Diferència entre les revisions de "Francesc Almela i Vives"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Historiador i escritor. | | ocupació = Historiador i escritor. | ||
| data_naix = 9 de novembre de [[1903]] | | data_naix = [[9 de novembre]] de [[1903]] | ||
| lloc_naix = [[Vinaròs]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Vinaròs]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| data_mort = 24 de setembre de [[1967]] | | data_mort = [[24 de setembre]] de [[1967]] | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Francesc Almela i Vives''' ([[Vinaròs]], 9 de novembre de [[1903]] - † [[Valéncia]], 24 de setembre de [[1967]]) | '''Francesc Almela i Vives''' ([[Vinaròs]], [[9 de novembre]] de [[1903]] - † [[Valéncia]], [[24 de setembre]] de [[1967]]), fon un historiador, investigador, publiciste, escritor i poeta [[Valencians|valencià]]. | ||
Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat d'Història. President de l'entitat ''La Nostra Parla''. Fundador de la revista lliterària ''Taula de Lletres Valencianes''. Membre de les acadèmies: RAE, de l'Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]]. Archiver de l'[[Archiu Municipal de Valéncia]] i Croniste oficial de la ciutat ([[1963]]) i Fill Adoptiu ([[1966]]). Escrigué uns cent cinquanta llibres, la majoria sobre temàtica valenciana. | Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat d'Història, Ciències Històriques. President de l'entitat ''[[La Nostra Parla]]''. Fundador de la revista lliterària ''[[Taula de Lletres Valencianes]]''. Membre de les acadèmies: [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), de l'Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]]. Archiver de l'[[Archiu Municipal de Valéncia]] i Croniste oficial de la ciutat ([[1963]]) i Fill Adoptiu ([[1966]]). Escrigué uns cent cinquanta llibres, la majoria sobre temàtica valenciana. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Francesc Almela i Vives naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Fon fill de Francesc i Encarnació. Despuix dels primers estudis en Vinaròs la família es traslladà a la ciutat de Valéncia per motius professionals de son pare. Estudià el bachillerat, als dotze anys, en l'Institut General i Tècnic, actual Lluís Vives. Al catorze anys compaginà els seus estudis en el treball d'aprenent en una notaria al morir son pare. | Francesc Almela i Vives naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Fon fill de Francesc i Encarnació. Despuix dels primers estudis en Vinaròs la família es traslladà a la [[ciutat de Valéncia]] per motius professionals de son pare. Estudià el bachillerat, als dotze anys, en l'Institut General i Tècnic, actual Lluís Vives. Al catorze anys compaginà els seus estudis en el treball d'aprenent en una notaria al morir son pare. | ||
En [[1918]] començà a escriure per al diari ''La Correspondencia de Valencia'' quan li arribà la vocació periodística i lliterària. En [[1920]] ingresà en l'[[Universitat de Valéncia]] per a estudiar Filosofia i Lletres. Despuix conseguí una beca i també es llicencià en [[1924]] en Ciències Històriques. | En l'any [[1918]] començà a escriure per al diari ''La Correspondencia de Valencia'' quan li arribà la vocació periodística i lliterària. En [[1920]] ingresà en l'[[Universitat de Valéncia]] per a estudiar Filosofia i Lletres. Despuix conseguí una beca i també es llicencià en [[1924]] en Ciències Històriques. | ||
