Diferència entre les revisions de "Mictlantecuhtli"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Mictlantecuhtli '''Mictlantecuhtli''' (del náhuatl: Miktlāntēkwtli…» |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Mictlanteuctli_-_Codice_Fejérvary_Mayer.png|thumb|250px|Representació de Mictlantecuhtli]] | [[File:Mictlanteuctli_-_Codice_Fejérvary_Mayer.png|thumb|250px|Representació de Mictlantecuhtli]] | ||
'''Mictlantecuhtli''' (del [[ | '''Mictlantecuhtli''' (del [[nàhuatl]]: '''Miktlāntēkwtli''' ‘senyor del mictlán’ o ‘senyor del lloc dels morts’‘Miktlān, Mictlan o lloc dels morts; mikki, mort; -tlān, entre, lloc; tekwtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], zapoteca i mixteca és el [[deu]] del inframon i dels morts. També era nomenat '''Popocatzin''' (del nahuatl: Popōkatsin ‘ser fumeant’‘popōktli, [[fum]], [[fòc]]; -katl, ser: popōkatl o popōka, ser fumeant, fumeant, ardent; -tsin, honorífic’), en zapoteco Pitao Pezeelao, deu del inframon, per lo tant, era el deu de les ombres. Junt en la seua esposa [[Mictecacíhuatl]], regia el món subterràneu, país dels morts o regne de Mictlan. | ||
Eixercia la seua sobirania sobre els nou rius subterràneus i sobre les [[Ànima|ànimes]] dels morts. Se li representa com l'[[esquelet]] d'un [[humà]] en una calavera en moltes [[Dent|dents]]. En ser dibuixat es representava en cabell encrespat i [[negre]], en [[Ull|ulls]] estelars o [[Estrela|estreles]], ya que habita en la regió de l'obscuritat completa. Quan una persona moria un xoloescuintle ho acompanyava al més allà. | Eixercia la seua sobirania sobre els nou rius subterràneus i sobre les [[Ànima|ànimes]] dels morts. Se li representa com l'[[esquelet]] d'un [[humà]] en una calavera en moltes [[Dent|dents]]. En ser dibuixat es representava en cabell encrespat i [[negre]], en [[Ull|ulls]] estelars o [[Estrela|estreles]], ya que habita en la regió de l'obscuritat completa. Quan una persona moria un xoloescuintle ho acompanyava al més allà. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
En la cultura zapoteca quan algú perdia la vida es ofrendava un guajolote al deu Pitao Pezeelao, també se li demanava quan s'anava a la guerra per a obtindre la victòria i per a calmar epidèmies, la ciutat sagrada de Mitla era el seu més gran centre ceremonial. | En la cultura zapoteca quan algú perdia la vida es ofrendava un guajolote al deu Pitao Pezeelao, també se li demanava quan s'anava a la guerra per a obtindre la victòria i per a calmar epidèmies, la ciutat sagrada de Mitla era el seu més gran centre ceremonial. | ||
El deu apareix en el cos cobert en ossos humans i en el rostre una caraça en forma de cràneu. Conté uns adorns de paper en forma de rosetes de les que ixen cons, un sobre la front i un atre en la nuca (ixcochtechimalli i cuechcochtechimalli), també du una bandera blanca i doblada, el pantololli i una estola de paper blanc, | El deu apareix en el cos cobert en ossos humans i en el rostre una caraça en forma de cràneu. Conté uns adorns de paper en forma de rosetes de les que ixen cons, un sobre la front i un atre en la nuca (ixcochtechimalli i cuechcochtechimalli), també du una bandera blanca i doblada, el pantololli i una estola de paper blanc, nomenada stigma, lo que és molt característic del seu abille. Mictlantecuhtli du com orejera un os humà. Els seus animals associats són el [[rat penat]], l'[[aranya]], el [[Muçol (animal)|muçol]] (tecólotl), animal de mala sort i la vora nocturna del qual es considera, encara hui, fatal per al que ho escolta. | ||
A Mictlantecuhtli també se li pot referir com Tzontémoc, “el que cau de cap”, com el [[sol]] en el crepúscul. El [[Còdex Borgia]] el representa duent sobre l'esquena un sol negre que es referix al sol dels morts, de la nit, el que du una vida misteriosa baix la terra entre el crepúscul i l'aurora. | A Mictlantecuhtli també se li pot referir com Tzontémoc, “el que cau de cap”, com el [[sol]] en el crepúscul. El [[Còdex Borgia]] el representa duent sobre l'esquena un sol negre que es referix al sol dels morts, de la nit, el que du una vida misteriosa baix la terra entre el crepúscul i l'aurora. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Mictlantecuhtli és el patró del dia “gos” en el calendari adivinatori; domina igualment el dia mizquiztli, “mort”, el signe de la qual és un cràneu descarnat. | Mictlantecuhtli és el patró del dia “gos” en el calendari adivinatori; domina igualment el dia mizquiztli, “mort”, el signe de la qual és un cràneu descarnat. | ||
El significat de la paraula mictlantecuhtli, de dreta a esquerra (segons marquen les regles gramaticals del | El significat de la paraula mictlantecuhtli, de dreta a esquerra (segons marquen les regles gramaticals del nàhuatl): tecuhtli, significa senyor-tlan, lloc de, i mic, que és la raïl de morir, mort per lo tant, Senyor del lloc dels morts. Del seu nom es va poder haver extret el lexema que derivaria en [[Mèxic]]. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6 | * Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6 | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 | * Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 | ||
==Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial | * Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial | ||
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7 | * Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7 | ||
