Diferència entre les revisions de "Ixpuxtequi"
Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl' |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Història == | == Història == | ||
Podia trobar-se-li vagant pels camins en mig dels boscs o pels carrers, per lo general s'apareixia als viagers solitaris durant les nits. En la seua forma d'anar, jorobada i en ajuda d'un bastó, es confonia en una persona major. Anava cobert en un zarape que li permetia amagar el seu rostre. Aixina era com cridava a les seues víctimes, puix confiant en el seu parentesc als humans, els viagers s'acostaven tant com para no poder fugir lo suficiéntement ràpit al percatar-se de la seua cara deformada. Era en eixe moment quan Ixpuxtequi arrancava el [[cor]] de la seua víctima i el devorava. Per supost que no totes les seues trobades desenvocaven en aquell tràgic final, pero tampoc de bona manera ya que qui ho vera i sobrevixquera, no era més que un signe de mal auguri, lo que li duria especialment un destí ple de mala sort. Considerat una de les deidats infernals per la seua relació en l'infortuni i el destí, ademés de la seua conexió en [[Nexoxocho]], una atra de les deitas que habitaven el [[Mictlán]]. Inclús la seua relació en la mort ho du a ser interpretat com el mateix Satanás o Ixicuau (un dels dèu nous caps nomenats durant el pelegrinage a Atzacualco). | Podia trobar-se-li vagant pels camins en mig dels boscs o pels carrers, per lo general s'apareixia als viagers solitaris durant les nits. En la seua forma d'anar, jorobada i en ajuda d'un bastó, es confonia en una persona major. Anava cobert en un zarape que li permetia amagar el seu rostre. Aixina era com cridava a les seues víctimes, puix confiant en el seu parentesc als humans, els viagers s'acostaven tant com para no poder fugir lo suficiéntement ràpit al percatar-se de la seua cara deformada. Era en eixe moment quan Ixpuxtequi arrancava el [[cor]] de la seua víctima i el devorava. Per supost que no totes les seues trobades desenvocaven en aquell tràgic final, pero tampoc de bona manera ya que qui ho vera i sobrevixquera, no era més que un signe de mal auguri, lo que li duria especialment un destí ple de mala sort. Considerat una de les deidats infernals per la seua relació en l'infortuni i el destí, ademés de la seua conexió en [[Nexoxocho]], una atra de les deitas que habitaven el [[Mictlán]]. Inclús la seua relació en la mort ho du a ser interpretat com el mateix Satanás o Ixicuau (un dels dèu nous caps nomenats durant el pelegrinage a Atzacualco). | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
Generalment es descriu com una criatura molt alta, prima i antropomorfa. Com el seu nom ho indica, té la cara trencada, ya que no conta en la mandíbula inferior, ademés de tindre dos grans pates d'aguila com a peus. Camina en una postura jorobada, com si d'una persona molt vella es tractara, ajudant-se d'un bastó igualment allargat i cobert en un corfoll o zarape. | Generalment es descriu com una criatura molt alta, prima i antropomorfa. Com el seu nom ho indica, té la cara trencada, ya que no conta en la mandíbula inferior, ademés de tindre dos grans pates d'aguila com a peus. Camina en una postura jorobada, com si d'una persona molt vella es tractara, ajudant-se d'un bastó igualment allargat i cobert en un corfoll o zarape. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
* Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE | * Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE | ||
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1 | * León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1 | ||
* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología | * Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural | ||
* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa | * Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa | ||
* Trejo Silva, Marcia (2009). Fantasmario mexicano. México: Trillas. ISBN 978-607-0069-8 | * Trejo Silva, Marcia (2009). Fantasmario mexicano. México: Trillas. ISBN 978-607-0069-8 | ||