Diferència entre les revisions de "Uras"

Última revisió del 15:32 6 jul 2025

Uras o Urash va ser una deesa ctónica de la mitologia sumèria i una de les consorts d'Anu, mare de Ninsuna i la yaya de l'héroe Gilgamesh.

«Uras» també pot haver segut un nom alternatiu per a Antum, una atra esposa d'Anu. El nom s'ha usat per a denominar a Anu mateix, adoptant el significat de cel. Ninurta també sembla haver-se nomenat Uras en temps posteriors.

ReferènciesEditar

Jeremy Black; Anthony Green (1992). Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia: An Illustrated Dictionary (en inglés). University of Texas Press. p. 182. ISBN 978-0-292-70794-8
Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2002 Shara Katz, God of Drew
Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
Samuel N. Kramer, La historia empieza en Sumer
Wayne Horowitz (1 de enero de 1998). Mesopotamian Cosmic Geography (en inglés). Eisenbrauns. p. 231. ISBN 978-0-931464-99-7

BibliografiaEditar

Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965
Leick, Gwendolyn (1991). A Dictionary of Ancient Near Eastern Mythology. Londres y Nueva York: Routledge. ISBN 9780415198110

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Zin-Suddu''' és l'últim dels reis antediluvians de la dinastia llegendària sumèria. És conegut també com '''Ziusudra''', '''Ziusdra''', '''Xisuthrus''' i '''Adapa'''.
+'''Uras''' o '''Urash''' va ser una [[Deu|deesa]] ctónica de la [[mitologia sumèria]] i una de les consorts d'[[Anu]], mare de [[Ninsuna]] i la yaya de l'héroe [[Gilgamesh]].
-== Mit biogràfic ==
+«Uras» també pot haver segut un nom alternatiu per a Antum, una atra esposa d'Anu. El nom s'ha usat per a denominar a Anu mateix, adoptant el significat de ''cel''. [[Ninurta]] també sembla haver-se nomenat Uras en temps posteriors.
-Va succeir al seu pare Ardates, i va regnar díhuit sars, al final d'estos el [[deu]] [[Ea]] (Kronus segons l'historiador babiloni [[Beroso]]), se li va aparéixer i li va advertir del final imminent que els deus havien decidit destruir a l'humanitat. Per això li va ordenar que redactara l'història que es duya escrita en el seu orige, progrés i conclusions, i que la guardara en la ciutat del Sol, Sippar. Més tart li va manar construir una nau a on devia estajar a la seua família i amics i les parelles d'espècies animals.
-Fet lo dit, es va desencadenar la vorágine en forma de [[Pluja|pluges]] torrencials que varen borrar a casi tota la humanitat de la faç del món. Zin-Sudu, li va preguntar a Ea a on tenia que anar, a lo que este li va respondre als deus. I aixina va ser, una volta terminat el [[Diluvi Universal|diluvi]] i restituïda la monarquia humana en la [[Terra]], es va convertir en el primer humà en alcançar l'immortalitat i en viure en els deus, en [[Dilmún]]. Este monarca llegendari apareix en el célebre [[poema de Gilgamesh]], com el vell, antepassat de l'héroe, que li indica a on trobar la planta de l'immortalitat. És l'arquetip del [[Noé]] [[Bíblia|bíblic]]. Es desconeix completament si va haver un caudill@sumeri, entre el 3100 i el 2900 abans de nostra era, que duguera eixe nom.
 == Referències ==
+* Jeremy Black; Anthony Green (1992). Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia: An Illustrated Dictionary (en inglés). University of Texas Press. p. 182. ISBN 978-0-292-70794-8
+* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2002 Shara Katz, God of Drew
+* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
 * Samuel N. Kramer, La historia empieza en Sumer
-* Wayne Horowitz (1 de enero de 1998). Mesopotamian Cosmic Geography (en inglés). Eisenbrauns
+* Wayne Horowitz (1 de enero de 1998). Mesopotamian Cosmic Geography (en inglés). Eisenbrauns. p. 231. ISBN 978-0-931464-99-7
 == Bibliografia ==