Diferència entre les revisions de "Suràfrica"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 27 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| capital_població = 2.893.251 ([[2001]]) | | capital_població = 2.893.251 ([[2001]]) | ||
| capital_coord. = 33_55_S_18_27_E_ 33°55′ S 18°27′ E | | capital_coord. = 33_55_S_18_27_E_ 33°55′ S 18°27′ E | ||
| ciutat_principal =[[ | | ciutat_principal =[[Johannesburc]] | ||
| idioma_oficial = [[Afrikáans]], [[Idioma anglés|anglés]], [[Idioma ndebele del sur|ndebele]], [[sesotho]], [[sesotho sa leboa]], [[setsuana]], [[Idioma suazi|suazi]], [[Idioma tsonga|tsonga]], [[idioma venda|venda]], [[Idioma xhosa|xhosa]] y [[Idioma zulú|zulú]] | | idioma_oficial = [[Afrikáans]], [[Idioma anglés|anglés]], [[Idioma ndebele del sur|ndebele]], [[sesotho]], [[sesotho sa leboa]], [[setsuana]], [[Idioma suazi|suazi]], [[Idioma tsonga|tsonga]], [[idioma venda|venda]], [[Idioma xhosa|xhosa]] y [[Idioma zulú|zulú]] | ||
| govern =[[República]] | | govern =[[República]] | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
| moneda =[[Rand (moneda)|Rand]] (<code>[[ISO 4217|ZAR]]</code>) | | moneda =[[Rand (moneda)|Rand]] (<code>[[ISO 4217|ZAR]]</code>) | ||
| gentilici = Surafricà, -ana | | gentilici = Surafricà, -ana | ||
| horari = [[CET]] ([[Temps Coordinat | | horari = [[CET]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+2) | ||
| horari_estiu =[[CEST]] ([[Temps Coordinat | | horari_estiu =[[CEST]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+3) | ||
| cctld= .za | | cctld= .za | ||
| còdic_telefònic = 27 | | còdic_telefònic = 27 | ||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
| nota1 = <sup>1</sup> [[Pretòria]] és la capital administrativa, [[Ciutat del Cap]] és la llegislativa i [[Bloemfontein]] la judicial. | | nota1 = <sup>1</sup> [[Pretòria]] és la capital administrativa, [[Ciutat del Cap]] és la llegislativa i [[Bloemfontein]] la judicial. | ||
}} | }} | ||
La '''República de Suràfrica''' <ref>{{Països RACV}}</ref> és un país ubicat en l'extrem meridional d'[[Àfrica]]. Llimita en els estats de [[Namíbia]], [[Botsuana]], [[Zimbàbue]], [[Moçambic]] i [[ | La '''República de Suràfrica''' <ref>{{Països RACV}}</ref> és un país ubicat en l'extrem meridional d'[[Àfrica]]. Llimita en els estats de [[Namíbia]], [[Botsuana]], [[Zimbàbue]], [[Moçambic]] i [[Eswatini]]. El [[Lesoto|Regne de Lesoto]] es troba enclavat dins de la República de Suràfrica. Les seues capitals són [[Pretòria]] (administrativa), [[Bloemfontein]] (judicial) i [[Ciutat del Cap]] (llegislativa). | ||
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 57: | Llínea 57: | ||
L'història escrita de '''Suràfrica''' escomença en l'arribada dels portuguesos. En l'any [[1487]] [[Bartolomé Díaz]] fon el primer europeu en conseguir el punt més meridional d'[[Àfrica]], i el va denominar ''Cabo das Tormentas'' (Cap de les Tormentes) a causa del mal orage que va experimentar en la regió. No obstant, quan tornà a [[Lisboa]] carregat de notícies sobre el descobriment, el monarca [[Joan II de Portugal]] vullgué canviar-li el nom pel de ''Cabo da Boa Esperança '' (Cap de Bona Esperança) i va prometre establir des d'eixe punt una ruta marítima per a que els portuguesos pogueren anar a buscar les riquees de l'[[Índia]]. Més tart el gran poeta portugués [[Luís de Camões]] immortalisà el viage de Bartolomé Díaz en el poema èpic [[Vos Lusíadas]], concretament en el personage mitològic [[Adamator]], el qual simbolisa les forces de la naturalea que els navegants portuguesos van haver de superar durant la [[circumnavegació]] dels caps. | L'història escrita de '''Suràfrica''' escomença