Diferència entre les revisions de "Centzon Mimixcoa"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Centzon Mimixcoa''' (del | '''Centzon Mimixcoa''' (del nàhuatl: centzomimixcohuah ‘quatrecentes serps de núvols’‘ centzontli, quatrecents; mixtli, núvol (pl. mimixtin); cohuatl, serp’)12 en la [[mitologia asteca]] eren la personificació de les [[Estrela|estreles]] septentrionals o estreles del Nort. | ||
Estos relats en realitat són de tradició chichimeca els quals són presos pels grups nahuas en lo que es declaren hereus d'ells.6 | Estos relats en realitat són de tradició chichimeca els quals són presos pels grups nahuas en lo que es declaren hereus d'ells.6 | ||
Originalment varen ser creats per a fer la guerra en la [[Terra]] per Iztac Chalchihuitlicue, despuix de que els 400 mimixcoa entraren a una cova la deesa engendra atres cinc mimixcoa, Cuauhtliicohuauh, Iztac Mixcohuatl, Cuitlachcihuatl (dòna), Tlotepetl i Apanteuctli. El Sol al vore que els Centzon mimixcoa no complixen en el seu encàrrec de fer la guerra i alimentar-ho en [[sanc]], els mana parlar als cinc que varen nàixer a l'últim i els demana que maten a lesQuatrecentes Serps de núvols, lo que conseguixen per mig d'una celada. Despuix de la seua mort passen a convertir-se en les estreles de l'hemisferi boreal complementant a les [[Centzon Huitznáhuac]] de l'hemisferi austral. | Originalment varen ser creats per a fer la guerra en la [[Terra]] per Iztac Chalchihuitlicue, despuix de que els 400 mimixcoa entraren a una cova la deesa engendra atres cinc mimixcoa, Cuauhtliicohuauh, Iztac Mixcohuatl, Cuitlachcihuatl (dòna), Tlotepetl i Apanteuctli. El Sol al vore que els Centzon mimixcoa no complixen en el seu encàrrec de fer la guerra i alimentar-ho en [[sanc]], els mana parlar als cinc que varen nàixer a l'últim i els demana que maten a lesQuatrecentes Serps de núvols, lo que conseguixen per mig d'una celada. Despuix de la seua mort passen a convertir-se en les estreles de l'hemisferi boreal complementant a les [[Centzon Huitznáhuac]] de l'hemisferi austral. | ||
| | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Danver, Steven L. (22 de diciembre de 2010). Popular Controversies in World History: Investigating History's Intriguing Questions (en [[anglés]]). ABC-CLIO. ISBN 978-1-59884-078-0 | * Danver, Steven L. (22 de diciembre de 2010). Popular Controversies in World History: Investigating History's Intriguing Questions (en [[anglés]]). ABC-CLIO. ISBN 978-1-59884-078-0 | ||
* Rheims, Cristina A.; Brescovit, Antonio D. (2004-09). «On the Amazonian species of the genus Scytodes Latreille (Arachnida, Araneae, Scytodidae)». Revista Brasileira de Zoologia 21 (3): 525-533. ISSN 0101-8175 | * Rheims, Cristina A.; Brescovit, Antonio D. (2004-09). «On the Amazonian species of the genus Scytodes Latreille (Arachnida, Araneae, Scytodidae)». Revista Brasileira de Zoologia 21 (3): 525-533. ISSN 0101-8175 | ||
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 | * Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 | ||
==Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7 | * Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7 | ||