Diferència entre les revisions de "Cresques Abraham"
Pàgina nova, en el contingut: «'''Elisha ben Abraham''' comunament conegut pel sobrenom '''Cresques Abraham''' o '''Abraham Cresques''' (Mallorca, sigle XIV - 1387), fon un geògr…» |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Elisha ben Abraham''' comunament conegut pel sobrenom '''Cresques Abraham''' o '''Abraham Cresques''' ([[Mallorca]], [[sigle XIV]] - [[1387]]), fon un | '''Elisha ben Abraham''' comunament conegut pel sobrenom '''Cresques Abraham''' o '''Abraham Cresques''' ([[Mallorca]], [[sigle XIV]] - † [[1387]]), fon un geógraf i cartógraf judeu mallorquí del sigle XIV. Fon el pare del també cartógraf [[Jehuda Cresques]], abdós figures fonamentals de l'escola cartogràfica mallorquina. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Cresques Abraham es va casar cap a l'any [[1350]] en la també judeua Seteddar, en la que va tindre dos fills: el conegut Jehuda i Astruga. Va viure en la seua família en l'illa de Mallorca, en l'antiga juderia de la ciutat de Mallorca. | Cresques Abraham es va casar cap a l'any [[1350]] en la també judeua Seteddar, en la que va tindre dos fills: el conegut Jehuda i Astruga. Va viure en la seua família en l'illa de Mallorca, en l'antiga juderia de la ciutat de Mallorca. | ||
Cresques Abraham, protegit pels reis [[Pere IV d'Aragó]], [[Joan I d'Aragó]] i [[Martí I d'Aragó]], va deixar una nutrida documentació sobre cartes nàutiques realisades per ell i el seu fill, actualment perdudes, encara que se li atribuïxen alguns mapes anònims, com un Atles (de [[1375]]), esta obra està guardada en la [[Biblioteca Nacional de França]] en [[París]], considerada com la peça que va alcançar el punt més alt del coneiximent cartogràfic | Cresques Abraham, protegit pels reis [[Pere IV d'Aragó]], [[Joan I d'Aragó]] i [[Martí I d'Aragó]], va deixar una nutrida documentació sobre cartes nàutiques realisades per ell i el seu fill, actualment perdudes, encara que se li atribuïxen alguns mapes anònims, com un Atles (de [[1375]]), esta obra està guardada en la [[Biblioteca Nacional de França]] en [[París]], considerada com la peça que va alcançar el punt més alt del coneiximent cartogràfic migeval. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
* La Carta napolitana, un portolà conservat en la Biblioteca Nacional Víctor Manuel III de Nàpols. | * La Carta napolitana, un portolà conservat en la Biblioteca Nacional Víctor Manuel III de Nàpols. | ||
* El Mapa d'Estambul, fragment d'un mapamundi conservat en el palau de Topkapı en Estambul. | * El Mapa d'Estambul, fragment d'un mapamundi conservat en el palau de Topkapı en Estambul. | ||
* La Carta de París, un portolà conservat en la Biblioteca Nacional de França en París. | * La Carta de París, un portolà conservat en la Biblioteca Nacional de França en París. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cresques_Abraham Cresques Abraham en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Cresques_Abraham Cresques Abraham en Wikipedia] | ||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Judeus]] | |||
[[Categoria:Judeus mallorquins]] | |||
[[Categoria:Cartógrafs]] | |||
[[Categoria:Geógrafs]] | |||
[[Categoria:Cartografia]] | |||
[[Categoria:Geografia]] | |||
[[Categoria:Nàutica]] | |||
[[Categoria:Sigle XIV]] | |||