en l'arribada dels portuguesos. En l'any [[1487]] [[Bartolomé Díaz]] fon el primer europeu en conseguir el punt més meridional d'[[Àfrica]], i el va denominar ''Cabo das Tormentas'' (Cap de les Tormentes) a causa del mal orage que va experimentar en la regió. No obstant, quan tornà a [[Lisboa]] carregat de notícies sobre el descobriment, el monarca [[Joan II de Portugal]] vullgué canviar-li el nom pel de ''Cabo da Boa Esperança '' (Cap de Bona Esperança) i va prometre establir des d'eixe punt una ruta marítima per a que els portuguesos pogueren anar a buscar les riquees de l'[[Índia]]. Més tart el gran poeta portugués [[Luís de Camões]] immortalisà el viage de Bartolomé Díaz en el poema èpic [[Vos Lusíadas]], concretament en el personage mitològic [[Adamator]], el qual simbolisa les forces de la naturalea que els navegants portuguesos van haver de superar durant la [[circumnavegació]] dels caps. | ||
Els primers relats escrits de l'història de '''Suràfrica''' s'obtingueren dels primers navegants i els nàufrecs supervivents. Durant els dos sigles posteriors a l'any [[1488]] els mariners portuguesos van realisar alguns chicotets acorts de peixca en la dita costa, pero no es conserva cap escrit sobre estos. El [[6 d'abril]] de l'any [[1652]], [[Jan van Riebeeck]] establí un lloc d'avituallament en el [[cap de Bona Esperança]] per a la [[companyia holandesa de les Índies Orientals]]. Durant els s. [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] la chicoteta colònia se'n anà estenent lentament casi sempre baix la sobirania [[Països Baixos|holandesa]]. Els colons finalment es van topar en els pobles [[Xhosa]] en expansió en la regió del [[riu]] Fish. És llavors quan es desencadenaren una série de guerres | Els primers relats escrits de l'història de '''Suràfrica''' s'obtingueren dels primers navegants i els nàufrecs supervivents. Durant els dos sigles posteriors a l'any [[1488]] els mariners portuguesos van realisar alguns chicotets acorts de peixca en la dita costa, pero no es conserva cap escrit sobre estos. El [[6 d'abril]] de l'any [[1652]], [[Jan van Riebeeck]] establí un lloc d'avituallament en el [[cap de Bona Esperança]] per a la [[companyia holandesa de les Índies Orientals]]. Durant els s. [[sigle XVII|XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] la chicoteta colònia se'n anà estenent lentament casi sempre baix la sobirania [[Països Baixos|holandesa]]. Els colons finalment es van topar en els pobles [[Xhosa]] en expansió en la regió del [[riu]] Fish. És llavors quan es desencadenaren una série de guerres nomenades les [[guerres de Fronteres del Cap]] originades per conflictes per la terra i els quemenjars. Per a allaugerar l'escassea de treballadors en el Cap, es portaren esclaus d'[[Indonèsia]], [[Madagascar]] i [[Índia]]. Descendents d'estos esclaus, que a sovint es casaven en colons holandesos, van ser despuix classificats junt en els descendents dels San com a mestiços del cap i malais del Cap, constituint casi la mitat de la població de la [[província del Cap Occidental]]. | ||
[[Gran Bretanya]] ocupà l'àrea del [[cap de Bona Esperança]] en l'any [[1797]] durant la [[quarta guerra angloholandesa]]. Els holandesos van declarar la bancarrota, i els britànics s'anexaren la colònia del cap en [[1805]]. Els britànics continuaren en les seues guerres contra els Amaxhosa, espentant la frontera oriental més a l'est a lo llarc d'una llínea de forts a lo llarc del riu Fish i consolidant-la promovent nous assentaments britànics. A causa de la pressió de les societats abolicionistes de [[Gran Bretanya]], el parlament britànic primer va parar el seu comerç d'esclaus