Diferència entre les revisions de "Astarté"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Astarté '''Astarté''' (en fenici 𐤏𐤔𐤕𐤓𐤕 [ˁštrt] /ʾ…» |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Astarté ostentava facetes nutricies, carnals i guerreres, tornant-li una personificació del canvi en la vida humana, com el naiximent, l'acte sexual i la mort en el camp de batalla. La seua adoració incloïa libacions i lustracions en [[vi]] i [[aigua]], i s'ha especulat també que la flor de loto podria haver-se usat com psicoactiu per a conseguir somis intensos i vivits, coent-se els seus rizomes en [[alcohol]] a fi d'extraure els seus alcaloides. També era freqüent l'us d'[[opi]], extret de l'adormidera, a fi d'excitar el desig sexual. La prostitució sagrada en honor a Astarté apareix citada en fonts antigues. | Astarté ostentava facetes nutricies, carnals i guerreres, tornant-li una personificació del canvi en la vida humana, com el naiximent, l'acte sexual i la mort en el camp de batalla. La seua adoració incloïa libacions i lustracions en [[vi]] i [[aigua]], i s'ha especulat també que la flor de loto podria haver-se usat com psicoactiu per a conseguir somis intensos i vivits, coent-se els seus rizomes en [[alcohol]] a fi d'extraure els seus alcaloides. També era freqüent l'us d'[[opi]], extret de l'adormidera, a fi d'excitar el desig sexual. La prostitució sagrada en honor a Astarté apareix citada en fonts antigues. | ||
== Astarté en Egipte == | |||
Astarté va ser duta a [[Egipte]] durant la Dinastia XVIII, principalment de mans de mercaders fenicis que comerciaven en el port de Menfis. Se l'assimilaria en la deesa leonina [[Sekhmet]], filla del deu [[Ptah]], i en el sèquit victoriós d'Horus, aixina com [[Isis]] en temps posteriors. De la mateixa manera, provablement a causa de l'intercanvi cultural subjacent, [[Sekhmet]] i [[Bastet]] es varen tornar deeses populars en l'àrea semita. El temple d'Horus en Edfu conté vestigis del seu cult baix el regnat de Ptolomeo XVI. | |||
== Referències == | == Referències == | ||
* Ana María Vázquez Hoys, En manos de Astarté, la Abrasadora, revista Aldaba, Universidad Nacional de Educación a Distancia, ISSN 0213-7925, Nº. 30, 1998 | * Ana María Vázquez Hoys, En manos de Astarté, la Abrasadora, revista Aldaba, Universidad Nacional de Educación a Distancia, ISSN 0213-7925, Nº. 30, 1998 | ||
| Llínea 27: | Llínea 30: | ||
* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion | * Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion | ||
* Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8 | * Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Astarte (goddess)}} | {{Commonscat|Astarte (goddess)}} | ||
| Llínea 33: | Llínea 36: | ||
[[Categoria: Mitologia]] | [[Categoria: Mitologia]] | ||
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]] | [[Categoria: Mitologia mesopotàmica]] | ||
[[Categoria:Mitologia sumèria]] | [[Categoria: Mitologia acadia]] | ||
[[Categoria: | [[Categoria: Mitologia egípcia]] | ||
[[Categoria: Mitologia sumèria]] | |||
[[Categoria: Deeses egipcíaques]] | |||
