Diferència entre les revisions de "Timó" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 9:

* Timó de Prat, ''Thymus serpyllum'', espècie de timó o tomello terrer en fulles menudes, planes i obtuses, en flors en corola roja. També rep el nom de serpol.

* Timó mascle, labiada de l'espècie ''Teucrium polium'', subespècie ''polium''.

* Timó real, espècie ''Dictamnus albus'', ''díctam''.

== Descripció ==

[[File:Planta_de_tomillo.jpg|thumb|250px|Planta de tomello]]

El tomello comú és una planta perenne de tipo subarbustiva, en un tamany que rara volta supera els trenta centímetros d'altura.

Llínea 22:

Llínea 24:

Florix entre [[abril]] i [[setembre]]. A pesar d'este periodo de floració tan dilatat, el moment idòneu per a la seua recolecció és en els primers mesos (abril i [[maig]]), el moment en el que la concentració de principis actius és major.

== Utilisació ==

La recolecció d'esta planta es dona a principis de la seua floració, en [[primavera]] (abril i maig), quan conta en una major proporció d'olis essencials, i per lo tant sabor i aroma y la seua utilisació es a nivel culinari i medicinal.

=== Us culinari ===

[[File:Thyme-Bundle.jpg|thumb|250px|Ramillet de tomello]]

El tomello s'usa en la gastronomia mediterrànea per a aromatisar plats de carn i peix, en guisats o estofats, escabeches, maceracions, embotits, en salses, ensalades, i un llarc etcétera.

Els seus fulls es nuguen en atres herbes aromàtiques en un ramillet e infusionen caldos de tot tipo. Depenent de l'herba aromàtica, s'agrega abans o despuix a la cocció. En el cas del tomello, deu afegir-se a l'inici dels guisos per a que les seues essències tinguen temps d'impregnar els ingredients. Les seues flors són comestibles, encara que s'usen més freqüentment en la medicina popular.

Sobre la mescla en atres herbes aromàtiques, no se recomana juntar en mejorana, orégano, perifollo, berros, i inclús el [[romer]] per que el sabor del tomello no és compatible i per lo tant no es deurien combinar en un plat. Per un atre costat, recomana usar-ho en [[Carabasseta|carabassetes]], [[Pimentó|pimentons]] i [[Tomata|tomates]]. Les parrillades mediterrànees, siguen de carn o d'[[hortaliça]], se solen aromatisar en tomello.

També es preparen [[Formage|formages]] aromatisats en tomello en tot el mediterràneu, destacant-se la Provença francesa.

=== Us medicinal ===

[[File:THYMUS_VULGARIS_-_AGUDA_-_IB-180_(Timó).JPG|thumb|250px|Tomello en flor]]

El tomello té una llarga tradició en la fitoterapia popular, especialment entre els diversos pobles que han habitat el [[Mediterràneu]]. Es recomana per a dolors estomacals, còlics abdominals, indigestions, etc. És antisèptic sobre úlceres i ferides, tònic (activa el sistema nerviós), estomacal i digestiu, ademés de antiespasmòdic estomacal, carminatiu, expectorant i balsàmic. És especialment útil en casos de tós, refredat, bronquitis, laringitis i catarros en general que afecten a l'aparat respiratori. Els gargarismes en este líquit dona excelents resultats per a les inflamacions bucofaríngees.

Totes les seues parts són útils, encara que les que presenten una major proporció d'olis essencials són les flors, que són les que s'aprofiten en la medicina. A nivell culinari, una senzilla sopa de tomello en aigua, pa, oli d'oliva i all pot ajudar notablement a la dispèpsia (indigestió) i a la convalescència.

== Referències ==

* Ara Roldán, Alfredo (2003). «Tomillo». 40 plantas medicinales. EDAF. p. 188

@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 * Timó de Prat, ''Thymus serpyllum'', espècie de timó o tomello terrer en fulles menudes, planes i obtuses, en flors en corola roja. També rep el nom de serpol.
 * Timó mascle, labiada de l'espècie ''Teucrium polium'', subespècie ''polium''.
 * Timó real, espècie ''Dictamnus albus'', ''díctam''.
 == Descripció ==
+[[File:Planta_de_tomillo.jpg|thumb|250px|Planta de tomello]]
 El tomello comú és una planta perenne de tipo subarbustiva, en un tamany que rara volta supera els trenta centímetros d'altura.
@@ Llínea 22: / Llínea 24: @@
 Florix entre [[abril]] i [[setembre]]. A pesar d'este periodo de floració tan dilatat, el moment idòneu per a la seua recolecció és en els primers mesos (abril i [[maig]]), el moment en el que la concentració de principis actius és major.
+== Utilisació ==
+La recolecció d'esta planta es dona a principis de la seua floració, en [[primavera]] (abril i maig), quan conta en una major proporció d'olis essencials, i per lo tant sabor i aroma y la seua utilisació es a nivel culinari i medicinal.
+=== Us culinari ===
+[[File:Thyme-Bundle.jpg|thumb|250px|Ramillet de tomello]]
+El tomello s'usa en la gastronomia mediterrànea per a aromatisar plats de carn i peix, en guisats o estofats, escabeches, maceracions, embotits, en salses, ensalades, i un llarc etcétera.
+Els seus fulls es nuguen en atres herbes aromàtiques en un ramillet e infusionen caldos de tot tipo. Depenent de l'herba aromàtica, s'agrega abans o despuix a la cocció. En el cas del tomello, deu afegir-se a l'inici dels guisos per a que les seues essències tinguen temps d'impregnar els ingredients. Les seues flors són comestibles, encara que s'usen més freqüentment en la medicina popular.
+Sobre la mescla en atres herbes aromàtiques, no se recomana juntar en mejorana, orégano, perifollo, berros, i inclús el [[romer]] per que el sabor del tomello no és compatible i per lo tant no es deurien combinar en un plat. Per un atre costat, recomana usar-ho en [[Carabasseta|carabassetes]], [[Pimentó|pimentons]] i [[Tomata|tomates]]. Les parrillades mediterrànees, siguen de carn o d'[[hortaliça]], se solen aromatisar en tomello.
+També es preparen [[Formage|formages]] aromatisats en tomello en tot el mediterràneu, destacant-se la Provença francesa.
+=== Us medicinal ===
+[[File:THYMUS_VULGARIS_-_AGUDA_-_IB-180_(Timó).JPG|thumb|250px|Tomello en flor]]
+El tomello té una llarga tradició en la fitoterapia popular, especialment entre els diversos pobles que han habitat el [[Mediterràneu]]. Es recomana per a dolors estomacals, còlics abdominals, indigestions, etc. És antisèptic sobre úlceres i ferides, tònic (activa el sistema nerviós), estomacal i digestiu, ademés de antiespasmòdic estomacal, carminatiu, expectorant i balsàmic. És especialment útil en casos de tós, refredat, bronquitis, laringitis i catarros en general que afecten a l'aparat respiratori. Els gargarismes en este líquit dona excelents resultats per a les inflamacions bucofaríngees.
+Totes les seues parts són útils, encara que les que presenten una major proporció d'olis essencials són les flors, que són les que s'aprofiten en la medicina. A nivell culinari, una senzilla sopa de tomello en aigua, pa, oli d'oliva i all pot ajudar notablement a la dispèpsia (indigestió) i a la convalescència.
 == Referències ==
 * Ara Roldán, Alfredo (2003). «Tomillo». 40 plantas medicinales. EDAF. p. 188