en [[1806]], llavors l'esclavitut es va abolir en totes les seues colònies en l'any [[1833]]. | [[Gran Bretanya]] ocupà l'àrea del [[cap de Bona Esperança]] en l'any [[1797]] durant la [[quarta guerra angloholandesa]]. Els holandesos van declarar la bancarrota, i els britànics s'anexaren la colònia del cap en [[1805]]. Els britànics continuaren en les seues guerres contra els Amaxhosa, espentant la frontera oriental més a l'est a lo llarc d'una llínea de forts a lo llarc del riu Fish i consolidant-la promovent nous assentaments britànics. A causa de la pressió de les societats abolicionistes de [[Gran Bretanya]], el parlament britànic primer va parar el seu comerç d'esclaus en [[1806]], llavors l'esclavitut es va abolir en totes les seues colònies en l'any [[1833]]. | ||
| Llínea 101: | Llínea 101: | ||
Cada província de '''Suràfrica''' té una Llegislatura Provincial Unicameral, i un Consell Eixecutiu encapçalament per un ''Premier''. | Cada província de '''Suràfrica''' té una Llegislatura Provincial Unicameral, i un Consell Eixecutiu encapçalament per un ''Premier''. | ||
*[[Forces Armades Sur-africanes]] | * [[Forces Armades Sur-africanes]] | ||
== lleis == | == lleis == | ||
| Llínea 120: | Llínea 120: | ||
# [[província de l'Estat Lliure|Estat Lliure]], ([[Bloemfontein]]) abrev. FS | # [[província de l'Estat Lliure|Estat Lliure]], ([[Bloemfontein]]) abrev. FS | ||
# [[província del Noroest|Noroest]] ([[Mafikeng]]) abrev. NW | # [[província del Noroest|Noroest]] ([[Mafikeng]]) abrev. NW | ||
# [[província de Gauteng|Gauteng]] ([[ | # [[província de Gauteng|Gauteng]] ([[Johannesburc]]) abrev. GT o GP | ||
# [[província de Mpumalanga|Mpumalanga]] ([[Nelspruit]]) abrev. MP | # [[província de Mpumalanga|Mpumalanga]] ([[Nelspruit]]) abrev. MP | ||
# [[província de Limpopo|Limpopo]] ([[Polokwane]]) abrev. LP | # [[província de Limpopo|Limpopo]] ([[Polokwane]]) abrev. LP | ||
| Llínea 136: | Llínea 136: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
En una superfície de 1.219.080 km2 s'estén al sur del continent Africà. Llimita al nort d'oest a est en [[Namíbia]], [[Botsuana]], [[Zimbàbue]], [[Moçambic]] i [[ | En una superfície de 1.219.080 km2 s'estén al sur del continent Africà. Llimita al nort d'oest a est en [[Namíbia]], [[Botsuana]], [[Zimbàbue]], [[Moçambic]] i [[Eswatini]]. Aixina mateix un país com [[Lesoto]] es troba rodejat de territori surafricà. | ||
A causa de la seua extensió, el [[clima]] és variable: va des del clima temperat del sur i les zones altes, al subtropical en el noroest i al semiàrit en la part occidental. La mija anual de precipitacions és de 464 mm. | A causa de la seua extensió, el [[clima]] és variable: va des del clima temperat del sur i les zones altes, al subtropical en el noroest i al semiàrit en la part occidental. La mija anual de precipitacions és de 464 mm. | ||
| Llínea 151: | Llínea 151: | ||
[[World Wide Fund for Nature|WWF]] distinguix quatre [[Ecorregions|ecorregions]] de [[praderia de montanya]]: | [[World Wide Fund for Nature|WWF]] distinguix quatre [[Ecorregions|ecorregions]] de [[praderia de montanya]]: | ||
*[[Pradera de l'Alt Veld]], en l'Highveld | * [[Pradera de l'Alt Veld]], en l'Highveld | ||
*[[Pradera montanyesa dels Drakensberg]], en els Drakensberg, per devall dels 2.500 metros | * [[Pradera montanyesa dels Drakensberg]], en els Drakensberg, per devall dels 2.500 metros | ||
*[[Pradera altimontana dels Drakensberg]], en els Drakensberg, per damunt dels 2.500 metros | * [[Pradera altimontana dels Drakensberg]], en els Drakensberg, per damunt dels 2.500 metros | ||
