortura i atres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants'', Estats Units ha reconegut la competència de rebre i processar comunicacions individuals per part del ''Comité per a l'Eliminació de Discriminació Racial''. | En la firma i ratificació de la ''Convenció contra la Tortura i atres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants'', Estats Units ha reconegut la competència de rebre i processar comunicacions individuals per part del ''Comité per a l'Eliminació de Discriminació Racial''. | ||
No ha firmat ni ratificat (com [[Rússia]], [[China]], [[Índia]], [[Israel]], [[Chile]], [[Cuba]] i [[ | No ha firmat ni ratificat (com [[Rússia]], [[China]], [[Índia]], [[Israel]], [[Chile]], [[Cuba]] i [[Irac]]) l'Estatut de la [[Cort Penal Internacional]]. L'assunt és polèmic ya que, en [[agost]] de [[2002]], el Congrés dels Estats Units va aprovar la ''American Service members Protection Act'' (Llei per a la protecció de personal de servicis exteriors nortamericans o (ASPA) en el clar objectiu de debilitar a La Cort. No obstant, les crítiques internacionals a estes medides l'han deixat casi sense efecte. | ||
== Organisació políticadministrativa == | == Organisació políticadministrativa == | ||
| Llínea 152: | Llínea 152: | ||
| <big> Estats </big> || || <big> Dependències </big> | | <big> Estats </big> || || <big> Dependències </big> | ||
|- | |- | ||
| [[File:US insular areas.svg|400px]] || || [[Puerto Rico]] <br /> [[Illes Marianes del Nort]] <br /> [[Guam]] <br /> [[Illes Vèrgens dels Estats Unidos|Illes Vèrgens Nortamericanes]] <br /> [[Samoa Nortamericana]] <br /> [[Illa Baker]] <br /> [[Illa Howland]] <br /> [[Illa Jarvis]] <br /> [[Atoló Johnston]] <br /> [[ | | [[File:US insular areas.svg|400px]] || || [[Puerto Rico]] <br /> [[Illes Marianes del Nort]] <br /> [[Guam]] <br /> [[Illes Vèrgens dels Estats Unidos|Illes Vèrgens Nortamericanes]] <br /> [[Samoa Nortamericana]] <br /> [[Illa Baker]] <br /> [[Illa Howland]] <br /> [[Illa Jarvis]] <br /> [[Atoló Johnston]] <br /> [[Sec Kingman]] <br /> [[Illes Midway]] <br /> [[Illa Navassa]] <br /> [[Atoló Palmyra]] <br /> [[Illa Wake]] | ||
|} | |} | ||
Estats Units és una federació de 50 estats, més algunes atres entitats dependents, en una extensió total pròxima als deu millons de [[Quilómetro quadrat|quilómetros quadrats]]. Els estats es distribuïxen casi totalment en el continent d'Amèrica del Nort, excepte [[ | Estats Units és una federació de 50 estats, més algunes atres entitats dependents, en una extensió total pròxima als deu millons de [[Quilómetro quadrat|quilómetros quadrats]]. Els estats es distribuïxen casi totalment en el continent d'Amèrica del Nort, excepte [[Hawai]], que geogràficament parlant es troba en Oceania. La ciutat de [[Washington D. C.|Washington]], en el [[Districte de Columbia]] és la seu del govern federal. | ||
Adicionalment els Estats Units disponen de dependències que inclouen a estats lliures associats als Estats Units o atres territoris no incorporats. No es consideren part del país, pero al no tindre representació diplomàtica, moneda, ni defensa pròpies, no es tracta tampoc d'estats independents. Els portoriquenys són llegalment ciutadans nortamericans, pero no poden, per eixemple, triar el president de la república mentres residixquen en l'illa. Estats Units no els considera [[colònia (administrativa)|colónies]], encara que aixina figuren en la Carta de Descolonisació de la ONU. | Adicionalment els Estats Units disponen de dependències que inclouen a estats lliures associats als Estats Units o atres territoris no incorporats. No es consideren part del país, pero al no tindre representació diplomàtica, moneda, ni defensa pròpies, no es tracta tampoc d'estats independents. Els portoriquenys són llegalment ciutadans nortamericans, pero no poden, per eixemple, triar el president de la república mentres residixquen en l'illa. Estats Units no els considera [[colònia (administrativa)|colónies]], encara que aixina figuren en la Carta de Descolonisació de la ONU. | ||
