Diferència entre les revisions de "La Marina Alta" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 10 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 15:

}}

[[File:Riu Girona a Beiarbeig.jpg|thumb|220px|El [[riu Girona]] en [[Beniarbeig]] i la [[Segària]] al fondo]]

[[File:Segaria.JPG|thumb|~~215px~~|Vista de la [[Segària]] des de la plana del Marquesat]]

[[File:Segaria.JPG|thumb|220px|Vista de la [[Segària]] des de la plana del Marquesat]]

[[File:Montgó.jpg|thumb|~~215px~~|El [[massís del ~~Montgó~~]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la montanya més simbòlica]]

[[File:Montgó.jpg|thumb|220px|El [[Parc natural del Massiç del Mongó|massís del Mongó]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la montanya més simbòlica]]

[[File:Cap st antoni (xàbia).jpg|thumb|~~215px~~|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la plaja de l'Arenal, [[Xàbia]]]]

[[File:Cap st antoni (xàbia).jpg|thumb|220px|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la plaja de l'Arenal, [[Xàbia]]]]

[[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg|thumb|~~215px~~|Vista del [[~~Penyal~~ d'~~Ifac~~]]]]

[[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg|thumb|220px|Vista del [[Penyó d'Ifach]].]]

[[File:Portitxol.PNG|thumb|~~215px~~|Vista de l'[[illa del Portichol]], davant les costes de [[Xàbia]]]]

[[File:Portitxol.PNG|thumb|220px|Vista de l'[[illa del Portichol]], davant les costes de [[Xàbia]]]]

[[File:VtaTda05-04b.jpg|thumb|~~215px~~|Vista general de [[Teulada]] des de la partida de Benimarco]]

[[File:VtaTda05-04b.jpg|thumb|220px|Vista general de [[Teulada]] des de la partida de Benimarco]]

'''La Marina Alta''' és una [[comarca valenciana|comarca]] central i costera de la [[Comunitat Valenciana]], en capital en [[Dénia]]. Limita al nort en [[La Safor]], al nort i a l'est en la [[Mar Mediterrànea]], al sur en [[La Marina Baixa]] i a l'oest en el [[El Comtat]].

Llínea 29:

És una comarca costera que igual marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, a on el cultiu de la [[taronja]] domina, i els tallats marítims de la Marina Baixa a on els cultius s'amaguen dins de valls interiors, i el nyispro i el [[raïm]] dominen.

La comarca es dividix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes montanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], El [[Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers en la [[Comunitat Valenciana]]. Al sur, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[armela|armelers]] i raïm. Finalment existix una plana marjalenca a l'extrem nort, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]].

La comarca es dividix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes montanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], [[El Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers en la [[Comunitat Valenciana]]. Al sur, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[armela|armelers]] i raïm. Finalment existix una plana marjalenca a l'extrem nort, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]].

La Marina Alta és dominada per tres montanyes importants – la [[serra de Segària|Segària]] (500m), el [[massís del Montgó|Montgó]] (752m) i la [[serra de Bèrnia]] - que formen part d'un sol sistema: la [[serralada Bètica]]. Esta forma una série de valls de difíci accés a l'interior de la comarca, nomenades les [[Valls de la Marina Alta|Valls]], que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una llínea entre Pego a [[Xaló]]. Entre estes montanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus a on abunden pobles modests d'orige morisc en una sub-comarca nomenada la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]]. Al nort, este sistema encara persistix en la forma de la Segària i el Montgó, mentres que al sur crea la serra de Bèrnia i contínua en forma d'una massa montanyesa que arriba fins a la costa i forma els tallats de Xàbia i [[Calp]]. En les [[Valls de Pego|Valls]], el cultiu és d'[[oliva|olives]], cireres i armeles; a les montanyes entre [[Teulada]] i [[Benissa]], el raïm.

Llínea 89:

==Llengua==

La llengua nativa i predominant en la Marina Alta és el [[valencià]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfecte no existix, ans s'ampra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "se n'aneu?" [Us en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es preferix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai no "aní"; Igualment, alguns pocs verps mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué".

La llengua nativa i predominant en la Marina Alta és el [[valencià]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfecte no existix, ans s'ampra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "¿se n'aneu?" [¿Vos en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es preferix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai "aní"; Igualment, alguns pocs verps mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué".

Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], han pervixcut en molts casos, pero generalment s'ampra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>.

Llínea 96:

==Gastronomia==

[[Archiu:Coca de mullador.jpg|thumb|Coques de mullador, la coca més típica de la Marina.]]

[[Archiu:Coca de mullador.jpg|thumb|220px|Coques de mullador, la coca més típica de la Marina.]]

Alguns plats típics de la gastronomia d'esta comarca són el [[mullador]], l'[[espencat]], [[coca (pastís)|coques dolces i salades]], [[sobrassada]] i [[llonganissa]] ([[Valls de Pego]], els [[pastisset]]s d'armela o d'espinaques (Xàbia), els [[bunyol|bunyols]], el [[suquet de peix]], el [[bull]] en [[ceba]], les faves sacsades, la [[picadeta|picaeta]] ([[salmorra]], nous, tramussos i cacaues), la [[picada]] d'[[all]] i [[jolivert]], [[olla|puchero]] en [[mandonguilla|mandonguilles]], l'[[arròs a banda]] (Dénia), [[arròs al forn]] en fesols i penques, [[arròs en costra]] (Marjal de Pego), [[paella]] en gamba o mandonguilla, [[pa en tomata]] (Pedreguer), pebrots farcits d'arròs i magre. Begudes típiques són el [[burret]] (coca-cola i café-licor), [[vi de Xaló]] i [[mistela]] cultivada a la ribera del Gorgos.

[[Archiu:detall de casa teulada.jpg|thumb|~~right~~|Exemple de l'estil marinès, a [[Teulada]].]]

[[Archiu:detall de casa teulada.jpg|thumb|220px|Exemple de l'estil marinès, a [[Teulada]].]]

==Arquitectura==

Llínea 112:

*[[Parc natural del Montgó]]: el [[Cap de Sant Antoni]], la [[Torre de Gerro]] i la [[cova tallada]] al nort, i els [[molins de Xàbia]] al sur.

*[[Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva]] i el [[riu Bullent]].

*[[~~Penyal~~ d'~~Ifac~~]] a Calp.

*[[Penyó d'Ifach]] en [[Calp]].

*Pas del [[Mascarat]] a Altea.

*Pas del [[Mascarat]] en [[Altea]].

*[[Els ~~Pòrxens~~]] de Pedreguer.

*[[Els Pòrchens]] de Pedreguer.

*La torre migeval dels Medinaceli en [[El ~~Verger|~~Verger]].

*La torre migeval dels Medinaceli en [[El Verger]].

*Vila vella de [[Benissa]]: palaus, convent i iglésia de la puríssima chiqueta, nomenada ''Catedral de la Marina''.

*Vila vella de [[Teulada]]: palaus migevals, llonja gòtica i l'iglésia.

Llínea 124:

==Referències==

~~Material adaptat de la Viquipedia en Català.~~

== Vore també ==

Llínea 135:

Llínea 131:

* [[Peus negres]]

* [[Germanies]]

== Vore també ==

* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]

* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]

