Diferència entre les revisions de "Sistro"

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Sistro El '''sistro''' és un instrument musical antic, en forma de rogle o de ferradura, que conté platillos…»
 
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Sistrum_c_350_BC_Berlin.jpg|thumb|250px|Sistro]]
[[File:Sistrum_c_350_BC_Berlin.jpg|thumb|200px|Sistro]]
 
[[Archiu:Sistro2.jpg|thumb|200px|Sistro]]


El '''sistro''' és un instrument musical antic, en forma de rogle o de ferradura, que conté platillos metàlics insertats en unes varetes, i que es fa sonar agitant-ho.
El '''sistro''' és un instrument musical antic, en forma de rogle o de ferradura, que conté platillos metàlics insertats en unes varetes, i que es fa sonar agitant-ho.


El sistro està considerat un instrument de percussió de la família dels idiófonos, en la gama dels indirectament percutits, o sacsats, com les maraques, les [[Castanyetes|castanyueles]] o els cascabels.
El sistro està considerat un instrument de percussió de la família dels idiófonos, en la gama dels indirectament percutits, o sacsats, com les maraques, les [[castanyetes]] o els cascabels.
 
El sistro es tocava a sovint en els rituals en els temples. És provable que el seu antic nom egipcíac ''Sesheshet'', imite el sò dels discs de [[metal]] en ser sacsats.
 
Era molt usat per les deeses [[Hathor]], [[Isis]], [[Bat (mitologia)|Bat]] i [[Bastet]], apareguent nomenats freqüentment en la [[mitologia egípcia]].


Era molt usat en les deeses [[Hathor]], [[Isis]], [[Bat (mitologia)|Bat]] i [[Bastet]], apareguent nomenats freqüentment en la [[mitologia egípcia]].
Moltes voltes el mànec del sistro contenia el rostre de la deesa Hathor o d'atres deitats. També són habituals les representacions de sistros en els sarcòfecs.


Hui encara es conserven eixemplars i representacions ceràmiques d'este instrument en varis museus, com el [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya]], [[Museu Britànic]], [[Museu del Louvre|Louvre]], etc.
Hui encara es conserven eixemplars i representacions ceràmiques d'este instrument en varis museus, com el [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya]], [[Museu Britànic]], [[Museu del Louvre|Louvre]], etc.
Llínea 17: Llínea 23:
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146


==Bibliografia ==
== Bibliografia ==


* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
Llínea 32: Llínea 38:
[[Categoria: Mitologia egípcia]]
[[Categoria: Mitologia egípcia]]
[[Categoria: Música]]
[[Categoria: Música]]
[[Categoria: Instrument musicals]]
[[Categoria: Instruments musicals]]