Diferència entre les revisions de "Xiuhtecuhtli" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

[[File:Xiuhtecuhtli_3.jpg|thumb|250px|Representació de Xiuhtecuhtli en el [[Còdex Borgia]]]]

'''Xiuhtecuhtli''' (del [[~~náhuatl~~]]: Xiwtekohtli ‘senyor de l'herba’‘xiwitl, herba; tekohtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], és l'esperit del [[fòc]] i la calor. Se li representava en un rostre [[roig]] o [[groc]] i en aspecte d'un home vell. El seu símbol era l'alacrà, pel dolor ardent que produïx la seua picadura. la seua contrapart femenina era la deesa [[Chantico]].

'''Xiuhtecuhtli''' (del [[nàhuatl]]: Xiwtekohtli ‘senyor de l'herba’‘xiwitl, herba; tekohtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], és l'esperit del [[fòc]] i la calor. Se li representava en un rostre [[roig]] o [[groc]] i en aspecte d'un home vell. El seu símbol era l'alacrà, pel dolor ardent que produïx la seua picadura. la seua contrapart femenina era la deesa [[Chantico]].

Segons algunes fonts, ell és el fill dels deus [[Xiuhtecuhtli]] i [[Xantico]], o solament de la deesa Xantico. Té tres germans nomenats Xiuhtecuhtli-Iztac, Xiuhtecuhtli-Tlatlauhqui i Xiuhtecuhtli-Xoxoauhqui, que són atres personificacions del fòc. També se le coneix com a Xiuhtecuhtli-Cozauhqui.

En el final del xiuhmolpilli —periodo de 52 anys del calendari— es temia que els [[Deu|deus]] s'apartaren dels humans deixant-los a la seua sòrt i, per a evitar-ho, se celebraven festins en honor a Xiuhtecuhtli i es realisaven sacrificis humans en els que s'immolava a un captiu abillat en el robage del deu despuix d'haver-li extret el seu [[cor]].

Llínea 9:

Llínea 12:

* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Xiuhtecuhtli_3.jpg|thumb|250px|Representació de Xiuhtecuhtli en el [[Còdex Borgia]]]]
-'''Xiuhtecuhtli''' (del [[náhuatl]]: Xiwtekohtli ‘senyor de l'herba’‘xiwitl, herba; tekohtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], és l'esperit del [[fòc]] i la calor. Se li representava en un rostre [[roig]] o [[groc]] i en aspecte d'un home vell. El seu símbol era l'alacrà, pel dolor ardent que produïx la seua picadura. la seua contrapart femenina era la deesa [[Chantico]].
+'''Xiuhtecuhtli''' (del [[nàhuatl]]: Xiwtekohtli ‘senyor de l'herba’‘xiwitl, herba; tekohtli, senyor’) en la [[mitologia asteca]], és l'esperit del [[fòc]] i la calor. Se li representava en un rostre [[roig]] o [[groc]] i en aspecte d'un home vell. El seu símbol era l'alacrà, pel dolor ardent que produïx la seua picadura. la seua contrapart femenina era la deesa [[Chantico]].
+Segons algunes fonts, ell és el fill dels deus [[Xiuhtecuhtli]] i [[Xantico]], o solament de la deesa Xantico. Té tres germans nomenats Xiuhtecuhtli-Iztac, Xiuhtecuhtli-Tlatlauhqui i Xiuhtecuhtli-Xoxoauhqui, que són atres personificacions del fòc. També se le coneix com a Xiuhtecuhtli-Cozauhqui.
 En el final del xiuhmolpilli —periodo de 52 anys del calendari— es temia que els [[Deu|deus]] s'apartaren dels humans deixant-los a la seua sòrt i, per a evitar-ho, se celebraven festins en honor a Xiuhtecuhtli i es realisaven sacrificis humans en els que s'immolava a un captiu abillat en el robage del deu despuix d'haver-li extret el seu [[cor]].
@@ Llínea 9: / Llínea 12: @@
 * Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
-==Bibliografia ==
+== Bibliografia ==
 * Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
 *  Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público