| Llínea 248: | Llínea 248: | ||
|- | |- | ||
| 31 d'octubre | | 31 d'octubre | ||
| [[Nit de les | | [[Nit de les Bruixes]] | ||
| ''Halloween'' | | ''Halloween'' | ||
|- | |- | ||
| Llínea 263: | Llínea 263: | ||
| ''Christmas'' | | ''Christmas'' | ||
|} | |} | ||
En el [[sigle XX]] i lo que portem del [[sigle XXI|XXI]], els Estats Units han segut una gran potència cultural mundial, pero, a pesar de grans lluminàries com ara [[William Faulkner]], [[Frank Lloyd Wright]] o [[Jackson Pollock]], les seues grans aportacions al patrimoni global (i les que més ha exportat) no han de buscar-se en les arts tradicionals, sino en la ciència, la tecnologia, i en tres de les | En el [[sigle XX]] i lo que portem del [[sigle XXI|XXI]], els Estats Units han segut una gran potència cultural mundial, pero, a pesar de grans lluminàries com ara [[William Faulkner]], [[Frank Lloyd Wright]] o [[Jackson Pollock]], les seues grans aportacions al patrimoni global (i les que més ha exportat) no han de buscar-se en les arts tradicionals, sino en la ciència, la tecnologia, i en tres de les nomenades ''arts populars'', considerades genuïnament nortamericans: el cine, l'historieta i la música popular ([[folk]]). | ||
=== Idiomes === | === Idiomes === | ||
| Llínea 277: | Llínea 277: | ||
L'[[idioma espanyol en els Estats Units]] és empleat per més de 28 millons de persones com a llengua comuna en el treball i en la llar segons el cens de [[2000]]. Actualment, el 17,5% de la població nortamericana és d'orige [[hispà]], i prop del 82% dels hispans conserva la llengua espanyola. La majoria dels estats del [[regió Sur (Estats Units)|sur]], noroest i nordest dels Estats Units, té l'espanyol com a segona llengua d'us comú, encara sense ser reconeguda com a oficial. | L'[[idioma espanyol en els Estats Units]] és empleat per més de 28 millons de persones com a llengua comuna en el treball i en la llar segons el cens de [[2000]]. Actualment, el 17,5% de la població nortamericana és d'orige [[hispà]], i prop del 82% dels hispans conserva la llengua espanyola. La majoria dels estats del [[regió Sur (Estats Units)|sur]], noroest i nordest dels Estats Units, té l'espanyol com a segona llengua d'us comú, encara sense ser reconeguda com a oficial. | ||
Semblant situació es contempla en els estats de Nevada, Arizona, Washington, Idaho, | Semblant situació es contempla en els estats de Nevada, Arizona, Washington, Idaho, Oregon, Kansas i Oklahoma. I, en atres estats com Minnesota i Wisconsin; on no es contempla cap llengua oficial en la constitució. | ||
=== Religió === | === Religió === | ||
| Llínea 291: | Llínea 291: | ||
Des de fins del [[Sigle XIX]], el [[béisbol]] ha segut considerat com el [[deport nacional]], el [[fútbol americà]], el [[basquet]] i el [[hockey sobre gel]] són els tres atres grans deports d'equip professionals. L'[[Fútbol americà universitat|Escola de fútbol]] i la de basquet també atrauen a grans audiències. El [[Fútbol americà]] és el deport més popular als Estats Units.<ref>{{Cita web |autor=Krane, David K. |título=Professional Football Widens Its Lead Over Beisbol as Nation's Favorite Sport |url=http://www.harrisinteractive.com/harris_poll/index.asp?PID=337 |editorial=Harris Interactive |fecha=2002-10-30 |fechaacceso=2007-09-14}} Maccambridge, Michael (2004). ''America's Game: The Epic Story of How Pro Football Captured a Nation''. New York: Random House. ISBN 0-375-50454-0.