Diferència entre les revisions de "Sèt maravelles del món antic" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 6 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 1:

[[File:Maravillas.jpg|thumb|right|200px|Reconstrucció aproximada de les ~~set~~ maravelles]]

[[File:Maravillas.jpg|thumb|right|200px|Reconstrucció aproximada de les sèt maravelles]]

Les '''~~Set~~ maravelles del Món''', usualment ~~dites~~ les '''~~Set~~ maravelles''' o les '''~~Set~~ maravelles del Món Antic''', eren un conjunt d'obres arquitectòniques que els [[Antiga Grècia|helens]], especialment els del periodo helenístic, consideraven dignes de ser visitadas. A lo llarc del temps distints autors confeccionaren distints llistats, pero el definitiu no se fixà fins que el pintor [[alemanya|alemà]] [[Maerten van Heemskrerck]] realisà en el [[sigle XVI]] set cuadres representant les set construccions que considerà millors.

Les '''Sèt maravelles del Món''', usualment nomenades les '''Sèt maravelles''' o les '''Sèt maravelles del Món Antic''', eren un conjunt d'obres arquitectòniques que els [[Antiga Grècia|helens]], especialment els del periodo helenístic, consideraven dignes de ser visitades.

~~S'ha indicat que la llista definitiva pot reflexar ciert chovinisme helen~~, pero ~~també~~ se ~~senyala~~ que ~~soles una estava en~~ [[~~Grècia~~]] ~~i l'~~[[~~Acrópolis de Atenes~~]] ~~quedà excluida. De la mateixa manera, s'ha indicat la exclusió de qualsevol ruina o paraje natural per bell que fora, soles apareixen~~ construccions que ~~se pogueren admirar, encara que algunes no coexistiren~~.

A lo llarc del temps distints autors confeccionaren distints llistats, pero el definitiu no se fixà fins que el pintor [[alemanya|alemà]] [[Maerten van Heemskrerck]] realisà en el [[sigle XVI]] set cuadres representant les set construccions que considerà millors.

Les restes i evidències de dites obres són variades i inclús existixen dubtes de que una d'~~ellas~~, ~~los~~ [[Jardins Colgants de Babilónia]], existira realment i d'atra, lo [[Colós de ~~Rodas~~]], no se coneix la seua forma. ~~De les demás~~ se conserven descripcions, ~~planos~~, representacions, restes i inclús la major part de la seua construcció. Pero l'idea ~~de replegar set~~ maravelles en una llista ha perdurat i constituïx un intent que apareix periòdicament en la cultura popular.

S'ha indicat que la llista definitiva pot reflexar cert chovinisme helen, pero també se senyala que soles una estava en [[Grècia]] i l'[[Acrópolis de Atenes]] quedà excluida. De la mateixa manera, s'ha indicat la exclusió de qualsevol ruina o parage natural per bell que fora, soles apareixen construccions que se pogueren admirar, encara que algunes no coexistiren.

Les restes i evidències de dites obres són variades i inclús existixen dubtes de que una d'elles, els [[Jardins Colgants de Babilónia]], existira realment i d'atra, el [[Colós de Rodes]], no se coneix la seua forma. Del restant se conserven descripcions, plans, representacions, restes i inclús la major part de la seua construcció. Pero l'idea d'arreplegar sèt maravelles en una llista ha perdurat i constituïx un intent que apareix periòdicament en la cultura popular.

==La llista definitiva==

*[[La Gran Piràmide de Guiza]]. Acabada al voltant de l'any [[2570 a. C.]], fon construïda per al faraó [[Keops]]. Ubicada en [[Guiza]], [[Egipte]], la seua fi última encara és discutida.

*[[Els Jardins Colgants de Babilónia]]. Construits en [[605 a. C.]]-[[562 a. C.]] Ubicats en la ciutat de [[Babilónia]], actual [[Irac]]. Perduraren fins no més allà de [[126 a. C.]], ~~cuan~~ la ciutat fon destruida definitivament ~~pols~~ [[Imperi persa|perses]]. És la maravella que més dubtes planteja sobre la seua existència real.

*[[Els Jardins Colgants de Babilónia]]. Construits en [[605 a. C.]]-[[562 a. C.]] Ubicats en la ciutat de [[Babilónia]], actual [[Irac]]. Perduraren fins no més allà de l'any [[126 a. C.]], quan la ciutat fon destruida definitivament pels [[Imperi persa|perses]]. És la maravella que més dubtes planteja sobre la seua existència real.

*[[El Temple d'Artemisa]] en [[Efes]] (actual [[Turquia]]). Alçat fins [[550 a. C.]] i destruit per un ~~incent~~ intencionat en [[356 a. C.]], [[Aleixandre Magne]] ordenà la seua reconstrucció, culminada en acabant de la seua mort en l'any [[323 a. C.]] [[Antípatro de Sidon]] la considerava la obra més impresionant de sa llista en diferència.

