Diferència entre les revisions de "Tonacatecuhtli"

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Tonacatecuhtli en el [[Còdex Borgia]] '''Tonacatecuhtli''' (del nàhuatl: Tonakatekwtli ‘sen…»
 
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Tonacatecuhtli 3.jpg|thumb|250px|Representació de Tonacatecuhtli en el [[Còdex Borgia]]]]
[[File:Tonacatecuhtli 3.jpg|thumb|250px|Representació de Tonacatecuhtli en el [[Còdex Borgia]]]]


'''Tonacatecuhtli''' (del [[nàhuatl]]: Tonakatekwtli ‘senyor del sustent’‘tonakayotl, sustent; tekwtli, senyor’) és el [[deu]], de la [[mitologia asteca]], de la creació i de la fertilitat. Habitava els cels superiors durant la creació del món ho va dividir en [[terra]] i [[oceà]]. La seua esposa era [[Tonacacíhuatl]], la senyora del sustent, qui a sovint és confosa en les deeses [[Citlalicue]] o en [[Xochiquétzal]].​
'''Tonacatecuhtli''' (del [[nàhuatl]]: Tonakatekwtli ‘senyor del sustent’‘tonakayotl, sustent; tekwtli, senyor’) és el [[deu]], de la [[mitologia asteca]], de la creació i de la fertilitat. Habitava els cels superiors durant la creació del món el va dividir en [[terra]] i [[oceà]]. La seua esposa era [[Tonacacíhuatl]], la senyora del sustent, qui a sovint és confosa en les deeses [[Citlalicue]] o en [[Xochiquétzal]].​


Encara que [[Ometecuhtli]] i [[Omecihuatl]] varen ser els creadors de la vida, ell els va crear a ells i al planeta sancer.Tonacatecuhtli i [[Xiuhtecuhtli]] varen cridar a [[Nanahuatzin]], el noble deu deforme i malalt, per a que se sacrificara i convertira en sol, tirant-se a una gran foguera. Quan va aplegar al cel, Tonacatecuhtli i Tonacacihuatl ho varen colocar en un tro de plomes de garza.​
Encara que [[Ometecuhtli]] i [[Omecihuatl]] varen ser els creadors de la vida, ell els va crear a ells i al planeta sancer.Tonacatecuhtli i [[Xiuhtecuhtli]] varen cridar a [[Nanahuatzin]], el noble deu deforme i malalt, per a que se sacrificara i convertira en sol, tirant-se a una gran foguera. Quan va aplegar al cel, Tonacatecuhtli i Tonacacihuatl ho varen colocar en un tro de plomes de garza.​


Tonacatecuhtli va transformar a [[Chantico]] en [[gos]] per botar-se un dejuni menjant peix i pimentons torrats. És confòs a voltes en [[Ometecuhtli]] (del nàhuatl: Ometekwtli ‘senyor doble’‘ome, dos; tekwtli, senyor’).
Tonacatecuhtli va transformar a [[Chantico]] en [[gos]] per botar-se un dejuni menjant peix i pimentons torrats. És confòs a voltes en [[Ometecuhtli]] (del nàhuatl: Ometekwtli ‘senyor doble’‘ome, dos; tekwtli, senyor’).  
 
 
== Referències ==
== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6.
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6.
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955


==Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
*  Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
*  Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51