== Referències ==

* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 15: / Llínea 15: @@
 }}
 [[File:Riu Girona a Beiarbeig.jpg|thumb|220px|El [[riu Girona]] en [[Beniarbeig]] i la [[Segària]] al fondo]]
-[[File:Segaria.JPG|thumb|215px|Vista de la [[Segària]] des de la plana del Marquesat]]
+[[File:Segaria.JPG|thumb|220px|Vista de la [[Segària]] des de la plana del Marquesat]]
-[[File:Montgó.jpg|thumb|215px|El [[massís del Montgó]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la montanya més simbòlica]]
+[[File:Montgó.jpg|thumb|220px|El [[Parc natural del Massiç del Mongó|massís del Mongó]], vist des de l'altiplà situat entre Dénia i Xàbia, n'és la montanya més simbòlica]]
-[[File:Cap st antoni (xàbia).jpg|thumb|215px|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la plaja de l'Arenal, [[Xàbia]]]]
+[[File:Cap st antoni (xàbia).jpg|thumb|220px|El [[cap de Sant Antoni]] vist des de la plaja de l'Arenal, [[Xàbia]]]]
-[[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg|thumb|215px|Vista del [[Penyal d'Ifac]]]]
+[[File:Sonnenaufgang penon de ifach.jpg|thumb|220px|Vista del [[Penyó d'Ifach]].]]
-[[File:Portitxol.PNG|thumb|215px|Vista de l'[[illa del Portichol]], davant les costes de [[Xàbia]]]]
+[[File:Portitxol.PNG|thumb|220px|Vista de l'[[illa del Portichol]], davant les costes de [[Xàbia]]]]
-[[File:VtaTda05-04b.jpg|thumb|215px|Vista general de [[Teulada]] des de la partida de Benimarco]]
+[[File:VtaTda05-04b.jpg|thumb|220px|Vista general de [[Teulada]] des de la partida de Benimarco]]
 '''La Marina Alta''' és una [[comarca valenciana|comarca]] central i costera de la [[Comunitat Valenciana]], en capital en [[Dénia]]. Limita al nort en [[La Safor]], al nort i a l'est en la [[Mar Mediterrànea]], al sur en [[La Marina Baixa]] i a l'oest en el [[El Comtat]].
@@ Llínea 29: / Llínea 29: @@
 És una comarca costera que igual marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, a on el cultiu de la [[taronja]] domina, i els tallats marítims de la Marina Baixa a on els cultius s'amaguen dins de valls interiors, i el nyispro i el [[raïm]] dominen.
-La comarca es dividix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes montanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], El [[Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers en la [[Comunitat Valenciana]]. Al sur, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[armela|armelers]] i raïm. Finalment existix una plana marjalenca a l'extrem nort, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]].
+La comarca es dividix abruptament en tres zones de plana separades per agrestes montanyes. La major zona d'horta es troba a voltant del [[riu Girona]], és a dir, [[Dénia]], [[El Verger]] i [[Ondara]]. Ací és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers en la [[Comunitat Valenciana]]. Al sur, s'estén una plana al voltant del [[riu Gorgos]], de [[Xàbia]] a [[Gata de Gorgos]]. Ací predominen els [[armela|armelers]] i raïm. Finalment existix una plana marjalenca a l'extrem nort, entre [[Pego]] i la costa, el [[Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva]].
 La Marina Alta és dominada per tres montanyes importants – la [[serra de Segària|Segària]] (500m), el [[massís del Montgó|Montgó]] (752m) i la [[serra de Bèrnia]] - que formen part d'un sol sistema: la [[serralada Bètica]]. Esta forma una série de valls de difíci accés a l'interior de la comarca, nomenades les [[Valls de la Marina Alta|Valls]], que s'orienten majorment de l'oest a l'est, partint d'una llínea entre Pego a [[Xaló]]. Entre estes montanyes i la plana d'Ondara, hi ha una zona de més suaus relleus a on abunden pobles modests d'orige morisc en una sub-comarca nomenada la [[Rectoria de la Marina Alta|Rectoria]]. Al nort, este sistema encara persistix en la forma de la Segària i el Montgó, mentres que al sur crea la serra de Bèrnia i contínua en forma d'una massa montanyesa que arriba fins a la costa i forma els tallats de Xàbia i [[Calp]]. En les [[Valls de Pego|Valls]], el cultiu és d'[[oliva|olives]], cireres i armeles; a les montanyes entre [[Teulada]] i [[Benissa]], el raïm.
@@ Llínea 89: / Llínea 89: @@
 ==Llengua==
-La llengua nativa i predominant en la Marina Alta és el [[valencià]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfecte no existix, ans s'ampra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "se n'aneu?" [Us en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es preferix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai no "aní"; Igualment, alguns pocs verps mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué".
+La llengua nativa i predominant en la Marina Alta és el [[valencià]]<ref name=llengua>BELTRAN I CALVO, Vicent, 2005, ''El Parlar de la Marina Alta'', Universitat d'Alacant, Alacant ISBN 84-608-0333-3</ref>, en la seua forma dialectal del [[valencià meridional]]. Alguns trets del [[valencià alacantí]] es presenten ocasionalment, com la pèrdua de la "d" intervocàlica i lèxic com "astò" [açò] i "àuia" [aigua]<ref name=llengua/>. Com tot el valencià meridional, la primera persona del present perfecte no existix, ans s'ampra sempre la tercera persona, tant en singular com en plural: "¿se n'aneu?" [¿Vos en aneu?], "Ha dit" [He dit]<ref name=llengua/>. Igualment, es preferix el passat compost al passat simple: "vaig anar" i mai "aní"; Igualment, alguns pocs verps mantenen la tercera persona sempre en simple, com "degué".
 Els [[pronoms febles]], i en especial [en] i [ho], han pervixcut en molts casos, pero generalment s'ampra [hi] únicament en la frase [hi ha]<ref name=llengua/>.
@@ Llínea 96: / Llínea 96: @@
 ==Gastronomia==
-[[Archiu:Coca de mullador.jpg|thumb|Coques de mullador, la coca més típica de la Marina.]]
+[[Archiu:Coca de mullador.jpg|thumb|220px|Coques de mullador, la coca més típica de la Marina.]]
 {{principal|Cuina de la Marina Alta}}
 Alguns plats típics de la gastronomia d'esta comarca són el [[mullador]], l'[[espencat]], [[coca (pastís)|coques dolces i salades]], [[sobrassada]] i [[llonganissa]] ([[Valls de Pego]], els [[pastisset]]s d'armela o d'espinaques (Xàbia), els [[bunyol|bunyols]], el [[suquet de peix]], el [[bull]] en [[ceba]], les faves sacsades, la [[picadeta|picaeta]] ([[salmorra]], nous, tramussos i cacaues), la [[picada]] d'[[all]] i [[jolivert]], [[olla|puchero]] en [[mandonguilla|mandonguilles]], l'[[arròs a banda]] (Dénia), [[arròs al forn]] en fesols i penques, [[arròs en costra]] (Marjal de Pego), [[paella]] en gamba o mandonguilla, [[pa en tomata]] (Pedreguer), pebrots farcits d'arròs i magre. Begudes típiques són el [[burret]] (coca-cola i café-licor), [[vi de Xaló]] i [[mistela]] cultivada a la ribera del Gorgos.
-[[Archiu:detall de casa teulada.jpg|thumb|right|Exemple de l'estil marinès, a [[Teulada]].]]
+[[Archiu:detall de casa teulada.jpg|thumb|220px|Exemple de l'estil marinès, a [[Teulada]].]]
 ==Arquitectura==
@@ Llínea 112: / Llínea 112: @@
 *[[Parc natural del Montgó]]: el [[Cap de Sant Antoni]], la [[Torre de Gerro]] i la [[cova tallada]] al nort, i els [[molins de Xàbia]] al sur.
 *[[Parc natural de la Marjal de Pego i Oliva]] i el [[riu Bullent]].
-*[[Penyal d'Ifac]] a Calp.
+*[[Penyó d'Ifach]] en [[Calp]].
-*Pas del [[Mascarat]] a Altea.
+*Pas del [[Mascarat]] en [[Altea]].
-*Vila vella de Xàbia: l'iglésia-fortalea i l'ermita de Loreto. [[Cala|Cales]], l'[[illa del Portitxol]], i [[cap de la Nau|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)|Negre]], [[cap de Sant Antoni|de Sant Antoni]] i [[cap Prim|Prim]].
+*Vila vella de Xàbia: l'iglésia-fortalea i l'ermita de Loreto. [[Cala|Cales]], l'[[illa del Portichol]], i [[cap de la Nau|caps de la Nau]], [[cap Negre (Xàbia)|Negre]], [[cap de Sant Antoni|de Sant Antoni]] i [[cap Prim|Prim]].
-*[[Els Pòrxens]] de Pedreguer.
+*[[Els Pòrchens]] de Pedreguer.
-*La torre migeval dels Medinaceli en [[El Verger|Verger]].
+*La torre migeval dels Medinaceli en [[El Verger]].
 *Vila vella de [[Benissa]]: palaus, convent i iglésia de la puríssima chiqueta, nomenada ''Catedral de la Marina''.
 *Vila vella de [[Teulada]]: palaus migevals, llonja gòtica i l'iglésia.
@@ Llínea 124: / Llínea 124: @@
 ==Referències==
 {{referències}}
-Material adaptat de la Viquipedia en Català.
 == Vore també ==
@@ Llínea 135: / Llínea 131: @@
 * [[Peus negres]]
 * [[Germanies]]
+== Vore també ==
+* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]
+* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
+== Referències ==
+* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 == Enllaços externs ==