Diferència entre les revisions de "Siguanaba"
Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl' |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Cegua.JPG|thumb|250px|Siguanaba]] | [[File:Cegua.JPG|thumb|250px|Siguanaba]] | ||
En la [[mitologia asteca]], la '''Siguanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectral de l'abisme’‘siguan, ‘barranc’, wanaꞌ, ‘germana’; i bꞌa, ‘espectre’) (també | En la [[mitologia asteca]], la '''Siguanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectral de l'abisme’‘siguan, ‘barranc’, wanaꞌ, ‘germana’; i bꞌa, ‘espectre’) (també nomenada '''Sihuanaba, Siguamonta, Siguampera, Cigua, Cegua, Cihuatlaco, Cihuanahual, Caballona, Chuca, Bruta, Bandolera, Macihuatli, Matlacihua, Tisigua i Xtabay''') és un espectre del folclor iberoamericà que, segons la tradició popular, se'ls apareix a hòmens trasnochadors, infels i violents en la forma d'una atractiva dòna nueta o seminueta, pero en el rostre amagat. | ||
La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai. | La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
* Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE | * Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE | ||
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1 | * León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1 | ||
* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología | * Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural | ||
* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa | * Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa | ||
* Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6. | * Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6. | ||