En l'universitat conegué a una companyera, Pepita Peris (Josefa Peris Yarzá) i se feren nóvios, en l'any [[1927]] es casaren. El matrimoni tingué dos fills, Francesc ([[1929]]) i María Josefa ([[1933]]). | En l'universitat conegué a una companyera, Pepita Peris (Josefa Peris Yarzá) i se feren nóvios, en l'any [[1927]] es casaren. El matrimoni tingué dos fills, Francesc ([[1929]]) i María Josefa ([[1933]]). | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Almela i Vives tingué una llibreria del llibre vell i antic (''librería de lance'') en el carrer de les Comedies, junt a l'Universitat de Valéncia, tenia l'especial finalitat d'adquirir obres estranyes o no massa freqüents en els establiments habituals per haver desaparegut del mercat, conseguint una valiosa i insòlita colecció d'obres que només podien conéixer-se per catàlecs antics. Arribà a omplir el chalet de l'Associació de la Prensa que tenia en el passeig de Valéncia al Mar. | Almela i Vives tingué una llibreria del llibre vell i antic (''librería de lance'') en el carrer de les Comedies, junt a l'Universitat de Valéncia, tenia l'especial finalitat d'adquirir obres estranyes o no massa freqüents en els establiments habituals per haver desaparegut del mercat, conseguint una valiosa i insòlita colecció d'obres que només podien conéixer-se per catàlecs antics. Arribà a omplir el chalet de l'Associació de la Prensa que tenia en el passeig de Valéncia al Mar. | ||
Alcançà tots els gèneros lliteraris, puix, ademés de la poesia i l'història - més d'un centenar de temes valencians en l'imprenta -, estrenà dos obres de teatre en [[llengua valenciana]] i traduí del francés diverses obres clàssiques (Mérimée i Gautier, entre atres), bona part d'elles per encàrrec de l'empresa Aguilar, de raïls valencianes. També traduí ''La Vita Nuova'' de Dante. | Alcançà tots els gèneros lliteraris, puix, ademés de la poesia i l'història - més d'un centenar de temes valencians en l'imprenta -, estrenà dos obres de teatre en [[llengua valenciana]] i traduí del francés diverses obres clàssiques (Mérimée i Gautier, entre atres), bona part d'elles per encàrrec de l'empresa Aguilar, de raïls valencianes. També traduí ''La Vita Nuova'' de [[Dant Alighieri|Dante]]. | ||
Participà en aquells anys ([[1927]] a [[1936]]) en totes quantes associacions, societats i grups lliteraris floriren en la ciutat de Valéncia, dirigí les publicacions: ''Nostra novela'', ''Valencia atracción'' o ''Bona gent''. Quan naixqué la revista [[Taula de Lletres Valencianes]] la veu d'Almela i Vives ya era ''La veu del temps''. | Participà en aquells anys ([[1927]] a [[1936]]) en totes quantes associacions, societats i grups lliteraris floriren en la ciutat de Valéncia, dirigí les publicacions: ''Nostra novela'', ''Valencia atracción'' o ''Bona gent''. Quan naixqué la revista [[Taula de Lletres Valencianes]] la veu d'Almela i Vives ya era ''La veu del temps''. | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
Eixercí com a croniste de la ciutat i archiver municipal. Fon distinguit Fill adoptiu de Valéncia. | Eixercí com a croniste de la ciutat i archiver municipal. Fon distinguit Fill adoptiu de Valéncia. | ||
El 27 de novembre de [[1931]] estrenà en teatre Alcázar la seua comedia costumista en tres actes titulada ''L'antigor''. | El [[27 de novembre]] de [[1931]] estrenà en teatre Alcázar la seua comedia costumista en tres actes titulada ''L'antigor''. | ||
El reconeiximent fon general i ademés d'ingressar en diverses acadèmies nacionals i americanes, també fon acadèmic de número de la de [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Belles Arts de Sant Carles]], del [[Centre de Cultura Valenciana]], fon "Honorable escritor" de [[Lo Rat Penat]] i de la [[ | El reconeiximent fon general i ademés d'ingressar en diverses acadèmies nacionals i americanes, també fon acadèmic de número de la de [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Belles Arts de Sant Carles]], del [[Centre de Cultura Valenciana]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), fon "Honorable escritor" de [[Lo Rat Penat]] i de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). | ||