</ref> El [[boxeig]] i les [[carreres de cavalls]] foren una vegada els programes més vists com a deports individuals, pero han segut eclipsats pel [[golf]] i el [[automovilisme]], particularment la [[NASCAR]]. El [[fútbol]] encara que no és un dels principals deports a nivell professional en el país, es juga molt en la joventut i els nivells d'aficionats; i la seua selecció destacada, a diferència d'atres països del món, és la femenina. Pistes de tenis i molts deports a l'aire lliure són molt populars. | Des de fins del [[Sigle XIX]], el [[béisbol]] ha segut considerat com el [[deport nacional]], el [[fútbol americà]], el [[basquet]] i el [[hockey sobre gel]] són els tres atres grans deports d'equip professionals. L'[[Fútbol americà universitat|Escola de fútbol]] i la de basquet també atrauen a grans audiències. El [[Fútbol americà]] és el deport més popular als Estats Units.<ref>{{Cita web |autor=Krane, David K. |título=Professional Football Widens Its Lead Over Beisbol as Nation's Favorite Sport |url=http://www.harrisinteractive.com/harris_poll/index.asp?PID=337 |editorial=Harris Interactive |fecha=2002-10-30 |fechaacceso=2007-09-14}} Maccambridge, Michael (2004). ''America's Game: The Epic Story of How Pro Football Captured a Nation''. New York: Random House. ISBN 0-375-50454-0.</ref> El [[boxeig]] i les [[carreres de cavalls]] foren una vegada els programes més vists com a deports individuals, pero han segut eclipsats pel [[golf]] i el [[automovilisme]], particularment la [[NASCAR]]. El [[fútbol]] encara que no és un dels principals deports a nivell professional en el país, es juga molt en la joventut i els nivells d'aficionats; i la seua selecció destacada, a diferència d'atres països del món, és la femenina. Pistes de tenis i molts deports a l'aire lliure són molt populars. | ||
Si be la majoria dels deports importants dels Estats Units han evolucionat de pràctiques europees, [[basquetbol]], [[tenis]], [[voleibol]] i el [[snowboarding]] són invencions de locals. [[Lacrosse]] i el [[surf]] sorgiren dels natius americans i els natius d' | Si be la majoria dels deports importants dels Estats Units han evolucionat de pràctiques europees, [[basquetbol]], [[tenis]], [[voleibol]] i el [[snowboarding]] són invencions de locals. [[Lacrosse]] i el [[surf]] sorgiren dels natius americans i els natius d'Hawai. El Comité Olímpic dels Estats Units (COEEUU) va organisar els Jocs Olímpics de [[Jocs Olímpics de Saint Louis 1904|Saint Louis en 1904]], els jocs en [[Jocs Olímpics de Los Ángeles 1932|Los Ángeles en 1932]], novament els jocs olímpics en [[Jocs Olímpics de Los Angeles 1984|Los Ángeles en 1984]] i, en [[1996]], en [[Jocs Olímpics d'Atlanta 1996|Atlanta]]. Este comité té com a candidatura la ciutat de [[Chicago]] que podrà possiblement representar als Estats Units en els [[Jocs Olímpics de 2016]]. Els [[Estats Units en els Jocs Olímpics|Estats Units ha guanyat 2227 medalles en els Jocs Olímpics d'estiu]], més que cap atre país,<ref>{{Cita web|título=All-Time Medal Standings, 1896–2004 | editorial = Information Please|url=http://www.infoplease.Com/ipsa/A0115108.Html | fechaacceso=2007-06-14}}</ref> (guanyant en 15 de les 29 edicions) i 216 en els Jocs Olímpics d'hivern, el segon més. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 299: | Llínea 299: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|United States}} | {{commonscat|United States}} | ||
*[http://www.whitehouse.gov/espanol/index.es.Html La Casa Blanca] | * [http://www.whitehouse.gov/espanol/index.es.Html La Casa Blanca] | ||
*[http://www.house.gov/house/MemberWWW.shtml Cambra de Representants] | * [http://www.house.gov/house/MemberWWW.shtml Cambra de Representants] | ||
*[http://www.senate.gov/general/contact_information/senators_cfm.cfm Cambra de Senadors] | * [http://www.senate.gov/general/contact_information/senators_cfm.cfm Cambra de Senadors] | ||
*[http://www.firstgov.gov/Espanol/index.shtml Govern dels Estats Units] | * [http://www.firstgov.gov/Espanol/index.shtml Govern dels Estats Units] | ||
*[http://www.uscis.gov/graphics/index.Htm U.S. Citizenship and Immigration Services] | * [http://www.uscis.gov/graphics/index.Htm U.S. Citizenship and Immigration Services] | ||
{{Països d'Amèrica}} | {{Països d'Amèrica}} | ||