Diferència entre les revisions de "Chaneques"

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Chaneque Els '''chaneques''' (del náhuatl, els que habiten en llocs perillosos o amos de la casa) són criatures de la …»
 
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:LaAbuelita.jpeg|thumb|250px|Chaneque]]
[[File:LaAbuelita.jpeg|thumb|250px|Chaneque]]


Els '''chaneques''' (del náhuatl, els que habiten en llocs perillosos o amos de la casa) són criatures de la [[mitologia asteca]], entitats associades al inframon la principal funció del qual és escoltar i cuidar els monts i els animals; segons les creències poden prendre diverses formes, de les quals destaca el de chicotet home o dòna, deixant chafades blanques.
Els '''chaneques''' (del nàhuatl, els que habiten en llocs perillosos o amos de la casa) són criatures de la [[mitologia asteca]], entitats associades al inframon la principal funció del qual és escoltar i cuidar els monts i els animals; segons les creències poden prendre diverses formes, de les quals destaca el de chicotet home o dòna, deixant chafades blanques.


Es caracterisen per ser molt bolers. Estos sers habiten els boscs i les selves, cuiden dels manantials, els arbres i els animals selvats. Es creu que són capaços d'esglayar a la gent i fer-los perdre la seua tonalli, l'esperit associat en el dia del seu naiximent, lo que deu ser corregit en un ritual destinat a recuperar el tonalli perdut o la persona afectada pot aplegar a morir.
Es caracterisen per ser molt bolers. Estos sers habiten els boscs i les selves, cuiden dels manantials, els arbres i els animals selvats. Es creu que són capaços d'esglayar a la gent i fer-los perdre la seua tonalli, l'esperit associat en el dia del seu naiximent, lo que deu ser corregit en un ritual destinat a recuperar el tonalli perdut o la persona afectada pot aplegar a morir.
Llínea 9: Llínea 9:
== Característiques ==
== Característiques ==
Els chaneques destinen part important de temps a la realisació de lo que a ulls humans podrien ser travesures, tals com aventar pedres, trencar coses, sacsar les hamaques, jalar li la coa als gossos, esglayar als animals de corral i dur-se objectes. La seua relació en la salut o absència d'ella es manifesta pel fet de provocar malalties, especialment aquelles referides a la pèrdua de l'[[ànima]]. No obstant, pot recompensar també a l'home en riquees i bona fortuna.
Els chaneques destinen part important de temps a la realisació de lo que a ulls humans podrien ser travesures, tals com aventar pedres, trencar coses, sacsar les hamaques, jalar li la coa als gossos, esglayar als animals de corral i dur-se objectes. La seua relació en la salut o absència d'ella es manifesta pel fet de provocar malalties, especialment aquelles referides a la pèrdua de l'[[ànima]]. No obstant, pot recompensar també a l'home en riquees i bona fortuna.
 
 
== Referències ==
== Referències ==
* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
Llínea 15: Llínea 15:
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955


==Bibliografia ==
== Bibliografia ==


* Álvarez, José Rogelio (1998). Leyendas mexicanas. España: Everest
* Álvarez, José Rogelio (1998). Leyendas mexicanas. España: Everest
Llínea 27: Llínea 27:
* Trejo Silva, Marcia (2009). Fantasmario mexicano. México: Trillas. ISBN 978-607-0069-8
* Trejo Silva, Marcia (2009). Fantasmario mexicano. México: Trillas. ISBN 978-607-0069-8
* Trejo Silva, Marcia (2004). Guía de seres fantásticos del México Prehispánico. México: Vila. ISBN 968-5414-24-6
* Trejo Silva, Marcia (2004). Guía de seres fantásticos del México Prehispánico. México: Vila. ISBN 968-5414-24-6
* Weitlaner, Roberto (compilador) (1977). Relatos, mitos y leyendas de la Chinantla. México: Instituto Nacional Indigenista. Serie Antropología Social
* Weitlaner, Roberto (compilador) (1977). Relatos, mitos y leyendas de la Chinantla. México: Instituto Nacional Indigenista. Serie Antropología Social  


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Olmeca (réplicas)}}
{{Commonscat|Olmec (replicas)}}


[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]