*[[Xara de Maputaland-Pondoland]], en les valls dels contraforts meridionals dels Drakensberg | * [[Xara de Maputaland-Pondoland]], en les valls dels contraforts meridionals dels Drakensberg | ||
El past i els gargullers de la [[sabana]] lentament donen pas als arbusts de la sabana cap al nordest del país, en un creiximent més lent. Hi ha un número significatiu d'arbres [[baobab]]s en esta àrea, prop de l'extrem nort del [[parc Nacional Kruger]].<ref> [http://www.southafrica-travel.net/pages/e_plants.Htm South Àfrica Online Travel Guide: Plants and Vegetation in South Àfrica]</ref> | El past i els gargullers de la [[sabana]] lentament donen pas als arbusts de la sabana cap al nordest del país, en un creiximent més lent. Hi ha un número significatiu d'arbres [[baobab]]s en esta àrea, prop de l'extrem nort del [[parc Nacional Kruger]].<ref> [http://www.southafrica-travel.net/pages/e_plants.Htm South Àfrica Online Travel Guide: Plants and Vegetation in South Àfrica]</ref> | ||
| Llínea 178: | Llínea 178: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
[[File:South Africa-Johannesburg-Skyline02 (2).jpg|250px|thumb|<center>[[Johannesburc]], capital econòmica.</center>]] | |||
[[File:South Africa-Johannesburg-Skyline02 (2).jpg|250px|thumb|<center>[[ | |||
'''Suràfrica''' és la primera economia d'[[Àfrica]] (acapara un 25% de tot el [[PIB]] africà), i juga un paper important en el desenroll de la regió. L'economia surafricana conta en un gran volum de capital nacional (públic i privat) en estreta relació en les grans rets econòmiques mundials. | '''Suràfrica''' és la primera economia d'[[Àfrica]] (acapara un 25% de tot el [[PIB]] africà), i juga un paper important en el desenroll de la regió. L'economia surafricana conta en un gran volum de capital nacional (públic i privat) en estreta relació en les grans rets econòmiques mundials. | ||
La seua [[moneda]] és el [[Rand]] divisible en 100 centaus, que és també usada en atres països del [[Àrea Monetària Comuna]] d'[[Àfrica del Sur]] (vore també: [[Krugerrand]]). La bossa de valors de [[ | La seua [[moneda]] és el [[Rand]] divisible en 100 centaus, que és també usada en atres països del [[Àrea Monetària Comuna]] d'[[Àfrica del Sur]] (vore també: [[Krugerrand]]). La bossa de valors de [[Johannesburc]] és la major d'[[Àfrica]]. | ||
Un important sector és la [[mineria]] sobretot l'extracció de carbó, i de minerals i metals preciosos com els [[diamant]]s, l'[[or]], i el [[platí]]. És un dels països en majors reserves i diversitat de riquees mineres. | Un important sector és la [[mineria]] sobretot l'extracció de carbó, i de minerals i metals preciosos com els [[diamant]]s, l'[[or]], i el [[platí]]. És un dels països en majors reserves i diversitat de riquees mineres. | ||
| Llínea 193: | Llínea 192: | ||
[[File:South-africa-demography.svg|250px|right|thumb|<center>Evolució demogràfica de '''Suràfrica''' de l'any [[1961]] a l'any [[2003]]</center>]] | [[File:South-africa-demography.svg|250px|right|thumb|<center>Evolució demogràfica de '''Suràfrica''' de l'any [[1961]] a l'any [[2003]]</center>]] | ||
La majoria de la població són negres d'orige africà en un 79,7%, xhosa, zulú, i atres 8 grups. El percentage no obstant és el més baix de l'[[Àfrica Subsahariana]], el [[multirracisme]] i la [[multiculturalitat]] existents li ha favorit el nom del país de l'arc de Sant Martí. | La majoria de la població són negres d'orige africà en un 79,7%, xhosa, zulú, i atres 8 grups. El percentage no obstant és el més baix de l'[[Àfrica Subsahariana]], el [[multirracisme]] i la [[multiculturalitat]] existents li ha favorit el nom del país de l'arc de Sant Martí. | ||