*[[El Temple d'Artemisa]] en [[Efes]] (actual [[Turquia]]). Alçat fins a l'any [[550 a. C.]] i destruit per un incendi intencionat en [[356 a. C.]], [[Aleixandre Magne]] ordenà la seua reconstrucció, culminada en acabant de la seua mort en l'any [[323 a. C.]] [[Antípatro de Sidon]] la considerava l'obra més impresionant de la seua llista en diferència.

*[[L'Estatua de Zeus]] en [[Olimpia]]. Esculpida cap a l'any [[430 a. C.]] per [[Fídias]]. Ubicada en l'interior del temple dedicat al propi [[Zeus]] en la ciutat anfitriona dels famossos jocs.

*[[El Mausoleu d'Halicarnaso]]. Construit fins l'any [[353 a. C.]] i situat en la ciutat grega de [[Halicarnaso]] presidia la entrada des de la mar.

*[[El Mausoleu d'Halicarnaso]]. Construit fins a l'any [[353 a. C.]] i situat en la ciutat grega de [[Halicarnaso]] presidia l'entrada des de la mar.

*[[El Colós de ~~Rodas~~]]. Forjat entre [[294 a. C.]] i [[282 a. C.]] Ubicat en un lloc desconegut de la ciutat de [[~~Rodas~~]] en l'illa homònima, [[Grècia]], en acabant de derrotar els rodis al rei heleniste [[Demetrio Poliorcetes]].

*[[El Colós de Rodes]]. Forjat entre [[294 a. C.]] i [[282 a. C.]] Ubicat en un lloc desconegut de la ciutat de [[Rodes]] en l'illa homònima, [[Grècia]], en acabant de derrotar els rodis al rei heleniste [[Demetrio Poliorcetes]].

*[[El Far d'Aleixandria]]. Construit entre [[285 a. C.]] i [[247 a. C.]] en l'illa de [[Pharos]], a la entrada d'[[Aleixandria]] ([[Egipte]]), per a guiar als navius que se dirigien als dos ~~puerts~~ en que contava la ciutat. Al igual que la tomba de [[Mausolo]], que donaria nom genèric a tots els ~~grands~~ monuments funeraris posteriors, la torre de Faros (Pharos) feu lo propi en els edificis construïts per a ajudar a la navegació.

*[[El Far d'Aleixandria]]. Construit entre [[285 a. C.]] i [[247 a. C.]] en l'illa de [[Pharos]], a l'entrada d'[[Aleixandria]] ([[Egipte]]), per a guiar als navius que se dirigien als dos ports en que contava la ciutat. A l'igual que la tomba de [[Mausolo]], que donaria nom genèric a tots els grans monuments funeraris posteriors, la torre de Faros (Pharos) feu lo propi en els edificis construïts per a ajudar a la navegació.

