Diferència entre les revisions de "Ciutat de Mèxic"
Sense resum d'edició |
Text reemplaça - ' però ' a ' pero ' |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Palacio de Bellas Artes, Mexico City, MX.jpg|thumb|300px|Palau de Belles Arts, en Ciutat de Mèxic.]] | [[Archiu:Palacio de Bellas Artes, Mexico City, MX.jpg|thumb|300px|Palau de Belles Arts, en Ciutat de Mèxic.]] | ||
La '''ciutat de Mèxic''' (en [[castellà]]: ''Ciudad de México, CDMX,'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' | La '''ciutat de Mèxic''' (en [[castellà]]: ''Ciudad de México, CDMX,'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' pero ara es nomena només ''Ciudad de México''.<ref>{{Ref-web|url=http://www.lanacion.com.ar/1867015-mexico-df-ciudad-enrique-pena-nieto-estado|títol=No más D.F.: la capital de México cambió de nombre|consulta=4 de giner de 2017|llengua=castellà}}</ref> | ||
La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017<ref name=Inegi2010prel>[http://www.inegi.org.mx/sistemas/TabuladosBasicos/preliminares2010.aspx Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares] Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.</ref> habitants, encara que l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic|àrea metropolitana de la ciutat]] desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'[[estat de Mèxic]] i 1 municipi de l'estat d'[[Hidalgo (estat)|Hidalgo]], en una població total de 20,4 millons d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de [[Tòkio]] i [[Delhi]],<ref>{{ref-web|url= http://www.eluniversal.com.mx/notas/840091.html |títul= Ciudad de México, la tercera más poblada del mundo: ONU | consulta=16/10/2012 | editor=El Universal |data=6/4/2012 |llengua= castellà}}</ref> i la més gran del continent [[América|americà]], segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les [[Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/esa/population/publications/wup2003/2003WUPHighlights.pdf UN Urbanisation Report]</ref> En un estudi realisat en l'any [[2005]], fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu [[producte interior brut]].<ref name="pwc">[http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html The 150 richest cities in the world by GDP in 2005]</ref> Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic. | La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017<ref name=Inegi2010prel>[http://www.inegi.org.mx/sistemas/TabuladosBasicos/preliminares2010.aspx Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares] Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.</ref> habitants, encara que l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic|àrea metropolitana de la ciutat]] desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'[[estat de Mèxic]] i 1 municipi de l'estat d'[[Hidalgo (estat)|Hidalgo]], en una població total de 20,4 millons d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de [[Tòkio]] i [[Delhi]],<ref>{{ref-web|url= http://www.eluniversal.com.mx/notas/840091.html |títul= Ciudad de México, la tercera más poblada del mundo: ONU | consulta=16/10/2012 | editor=El Universal |data=6/4/2012 |llengua= castellà}}</ref> i la més gran del continent [[América|americà]], segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les [[Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/esa/population/publications/wup2003/2003WUPHighlights.pdf UN Urbanisation Report]</ref> En un estudi realisat en l'any [[2005]], fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu [[producte interior brut]].<ref name="pwc">[http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html The 150 richest cities in the world by GDP in 2005]</ref> Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic. | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsada per un fort [[terratrémol]], de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre|cognom=Espíndola |nom=J. M. |cognom2=Jiménez |nom2=Z. |títol=Terremotos y ondas sísmicas |url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false |llengua= castellà | editorial=UNAM |data=1994 |pàgines=p.45 |isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]]. | El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsada per un fort [[terratrémol]], de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre|cognom=Espíndola |nom=J. M. |cognom2=Jiménez |nom2=Z. |títol=Terremotos y ondas sísmicas |url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false |llengua= castellà | editorial=UNAM |data=1994 |pàgines=p.45 |isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]]. | ||
En l'any [[1990]], l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria|indústries]] i els [[automòvil|vehículs]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació. | En l'any [[1990]], l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria|indústries]] i els [[automòvil|vehículs]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació. | ||
== Referències == | == Referències == | ||