El 9,1% dels surafricans són de raça blanca, d'orige [[Països Baixos|holandés]] ([[bòer]]s) o [[Gran Bretanya|britànic]]. Un 8,8% són mestiços | El 9,1% dels surafricans són de raça blanca, d'orige [[Països Baixos|holandés]] ([[bòer]]s) o [[Gran Bretanya|britànic]]. Un 8,8% són mestiços nomenats ''coloured'', descendents dels bòers i esclaus d'orige malai o africà. Un tercer grup és el dels asiàtics (indostanís en un 91%) que viuen sobretot entorn a [[Durban]] representa el 2,4% de la població. | ||
Dels quatre grups ètnics, a soles la població blanca és la que s'està reduint a causa de la baixa taxa de fecunditat i a l'emigració de surafricans blancs cap a [[Europa]], [[Amèrica del Nort]] i [[Oceania]].[http://www.statssa.gov.za/publications/P0302/P03022006.pdf] | Dels quatre grups ètnics, a soles la població blanca és la que s'està reduint a causa de la baixa taxa de fecunditat i a l'emigració de surafricans blancs cap a [[Europa]], [[Amèrica del Nort]] i [[Oceania]].[http://www.statssa.gov.za/publications/P0302/P03022006.pdf] | ||
| Llínea 208: | Llínea 207: | ||
Pero a causa de l'[[apartheid]] s'ha produït un desenroll cultural desigual entre els distints grups racials i ètnics, històricament separats. Entre la població d'orige europeu, la cultura anglesa ha emergit últimament com dominant despuix de la fi de l'apartheid i de l'aïllament internacional. L'antiga distinció entre els [[afrikaners]], més nacionalistes i religiosos, i els [[anglosaxons]], més lliberals i cosmopolites, s'està borrant entre les generacions jóvens i urbanes. En canvi en les zones rurals els afrikaners encara es resistixen a abandonar la cultura tradicional, aïllada durant sigles de l'evolució de [[Europa]]. | Pero a causa de l'[[apartheid]] s'ha produït un desenroll cultural desigual entre els distints grups racials i ètnics, històricament separats. Entre la població d'orige europeu, la cultura anglesa ha emergit últimament com dominant despuix de la fi de l'apartheid i de l'aïllament internacional. L'antiga distinció entre els [[afrikaners]], més nacionalistes i religiosos, i els [[anglosaxons]], més lliberals i cosmopolites, s'està borrant entre les generacions jóvens i urbanes. En canvi en les zones rurals els afrikaners encara es resistixen a abandonar la cultura tradicional, aïllada durant sigles de l'evolució de [[Europa]]. | ||
*La cultura negra urbana és multiètnica i té una cada vegada major influència tant en el país com fora, per eixemple entre els afroamericans. Hi ha que senyalar que en les zones urbanes està escomençant a sorgir una cultura [[Cultura interracial|interracial]]. | * La cultura negra urbana és multiètnica i té una cada vegada major influència tant en el país com fora, per eixemple entre els afroamericans. Hi ha que senyalar que en les zones urbanes està escomençant a sorgir una cultura [[Cultura interracial|interracial]]. | ||
*En les zones rurals en majoria negra sol produir-se una reafermació de les tradicions de cada grup ètnic, en els que costums com la [[poligàmia]] i les [[dot]]s són comuns. | * En les zones rurals en majoria negra sol produir-se una reafermació de les tradicions de cada grup ètnic, en els que costums com la [[poligàmia]] i les [[dot]]s són comuns. | ||
*En quant a uns atres grups ètnics destacables, és el grup dels [[mestiç]]os el que ha manifestat una major reafermació. Este grup de raça mixta constituïx el 9% de la població de '''Suràfrica'''. A les persones d'este grup se'ls denomina en el terme "de color" (en anglés, ''coloured''), a diferència d'atres països anglosaxons com en [[Estats Units]] o [[Gran Bretanya]], on el terme "de color" ha caigut en desús. | * En quant a uns atres grups ètnics destacables, és el grup dels [[mestiç]]os el que ha manifestat una major reafermació. Este grup de raça mixta constituïx el 9% de la població de '''Suràfrica'''. A les persones d'este grup se'ls denomina en el terme "de color" (en anglés, ''coloured''), a diferència d'atres països anglosaxons com en [[Estats Units]] o [[Gran Bretanya]], on el terme "de color" ha caigut en desús. | ||