En els últims anys de sa vida fon colaborador del periòdic ''[[Levante-EMV|Levante]]'' quan encara no tenia les sigles EMV, firmà en el seu nom i llinages o baix el pseudònim de "El Paseante", sent molt habitual en el suplement ''Valencia''. | En els últims anys de sa vida fon colaborador del periòdic ''[[Levante-EMV|Levante]]'' quan encara no tenia les sigles EMV, firmà en el seu nom i llinages o baix el pseudònim de "El Paseante", sent molt habitual en el suplement ''Valencia''. | ||
En els anys 50 del [[sigle XX]] guanyà el premi Flor Natural de Lo Rat Penat i també guanyà el premi Flor Natural en el Certamen Lliterari de Castelló de l'any [[1952]]. | En els [[anys 50]] del [[sigle XX]] guanyà el premi Flor Natural de Lo Rat Penat i també guanyà el premi Flor Natural en el Certamen Lliterari de Castelló de l'any [[1952]]. | ||
Foren contemporàneus de Francesc Almela i Vives, Enric Soler i Godes, Carles Salvador, Agustín Delgado o Juan Codina. | Foren contemporàneus de Francesc Almela i Vives, Enric Soler i Godes, Carles Salvador, Agustín Delgado o Juan Codina. | ||
En l'any [[1997]] es va incorporar a la [[Biblioteca Valenciana]] la biblioteca particular d'Almela i Vives, donada pels seus hereus. Està composta per 1.072 obres, principalment de temàtica valenciana, tant lliteràries, d'història, d'art i de ciències socials. | |||
L'obra més important d'Almela i Vives és la titulada ''Valencia y su Reino'' (Valéncia, [[1965]]), una gran obra que ha segut reeditada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] en l'any [[2004]]. | L'obra més important d'Almela i Vives és la titulada ''[[Valencia y su Reino]]'' (Valéncia, [[1965]]), una gran obra que ha segut reeditada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] en l'any [[2004]]. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
[[Archiu:Lvalrei.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]] | [[Archiu:Lvalrei.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]] | ||
Algunes de les obres d'Almela i Vives: | Francesc Almela i Vives ha publicat uns 150 títuls entre llibres i fullets. Algunes de les obres d'Almela i Vives: | ||
=== Poesia === | === Poesia === | ||
| Llínea 83: | Llínea 83: | ||
* 1935 ''La Lonja de Valencia'' | * 1935 ''La Lonja de Valencia'' | ||
* 1936 ''Joan Lluís Vives'', Barcelona | * 1936 ''Joan Lluís Vives'', Barcelona | ||
* 1936 ''Teodor Llorente'', editat per l'Ajuntament de | * 1936 ''Teodor Llorente'', editat per l'Ajuntament de Valéncia en motiu del centenari del naiximent de Llorente | ||
* 1942 ''Lucrecia Borja y su familia'' | * 1942 ''Lucrecia Borja y su familia'' | ||
* 1945 ''El bibliógrafo Justo Pastor Fuster'', editat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques | * 1945 ''El bibliógrafo Justo Pastor Fuster'', editat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques | ||
| Llínea 94: | Llínea 94: | ||
* 1957 ''"Corregudes de joies". El deporte típico valenciano'' | * 1957 ''"Corregudes de joies". El deporte típico valenciano'' | ||
* 1958 ''El duc de Calàbria i la seua cort'' | * 1958 ''El duc de Calàbria i la seua cort'' | ||
* 1965 ''Valencia y su Reino'' | * 1965 ''[[Valencia y su Reino]]'', reedició en l'any [[2004]] (Ajuntament de Valéncia, Valéncia, 2004) ISBN: 84-8484-114-6. | ||
== Reconeiximents == | |||
* Croniste oficial de la ciutat de Valéncia ([[1963]]) | |||
* Fill adoptiu de la Ciutat de Valéncia ([[1966]]) | |||
== Cites == | |||
{{Cita|''El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'.''|''Valencia y su Reino'' (Valéncia, primera edició 1965; reedició de 2004), per Francesc Almela i Vives}} | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||