Diferència entre les revisions de "Ištar"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Inclús per als deus, l'amor d'Ištar era fatal. En la seua joventut la deesa havia amat a [[Tammuz]], deu de la collita i, d'acort en l'epopeya de [[Gilgamesh]], este amor va causar la mort de Tammuz. | Inclús per als deus, l'amor d'Ištar era fatal. En la seua joventut la deesa havia amat a [[Tammuz]], deu de la collita i, d'acort en l'epopeya de [[Gilgamesh]], este amor va causar la mort de Tammuz. | ||
S'associa en atres regions en deeses, com '''Inanna''' en Sumèria, '''Anahit''' en l'antiga Armènia, o [[Astarté]] en Canaán, | S'associa en atres regions en deeses, com '''Inanna''' en Sumèria, '''Anahit''' en l'antiga Armènia, o [[Astarté]] en Canaán, Fenicia i en les religions abrahámicas. Ištar, Inanna i estes deeses representen l'arquetip de la deesa mare. | ||
En la [[mitologia sumèria]] era coneguda com Inanna (sent dos deeses distintes que representen lo mateix) i posteriorment en Babilònia, i en la seua zona d'influència cultural en tot [[Orient Mig]], rep els títuls honorífics de Reina del Cel i Senyora de la Terra. | En la [[mitologia sumèria]] era coneguda com Inanna (sent dos deeses distintes que representen lo mateix) i posteriorment en Babilònia, i en la seua zona d'influència cultural en tot [[Orient Mig]], rep els títuls honorífics de Reina del Cel i Senyora de la Terra. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Ishtar era filla de [[Sin]] (deu llunar) o d'[[Anu]]. En virtut de ser filla d'aquell, era la dama bèlica; com a descendent d'este, l'exponent de l'amor, la llicenciositat i l'intemperància, i la violència caprichosa fins a l'extrem. | Ishtar era filla de [[Sin]] (deu llunar) o d'[[Anu]]. En virtut de ser filla d'aquell, era la dama bèlica; com a descendent d'este, l'exponent de l'amor, la llicenciositat i l'intemperància, i la violència caprichosa fins a l'extrem. | ||
Baix l'aspecte guerrer se li rendia cult en Agadé i en Sippar, en el nom | Baix l'aspecte guerrer se li rendia cult en Agadé i en Sippar, en el nom d''''Anunit'''. També té un caràcter astral, ya que personifica a varis astres: [[Venus]], el [[Sol]], la [[Lluna]], i les [[Estrela|estreles]] reunides en constelacions. | ||
Ishtar està associada al planeta Venus com a estrela del matí, i en les fronteres de Babilònia li la representa per mig d'una estrela de huit puntes. També, de peu, completament nueta, en les mans damunt de la pancha, o sostenint-se els sens, o portant un arc sobre un carro tirat per lleons. | |||
== Referències == | == Referències == | ||
* A. Wohlstein, The Sky-God An-Anu, Nueva York-Jericho, 1976, 135 | * A. Wohlstein, The Sky-God An-Anu, Nueva York-Jericho, 1976, 135 | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
* Lara Peinado, Federico (2005). «Hammurabi de Babilonia, príncipe piadoso». ISIMU. Revista sobre Oriente Próximo y Egipto en la antigüedad (Universidad Complutense de Madrid) VIII: 129. ISSN 1575-3492 | * Lara Peinado, Federico (2005). «Hammurabi de Babilonia, príncipe piadoso». ISIMU. Revista sobre Oriente Próximo y Egipto en la antigüedad (Universidad Complutense de Madrid) VIII: 129. ISSN 1575-3492 | ||
* Millard, A.R., New Babylonian 'Genesis' Story, p. 8, The Tyndale Biblical Archaeology Lecture, 1966; Tyndale Bulletin 18, 3-18, 1967 | * Millard, A.R., New Babylonian 'Genesis' Story, p. 8, The Tyndale Biblical Archaeology Lecture, 1966; Tyndale Bulletin 18, 3-18, 1967 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Ishtar}} | {{Commonscat|Ishtar}} | ||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]] | [[Categoria: Mitologia mesopotàmica]] | ||
[[Categoria: Mitologia babilònica]] | [[Categoria: Mitologia babilònica]] | ||
[[Categoria: Mitologia sumèria]] | |||