Diferència entre les revisions de "Ixtlilton"

'''Ixtlilton''' (del [[nàhuatl]]: ixtlilton ‘rostre negret’‘ixtli, rostre; tliltic, [[negre]]; tontli, diminutu.’) en la [[mitologia asteca]] és el deu de la medicina, de les danses, dels festivals i dels jocs, i se li troba estretament associat en els [[Centzon Totochtin]]. '''Tlaltetecuin''' o Ixtlilton, és el senyor de l'aigua negra, que tenia propietats curatives i servia com a tinta en la confecció dels còdexs. El seu temple era conegut com el Tlacuilocan, lloc de l'escrivà. Sahagún conta que era el patró de músics i dansants professionals. Quan algú volia fer una festa, recorria als sacerdots d'Ixtlilton, els duya a la seua casa. Els músics i dansants anaven encapçalats per un que vestia els atavios del deu.

En aplegar a la casa del que festejava, lo primer que feyen era menjar i beure; despuix començaven la dansa i cantar en honor a qui festejaven. Els músics tocaven el atambor i el teponaztli. El sacerdot que personificava a Ixtlilton encapçalava el ball. La gent ho seguia. Es juntaven de dos en dos, o de tres en tres, en una gran roglada, segons la cantitat dels que eren, duent flors en les mans, i abillats en plomalls. Despuix de ballar gran temps, duyen una o dos gerres de pulque. Bevien. Despuix, el senyor de la casa efectuava una espècie de pagament; oferia quatre gerres d'aigua negra al sacerdot deu Ixtlilton. Pero si en obrir-los es descobria alguna brutea, com una palleta, un cabell o un carbó, dien que el que feya la festa era home de mala vida, adúlter o lladre, o dau al vici carnal; un sembrador de discòrdia. Esta sensibilitat sense dubte vinculava a Ixtlilton en els deus de lo sexual.    

== Bibliografia ==