Diferència entre les revisions de "Escritura musical"
| (No se mostren 9 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
==Definició i formes d'escritura== | ==Definició i formes d'escritura== | ||
Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els térmens més importants utilisats són: '''Largo, Lento, Adagio, Andante, Allegro, Vivo o Vivace i Presto'''. Estos térmens poden variar afegint un sufix a la paraula per a matisar o concretar més encara el temps: | Un dels primers símbols que veem en una partitura és el metrònom o el temps al que te que interpretar-se. Lo normal és que aparega escrit en italià, puix és l'idioma escollit pels compositors per a entendre's, degut a l'influència musical que tingué Itàlia a lo llarc del temps. Els térmens més importants utilisats són: '''Largo, Lento, Adagio, Andante, Allegro, Vivo o Vivace i Presto'''. Estos térmens poden variar afegint un sufix a la paraula per a matisar o concretar més encara el temps: | ||
{| class="wikitable" | {| class="wikitable" | ||
| Llínea 19: | Llínea 18: | ||
| Prestissimo || Allegretto | | Prestissimo || Allegretto | ||
|} | |} | ||
Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació. | Per a concretar més el temps general d'una obra, alguns compositors posen a continuació del terme un símbol format per tres parts: una nota musical, el signe igual i una sifra indicadora que agarra com a referència el minuter del rellonge. Utilisant el metrònom se pot tindre una mida exacta per l'interpretació. | ||
Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, '''agògica'''. | Durant l'interpretació d'un obra podem trobar variacions en el temps o velocitat per mig de paraules i abreviatures. Vore l'apartat número 10, '''agògica'''. | ||
| Llínea 34: | Llínea 26: | ||
==Definició== | ==Definició== | ||
El '''pentagrama''' és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, | El '''pentagrama''' és un gràfic d'escritura musical format per cinc llínees i quatre espais equidistants entre si. En ell es posa totes les demés grafies o símbols musicals i indicacions oportunes per a una correcta interpretació. També es pot afegir llínies dalt o baix del pentagrama per a posar notes més o manco agudes o greus segons les necessitats melòdiques del compositor, es nomenen '''llínies divisòries'''. | ||
[[Archiu: | [[Archiu:C maj.png|center|thumb|500px|Escala de do major]] | ||
| Llínea 292: | Llínea 283: | ||
==Agrupació de les notes== | ==Agrupació de les notes== | ||
Les notes fraccionades se poden agrupar unint els seus '''corchets''' fins a completar les unitats de temps del compàs. D'esta manera es dona una major comprensió a l'intérpret, facilitant la llectura. | Les notes fraccionades se poden agrupar unint els seus '''corchets''' fins a completar les unitats de temps del compàs. D'esta manera es dona una major comprensió a l'intérpret, facilitant la llectura. | ||
Referències agrupades: | Referències agrupades: | ||
Referències sense agrupar: | Referències sense agrupar: | ||
Ara be, quan el compositor, per necessitat melòdica, vol incloure o llevar fraccions de notes en un temps o pols donat, nos podem trobar en unes agrupacions que varien la cantitat de figures d'eixa o eixes unitats de temps, donant pas als: dosillos, tresillos, quatrillos, quintillos, seisillos, septillos... | Ara be, quan el compositor, per necessitat melòdica, vol incloure o llevar fraccions de notes en un temps o pols donat, nos podem trobar en unes agrupacions que varien la cantitat de figures d'eixa o eixes unitats de temps, donant pas als: dosillos, tresillos, quatrillos, quintillos, seisillos, septillos... | ||
Dosillo és un grup de dos figures musicals iguals en substitució de tres de la mateixa espècie. Es representa per mig d'un corchet horisontal que du el número 2 en el mig. | *'''Dosillo''' és un grup de dos figures musicals iguals en substitució de tres de la mateixa espècie. Es representa per mig d'un corchet horisontal que du el número 2 en el mig. | ||
Eixemple: | Eixemple: | ||
Tresillo és un grup de tres figures musicals iguals en substitució de dos de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 3 colocat en mig del tresillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet. | *'''Tresillo''' és un grup de tres figures musicals iguals en substitució de dos de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 3 colocat en mig del tresillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet. | ||
Eixemple: | Eixemple: | ||
Quatrillo és un grup de quatre figures musicals iguals en substitució de sis de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 4 en el mig, o be pel número 4 colocat en mig del huitsillo. | *'''Quatrillo''' és un grup de quatre figures musicals iguals en substitució de sis de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 4 en el mig, o be pel número 4 colocat en mig del huitsillo. | ||
Eixemple: | Eixemple: | ||
Cincquillo és un grup de cinc figures musicals iguals en substitució de 6 de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 5 en el mig, o be colocant el número 5 en mig del cincquillo. | *'''Cincquillo''' és un grup de cinc figures musicals iguals en substitució de 6 de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 5 en el mig, o be colocant el número 5 en mig del cincquillo. | ||
Eixemple: | Eixemple: | ||
Sissillo és un grup de sis figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 6 colocat en mig del sissillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet. | *'''Sissillo''' és un grup de sis figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 6 colocat en mig del sissillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet. | ||
Eixemple: | Eixemple: | ||
Setsillo és un grup de sèt figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 7 colocat en mig del setsillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet. | *'''Setsillo''' és un grup de sèt figures musicals iguals en substitució de 4 de la mateixa espècie. Es representa per mig del número 7 colocat en mig del setsillo, a vegades pot estar en mig d'un corchet. | ||
Eixemple: | Eixemple: | ||
Huitsillo és un grup de huit figures musicals iguals en substitució de 12 de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 8 en el mig, o be pel número huit colocat en mig del huitsillo. | *'''Huitsillo''' és un grup de huit figures musicals iguals en substitució de 12 de la mateixa espècie. Es pot representar per mig d'un corchet horisontal que du el número 8 en el mig, o be pel número huit colocat en mig del huitsillo. | ||
Eixemple: | Eixemple: | ||