Diferència entre les revisions de "Nabu"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|200px|Representació de Nabu '''Nabu''' (en siríac clàssic: ܢܒܘ) és el deu que guia l'escritura, adorat pel…» |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Nabu-Lawrie-Highsmith.jpeg|thumb|200px|Representació de Nabu]] | [[File:Nabu-Lawrie-Highsmith.jpeg|thumb|200px|Representació de Nabu]] | ||
'''Nabu''' (en siríac clàssic: ܢܒܘ) és el [[deu]] que guia l'escritura, adorat pels babilonios com el fill de [[Marduk]] i de la seua esposa | '''Nabu''' (en siríac clàssic: ܢܒܘ) és el [[deu]] que guia l'escritura, adorat pels babilonios com el fill de [[Marduk]] i de la seua esposa [[Zarpanitum]], i com el net d'[[Enki]]. L'esposa de Nabu va ser [[Tasmetu]]. | ||
A Nabu se li assigna el lloc de patró dels escrigues, pres de la Deesa [[Nisaba]] de la [[mitologia caldea]]. Els seus símbols són la tabla en els útils d'escritura. Du un gorro en banyes i està en peu en les mans juntes, en el gest sacerdotal antic. Cavalca sobre un dragó alat (mušhuššo) que inicialment va ser de Marduk. | A Nabu se li assigna el lloc de patró dels escrigues, pres de la Deesa [[Nisaba]] de la [[mitologia caldea]]. Els seus símbols són la tabla en els útils d'escritura. Du un gorro en banyes i està en peu en les mans juntes, en el gest sacerdotal antic. Cavalca sobre un dragó alat (mušhuššo) que inicialment va ser de Marduk. | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
En el [[Museu Britànic]] es troba una estàtua de Nabu que va estar originalment erigida en la ciutat de Nimrud (Calah en fonts bíbliques) durant el regnat de Tiglat-Pilesar III. | En el [[Museu Britànic]] es troba una estàtua de Nabu que va estar originalment erigida en la ciutat de Nimrud (Calah en fonts bíbliques) durant el regnat de Tiglat-Pilesar III. | ||
En l'astrologia tardana de [[Mitologia babilònica|Babilonia]], Nabu estava conectat en el [[Mercuri (planeta)|planeta Mercuri]]. Com Deu del saber i l'escritura, va ser equiparat pels grecs tant a [[Apolo]] com a [[Hermes]], sent l'últim identificat pels [[Antiga Roma|romans]] en el seu propi Deu Mercuri. | En l'astrologia tardana de [[Mitologia babilònica|Babilonia]], Nabu estava conectat en el [[Mercuri (planeta)|planeta Mercuri]]. Com Deu del saber i l'escritura, va ser equiparat pels grecs tant a [[Apolo]] com a [[Hermes]], sent l'últim identificat pels [[Antiga Roma|romans]] en el seu propi Deu Mercuri. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* F. Pomponio, Nabu. II culto e la figura di un dio del pantheon babilonese ed assiro, Roma, 1978 | * F. Pomponio, Nabu. II culto e la figura di un dio del pantheon babilonese ed assiro, Roma, 1978 | ||
