Diferència entre les revisions de "Bonaventura Carles Aribau"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Bonaventura Carles Aribau i Farriols
| nom = Bonaventura Carles Aribau i Farriols
| image =  
| image = [[File:EspalterAribau.jpg|250px]]
| peu =  
| peu = Bonaventura Carles Aribau
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
| ocupació = Escritor, polític i economiste.
| ocupació = Escritor, polític i economiste.
Llínea 10: Llínea 10:
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Bonaventura Carles Aribau i Farriols''' ([[Barcelona]], [[4 de novembre]] de [[1798]] - [[Barcelona]], [[17 de setembre]] de [[1862]]) fon un escritor, polític i economiste espanyol, considerat l'iniciador de la [[Renaixença catalana]]. Carles Aribau és afamat per la seua obra ''Oda a la Patria''.
'''Bonaventura Carles Aribau i Farriols''' o '''Buenaventura Carlos Aribau''' ([[Barcelona]], [[4 de novembre]] de [[1798]] - [[Barcelona]], [[17 de setembre]] de [[1862]]), fon un escritor, polític i economiste espanyol, considerat l'iniciador de la [[Renaixença catalana]]. Carles Aribau és afamat per la seua obra ''Oda a la Patria''.


== Biografia ==
== Biografia ==
Llínea 16: Llínea 16:
Estudià retòrica i poètica en el seminari, aixina com hidrostàtica, estàtica i física experimental en la Junta de Comerç.  
Estudià retòrica i poètica en el seminari, aixina com hidrostàtica, estàtica i física experimental en la Junta de Comerç.  


Fon fundador de la Societat Filosòfica de Catalunya, publicà ''Ensayos'' en [[1817]]. En l'any [[1820]] es va adherir a la revolució lliberal i va colaborar en el ''Diario Constitucional''. Publicà un himne titulat ''Libertad libertad sacrosanta''. Fon secretari de la Diputació de Lleida (1822 1823). Acabat el trieni lliberal, es refugia en Barcelona. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres des de [[1820]], va fundar junt en Ramón López Soler la revista divulgadora del panorama lliterari europeu ''El Europeo'' en [[1823]]. En [[1826]] es va traslladar a [[Madrit]] per a fer-se càrrec dels negocis de la casa del Marqués Gaspar de Remisa al que li va dedicar en [[1833]] la seua célebre ''[[Oda a la Patria]]'', la seua obra més popuar i destacada. Treballà en ''La Nación'', ''La España'' i ''El Corresponsal'', fundat en [[1839]] per Gaspar de Remisa, en els dos últims figura com a fundador. En ''La Nación'' dugué la part rentística o de Facenda. Impulsà, junt a l'editor Manuel Rivadeneyra, la ''Biblioteca d'Autors Espanyols''. Fon nomenat director general del Tesor ([[1847]]), de la Junta d'Aduanes i Aranzels ([[1850]]), de la Casa de la Moneda, Mines i Propietats de l'Estat ([[1852]]) i secretari de l'Intendència de la Casa Real i Patrimoni ([[1857]]).
Fon fundador de la Societat Filosòfica de Catalunya, publicà ''Ensayos'' en [[1817]]. En l'any [[1820]] es va adherir a la revolució lliberal i va colaborar en el ''Diario Constitucional''. Publicà un himne titulat ''Libertad libertad sacrosanta''. Fon secretari de la Diputació de Lleida ([[1822]] - [[1823]]).  
 
Acabat el trieni lliberal, es refugia en Barcelona. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres des de l'any [[1820]], va fundar junt en Ramón López Soler la revista divulgadora del panorama lliterari europeu ''El Europeo'' en [[1823]]. En l'any [[1826]] es va traslladar a [[Madrit]] per a fer-se càrrec dels negocis de la casa del Marqués Gaspar de Remisa al que li va dedicar en [[1833]] la seua célebre ''[[Oda a la Patria]]'', la seua obra més popuar i destacada.  
 
Treballà en ''La Nación'', ''La España'' i ''El Corresponsal'', fundat en l'any [[1839]] per Gaspar de Remisa, en els dos últims figura com a fundador. En ''La Nación'' dugué la part rentística o de Facenda. Impulsà, junt a l'editor Manuel Rivadeneyra, la ''Biblioteca d'Autors Espanyols''. Fon nomenat director general del Tesor ([[1847]]), de la Junta d'Aduanes i Aranzels ([[1850]]), de la Casa de la Moneda, Mines i Propietats de l'Estat ([[1852]]) i secretari de l'Intendència de la Casa Real i Patrimoni ([[1857]]).


== Obra ==
== Obra ==
[[Archiu:Odaalapatria.jpg|thumb|250px|Oda a la Pàtria]]


* ''Ensayos poéticos'' (1817)
* ''Ensayos poéticos'' (1817)
Llínea 28: Llínea 33:
* ''A la virgen de los Dolores'' (1845)
* ''A la virgen de los Dolores'' (1845)
* ''A la Srta Maria Dolors de Belza''
* ''A la Srta Maria Dolors de Belza''
 
 
== Cites ==
== Cites ==


{{Cita|''En 1814, el catalán B.C. Aribau que escribe en latín, castellano y catalán, es autor de la 'Pàtria, Trobes', en lengua catalana. Se puede decir que, hasta que aparece esta publicación, los autores catalanes anteriores han escrito en provenzal.''|[[Francisco Lliso i Genovés]]}}
{{Cita|''En 1814, el catalán B.C. Aribau que escribe en latín, castellano y catalán, es autor de la 'Pàtria, Trobes', en lengua catalana. Se puede decir que, hasta que aparece esta publicación, los autores catalanes anteriores han escrito en provenzal.''|[[Francisco Lliso i Genovés]]}}
{{Cita|''La apropiación documental de [[Pròsper de Bofarull i Mascaró|Bofarull]] respondía al sueño imperialista de la Renaixença. Después del pistoletazo de salida dado por el poeta [[Bonaventura Carles Aribau|Aribau]] con su Oda a la Patria (a. 1832), el nacionalismo iniciaría acciones para acomodar el pretérito. De un histórico Condado pasaron los cronistas aduladores a usar títulos de Principado, Reino y Gran Cataluña. En 2013, por boca del president [[Artur Mas|Mas]], ya hablan de 'Imperio Catalán'.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena' (2013), per [[Ricart Garcia Moya]]}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bonaventura Carles Aribau}}


* [https://es.wikipedia.org/wiki/Buenaventura_Carlos_Aribau Bonaventura Carles Aribau en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Buenaventura_Carlos_Aribau Bonaventura Carles Aribau en Wikipedia]


[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Economistes]]
[[Categoria:Economistes]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics]]