=== Llengües === | === Llengües === | ||
| Llínea 218: | Llínea 217: | ||
== Surafricans famosos == | == Surafricans famosos == | ||
[[File:South Africa-Johannesburg-Nelson Mandela Bridge001.jpg|180px|right|thumb|el Pont [[Nelson Mandela]] en | [[File:South Africa-Johannesburg-Nelson Mandela Bridge001.jpg|180px|right|thumb|el Pont [[Nelson Mandela]] en [[Johannesburc]].]] | ||
* [[Shaka Zulú]], sobirà de la nació zulú. | * [[Shaka Zulú]], sobirà de la nació zulú. | ||
* [[J. R. R. Tolkien]], escritor, autor de ''[[El Senyor dels Anells]] ''. | * [[J. R. R. Tolkien]], escritor, autor de ''[[El Senyor dels Anells]] ''. | ||
| Llínea 315: | Llínea 314: | ||
En el rugby, '''Suràfrica''' és una potència. El país ha guanyat la [[Copa Mundial de Rugby|Copa Mundial]] d'eixe deport dos vegades. D'atra banda, serà el primer país africà en organisar un [[Copa Mundial de Fútbol|mundial de fútbol]] (organisarà el de [[2010]]). | En el rugby, '''Suràfrica''' és una potència. El país ha guanyat la [[Copa Mundial de Rugby|Copa Mundial]] d'eixe deport dos vegades. D'atra banda, serà el primer país africà en organisar un [[Copa Mundial de Fútbol|mundial de fútbol]] (organisarà el de [[2010]]). | ||
*[[Image:Olympic flag.svg|50px]] [[{{PAGENAME}} en els Jocs Olímpics]] | * [[Image:Olympic flag.svg|50px]] [[{{PAGENAME}} en els Jocs Olímpics]] | ||
*[[Image:Soccerball.svg|20px]] [[Selecció de fútbol de Suràfrica]] | * [[Image:Soccerball.svg|20px]] [[Selecció de fútbol de Suràfrica]] | ||
*[[Selecció de rugby de Suràfrica]] | * [[Selecció de rugby de Suràfrica]] | ||
== Mijos de comunicació == | == Mijos de comunicació == | ||
En '''Suràfrica''' s'editen numerosos periòdics. Entre ells es conten: The Star, The Sowetan i This Day (editats en [[ | En '''Suràfrica''' s'editen numerosos periòdics. Entre ells es conten: The Star, The Sowetan i This Day (editats en [[Johannesburc]]), Isolezwe (editat en Ciutat del Cap) i Daily Sun (editat en Gauteng). | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 327: | Llínea 326: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|South Africa}} | |||
=== Govern === | === Govern === | ||
*[ | * [https://www.gov.za Govern de Suràfrica] (en [[idioma anglés|anglés]]) | ||
*[http://www.sudafrica.com/ Embaixada de Suràfrica en Madrit] | * [http://www.sudafrica.com/ Embaixada de Suràfrica en Madrit] | ||
*[ | * [https://www.statssa.gov.za/ Estadístiques de Suràfrica] | ||
* [https://www.parliament.gov.za/ Parlament de Suràfrica] | |||
*[ | |||
=== Turisme === | === Turisme === | ||
*[ | *[https://www.southafrica.net Lloc oficial de Turisme] (en [[idioma anglés|anglés]]) | ||
=== Mijos de comunicació === | === Mijos de comunicació === | ||
*[ | * [https://www.mg.co.za Primer lloc de notícies de Suràfrica] (en [[idioma anglés|anglés]]) | ||
=== Informació === | === Informació === | ||
* [http://www.ikuska.com/Africa/Paises/sudafrica.htm Informació sobre el país] | |||
*[http://www.ikuska.com/Africa/Paises/sudafrica. | * [https://www.sudafrica.co.za/ Web personal d'informació sobre Suràfrica] | ||
*[ | |||
{{Països d'Àfrica}} | {{Països d'Àfrica}} | ||
[[Categoria:Suràfrica]] | |||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Àfrica]] | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | ||