Diferència entre les revisions de "Joan Batiste Adsuara"
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
En l'any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de [[Julio Romero de Torres]], càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973. | En l'any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de [[Julio Romero de Torres]], càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973. | ||
Adsuara fon un dels fundadors del [[Museu de Belles Arts de Castelló]]. | |||
== Estil artístic == | == Estil artístic == | ||
[[Archiu:Eaduara.jpg|thumb|200px|Escultura de Joan Batiste Adsuara]] | |||
Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de [[fusta]] tallada són exquisites. | Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de [[fusta]] tallada són exquisites. | ||
Adsuara fon un home de caràcter sério i taciturn, en una gran timidea, lo que l'impedí conseguir grans èxits i màximes condecoracions en concursos nacionals d'art. | Adsuara conseguiria convertir-se en un dels escultors de major èxit i proyecció del panorama escultòric espanyol de la primera mitat del [[sigle XX]]. Aixina, la seua etapa més lluenta coincidix en els últims anys de la [[Anys 1920|década dels vint]] i es prolongaria a lo llarc de la [[II República Espanyola]], moment en que conseguix una síntesis i depuració formal. | ||
Adsuara fon un home de caràcter sério i taciturn, en una gran timidea, lo que l'impedí conseguir grans èxits i màximes condecoracions en concursos nacionals d'art. | |||
Ademés, fon junt en el valencià [[Carmelo Vicent Suria]] ([[1890]]-[[1957]]) i l'alcoyà [[José Pérez Pérez]] "Peresejo" ([[1887]]-[[1978]]), el precursor de la corrent renovadora de l'escultura espanyola, la denominada renovació 'post-Benlliure', una corrent caracterisada per l'abandó de l'imperant burguesisme, aixina com del naturalisme en benefici de la recuperació dels valors purament escultòrics de la forma, el volum i la massa. | |||
Els seus huitantados anys de vida feren que l'escultor participara en moments i dates històriques importants: [[sigle XX|el canvi de sigle]], la [[II República Espanyola|segona República]], la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i la [[Franquisme|dictadura franquista]]. Lo que influirà de manera esencial en l'ambient artístic en el que desenrollarà la seua vida i obra. Degut a la seua afició artística i simpatia republicana a partir de l'any [[1936]] i durant la Guerra Civil, fon membre de la Junta per a la conservació de les obres artístiques, residint en Castelló. | Els seus huitantados anys de vida feren que l'escultor participara en moments i dates històriques importants: [[sigle XX|el canvi de sigle]], la [[II República Espanyola|segona República]], la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i la [[Franquisme|dictadura franquista]]. Lo que influirà de manera esencial en l'ambient artístic en el que desenrollarà la seua vida i obra. Degut a la seua afició artística i simpatia republicana a partir de l'any [[1936]] i durant la Guerra Civil, fon membre de la Junta per a la conservació de les obres artístiques, residint en Castelló. | ||
| Llínea 32: | Llínea 39: | ||
Encara en vida, l'artiste donà una bona part de la seua obra a la ciutat per a que foren patrimoni dels castellonencs. | Encara en vida, l'artiste donà una bona part de la seua obra a la ciutat per a que foren patrimoni dels castellonencs. | ||
==Obra== | == Obra == | ||
=== Monuments === | === Monuments === | ||
| Llínea 93: | Llínea 100: | ||
En la ciutat de Castelló n'hi ha una plaça en el seu nom. | En la ciutat de Castelló n'hi ha una plaça en el seu nom. | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* | * Gascó Sidro, Antonio José. ''Adsuara, el hombre y el artista'' (Castelló, 1977. Ediciones Armengot) | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||