==Referències==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Maravillas.jpg|thumb|right|200px|Reconstrucció aproximada de les set maravelles]]
+[[File:Maravillas.jpg|thumb|right|200px|Reconstrucció aproximada de les sèt maravelles]]
-Les '''Set maravelles del Món''', usualment dites les '''Set maravelles''' o les '''Set maravelles del Món Antic''', eren un conjunt d'obres arquitectòniques que els [[Antiga Grècia|helens]], especialment els del periodo helenístic, consideraven dignes de ser visitadas. A lo llarc del temps distints autors confeccionaren distints llistats, pero el definitiu no se fixà fins que el pintor [[alemanya|alemà]] [[Maerten van Heemskrerck]] realisà en el [[sigle XVI]] set cuadres representant les set construccions que considerà millors.
+Les '''Sèt maravelles del Món''', usualment nomenades les '''Sèt maravelles''' o les '''Sèt maravelles del Món Antic''', eren un conjunt d'obres arquitectòniques que els [[Antiga Grècia|helens]], especialment els del periodo helenístic, consideraven dignes de ser visitades.
-S'ha indicat que la llista definitiva pot reflexar ciert chovinisme helen, pero també se senyala que soles una estava en [[Grècia]] i l'[[Acrópolis de Atenes]] quedà excluida. De la mateixa manera, s'ha indicat la exclusió de qualsevol ruina o paraje natural per bell que fora, soles apareixen construccions que se pogueren admirar, encara que algunes no coexistiren.
+A lo llarc del temps distints autors confeccionaren distints llistats, pero el definitiu no se fixà fins que el pintor [[alemanya|alemà]] [[Maerten van Heemskrerck]] realisà en el [[sigle XVI]] set cuadres representant les set construccions que considerà millors.
-Les restes i evidències de dites obres són variades i inclús existixen dubtes de que una d'ellas, los [[Jardins Colgants de Babilónia]], existira realment i d'atra, lo [[Colós de Rodas]], no se coneix la seua forma. De les demás se conserven descripcions, planos, representacions, restes i inclús la major part de la seua construcció. Pero l'idea de replegar set maravelles en una llista ha perdurat i constituïx un intent que apareix periòdicament en la cultura popular.
+S'ha indicat que la llista definitiva pot reflexar cert chovinisme helen, pero també se senyala que soles una estava en [[Grècia]] i l'[[Acrópolis de Atenes]] quedà excluida. De la mateixa manera, s'ha indicat la exclusió de qualsevol ruina o parage natural per bell que fora, soles apareixen construccions que se pogueren admirar, encara que algunes no coexistiren.
+Les restes i evidències de dites obres són variades i inclús existixen dubtes de que una d'elles, els [[Jardins Colgants de Babilónia]], existira realment i d'atra, el [[Colós de Rodes]], no se coneix la seua forma. Del restant se conserven descripcions, plans, representacions, restes i inclús la major part de la seua construcció. Pero l'idea d'arreplegar sèt maravelles en una llista ha perdurat i constituïx un intent que apareix periòdicament en la cultura popular.
 ==La llista definitiva==
 *[[La Gran Piràmide de Guiza]]. Acabada al voltant de l'any [[2570 a. C.]], fon construïda per al faraó [[Keops]]. Ubicada en [[Guiza]], [[Egipte]], la seua fi última encara és discutida.
-*[[Els Jardins Colgants de Babilónia]]. Construits en [[605 a. C.]]-[[562 a. C.]] Ubicats en la ciutat de [[Babilónia]], actual [[Irac]]. Perduraren fins no més allà de [[126 a. C.]], cuan la ciutat fon destruida definitivament pols [[Imperi persa|perses]]. És la maravella que més dubtes planteja sobre la seua existència real.
+*[[Els Jardins Colgants de Babilónia]]. Construits en [[605 a. C.]]-[[562 a. C.]] Ubicats en la ciutat de [[Babilónia]], actual [[Irac]]. Perduraren fins no més allà de l'any [[126 a. C.]], quan la ciutat fon destruida definitivament pels [[Imperi persa|perses]]. És la maravella que més dubtes planteja sobre la seua existència real.
-*[[El Temple d'Artemisa]] en [[Efes]] (actual [[Turquia]]). Alçat fins [[550 a. C.]] i destruit per un incent intencionat en [[356 a. C.]], [[Aleixandre Magne]] ordenà la seua reconstrucció, culminada en acabant de la seua mort en l'any [[323 a. C.]] [[Antípatro de Sidon]] la considerava la obra més impresionant de sa llista en diferència.
+*[[El Temple d'Artemisa]] en [[Efes]] (actual [[Turquia]]). Alçat fins a l'any [[550 a. C.]] i destruit per un incendi intencionat en [[356 a. C.]], [[Aleixandre Magne]] ordenà la seua reconstrucció, culminada en acabant de la seua mort en l'any [[323 a. C.]] [[Antípatro de Sidon]] la considerava l'obra més impresionant de la seua llista en diferència.
 *[[L'Estatua de Zeus]] en [[Olimpia]]. Esculpida cap a l'any [[430 a. C.]] per [[Fídias]]. Ubicada en l'interior del temple dedicat al propi [[Zeus]] en la ciutat anfitriona dels famossos jocs.
-*[[El Mausoleu d'Halicarnaso]]. Construit fins l'any [[353 a. C.]] i situat en la ciutat grega de [[Halicarnaso]] presidia la entrada des de la mar.
+*[[El Mausoleu d'Halicarnaso]]. Construit fins a l'any [[353 a. C.]] i situat en la ciutat grega de [[Halicarnaso]] presidia l'entrada des de la mar.
-*[[El Colós de Rodas]]. Forjat entre [[294 a. C.]] i [[282 a. C.]] Ubicat en un lloc desconegut de la ciutat de [[Rodas]] en l'illa homònima, [[Grècia]], en acabant de derrotar els rodis al rei heleniste [[Demetrio Poliorcetes]].
+*[[El Colós de Rodes]]. Forjat entre [[294 a. C.]] i [[282 a. C.]] Ubicat en un lloc desconegut de la ciutat de [[Rodes]] en l'illa homònima, [[Grècia]], en acabant de derrotar els rodis al rei heleniste [[Demetrio Poliorcetes]].
-*[[El Far d'Aleixandria]]. Construit entre [[285 a. C.]] i [[247 a. C.]] en l'illa de [[Pharos]], a la entrada d'[[Aleixandria]] ([[Egipte]]), per a guiar als navius que se dirigien als dos puerts en que contava la ciutat. Al igual que la tomba de [[Mausolo]], que donaria nom genèric a tots els grands monuments funeraris posteriors, la torre de Faros (Pharos) feu lo propi en els edificis construïts per a ajudar a la navegació.
+*[[El Far d'Aleixandria]]. Construit entre [[285 a. C.]] i [[247 a. C.]] en l'illa de [[Pharos]], a l'entrada d'[[Aleixandria]] ([[Egipte]]), per a guiar als navius que se dirigien als dos ports en que contava la ciutat. A l'igual que la tomba de [[Mausolo]], que donaria nom genèric a tots els grans monuments funeraris posteriors, la torre de Faros (Pharos) feu lo propi en els edificis construïts per a ajudar a la navegació.
 ==Referències==