Diferència entre les revisions de "Tlazoltéotl" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari)

Llínea 1:

[[File:Tlazolteotl_1.jpg|thumb|250px|Representació de Tlazoltéotl en el [[Còdex Borgia]]]]

'''Tlazoltéotl''' (del [[~~náhuatl~~]]: tlazōlteōtl ‘deitat de l'inmundicia’‘tlazōlli, inmundicia; etōtl, diví’), és una deitat d'orige huasteco que, en la [[mitologia asteca]], és la deesa de la luxúria i dels amors ilícits, senyora del sexe, de la carnalitat i de les transgressions morals. Per a acadèmics com María Isabel Ramos, també era la deesa del joc de pilota.

'''Tlazoltéotl''' (del [[nàhuatl]]: tlazōlteōtl ‘deitat de l'inmundicia’‘tlazōlli, inmundicia; etōtl, diví’), és una deitat d'orige huasteco que, en la [[mitologia asteca]], és la deesa de la luxúria i dels amors ilícits, senyora del sexe, de la carnalitat i de les transgressions morals. Per a acadèmics com María Isabel Ramos, també era la deesa del joc de pilota.

Durant l'evangelisació dels espanyols en el nou món, li la considerava com una deitat que eliminava del món el pecat entre els mexicas, i la deesa més relacionada en la sexualitat i en els estats de la [[lluna]]. En els còdexs li la representava en la postura asteca habitual per a donar a llum o a voltes defecant degut a que els pecats de luxúria se simbolisaven en excrements. Aixina com en atres còdexs apareix sostenint la raïl del diable, planta usada per a fer més fortes els efectes del pulque (beguda relacionada en l'immoralitat) i disminuir els dolors del part.

Llínea 11:

== Vore també ==

* [[Patrons dels Viagers]]

== Referències ==

* Bernardino de Sahagún, 1950–1982, "Florentine Codex: History of the Things of New Spain", Arthur J. O. Anderson y Charles Dibble, Monographs of the school of American research, nº 14. 13. Salt Lake City: University of Utah Press

* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6

* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Cabada Izquierdo, J. J. (1992). Tlazolteotl: una divinidad del panteón azteca. Revista Española de Antropología Americana

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

* Glasson, Patrice (2001) Tlazolteotl, Deidad del Abono, Una Propuesta. En Estudios de Cultura Náhuatl 32: p. 148

* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público

* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Tlazolteotl_1.jpg|thumb|250px|Representació de Tlazoltéotl en el [[Còdex Borgia]]]]
-'''Tlazoltéotl''' (del [[náhuatl]]: tlazōlteōtl ‘deitat de l'inmundicia’‘tlazōlli, inmundicia; etōtl, diví’), és una deitat d'orige huasteco que, en la [[mitologia asteca]], és la deesa de la luxúria i dels amors ilícits, senyora del sexe, de la carnalitat i de les transgressions morals. Per a acadèmics com María Isabel Ramos, també era la deesa del joc de pilota.
+'''Tlazoltéotl''' (del [[nàhuatl]]: tlazōlteōtl ‘deitat de l'inmundicia’‘tlazōlli, inmundicia; etōtl, diví’), és una deitat d'orige huasteco que, en la [[mitologia asteca]], és la deesa de la luxúria i dels amors ilícits, senyora del sexe, de la carnalitat i de les transgressions morals. Per a acadèmics com María Isabel Ramos, també era la deesa del joc de pilota.
 Durant l'evangelisació dels espanyols en el nou món, li la considerava com una deitat que eliminava del món el pecat entre els mexicas, i la deesa més relacionada en la sexualitat i en els estats de la [[lluna]]. En els còdexs li la representava en la postura asteca habitual per a donar a llum o a voltes defecant degut a que els pecats de luxúria se simbolisaven en excrements. Aixina com en atres còdexs apareix sostenint la raïl del diable, planta usada per a fer més fortes els efectes del pulque (beguda relacionada en l'immoralitat) i disminuir els dolors del part.
@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 == Vore també ==
 * [[Patrons dels Viagers]]
 == Referències ==
+* Bernardino de Sahagún, 1950–1982, "Florentine Codex: History of the Things of New Spain", Arthur J. O. Anderson y Charles Dibble, Monographs of the school of American research, nº 14. 13. Salt Lake City: University of Utah Press
 * Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
 * Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
-==Bibliografia ==
+== Bibliografia ==
+* Cabada Izquierdo, J. J. (1992). Tlazolteotl: una divinidad del panteón azteca. Revista Española de Antropología Americana
 * Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
+* Glasson, Patrice (2001) Tlazolteotl, Deidad del Abono, Una Propuesta. En Estudios de Cultura Náhuatl 32: p. 148
 *  Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
 * León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1