Diferència entre les revisions de "Les Marismes del Baix Guadalquivir"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Situació de la comarca del Baix Guadalquivir, dins de la [[província de Sevilla]] Les Marismes del Bai…» |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Comarca del Bajo Guadalquivir.svg|thumb|250px|Situació de la comarca del Baix Guadalquivir, dins de la [[província de Sevilla]]]] | [[File:Comarca del Bajo Guadalquivir.svg|thumb|250px|Situació de la comarca del Baix Guadalquivir, dins de la [[província de Sevilla]]]] | ||
Les Marismes del Baix Guadalquivir constituïxen una comarca espanyola situada en la [[província de Sevilla]], en la [[Andalusia|comunitat autònoma d'Andalusia]]. Forma part de les Marismes del Guadalquivir, concretament de les marismes de la marge esquerra. Està formada | Les Marismes del Baix Guadalquivir constituïxen una comarca espanyola situada en la [[província de Sevilla]], en la [[Andalusia|comunitat autònoma d'Andalusia]]. Forma part de les Marismes del Guadalquivir, concretament de les marismes de la marge esquerra. Està formada per [[El Coronil]], [[El Cuervo de Sevilla]], [[Las Cabezas de San Juan]], [[Lebrija]], [[Los Molares]], [[El Palmar de Troya]], [[Los Palacios y Villafranca]] i [[Utrera]]. | ||
== Llímits == | == Llímits == | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Des de finals del [[sigle XIX]], i especialment a lo llarc del [[sigle XX]], la comarca patix un procés de desnaturalizació de les marismes, que progressivament es van desecant. Açò va originar el típic paisage de la comarca, compost principalment per [[Arròs|arrossars]], atres regadius intensius ([[cotó]], [[dacsa]], [[girasol]]), canals, colectors, i poblats de colonisació. Estos poblats de colonisació es varen crear durant el [[Franquisme]], i es disponen a lo llarc de l'immensa marisma, molt alluntats i aïllats entre sí. | Des de finals del [[sigle XIX]], i especialment a lo llarc del [[sigle XX]], la comarca patix un procés de desnaturalizació de les marismes, que progressivament es van desecant. Açò va originar el típic paisage de la comarca, compost principalment per [[Arròs|arrossars]], atres regadius intensius ([[cotó]], [[dacsa]], [[girasol]]), canals, colectors, i poblats de colonisació. Estos poblats de colonisació es varen crear durant el [[Franquisme]], i es disponen a lo llarc de l'immensa marisma, molt alluntats i aïllats entre sí. | ||
Davant este alvanç la vegetació natural ha quedat relegada a alguns espais no cultivables com els antics caños de la marisma, el Parage Natural Braç de l'Est del Guadalquivir, les riberes del Guadalquivir, alguns estanys (com El Pantà dels Palaus), i algunes parceles de l'extrem suroccidental del terme de Lebrija, a on la salinitat és ya tan alta que no permet cultius rendables, deixant pas a la natural vegetació halòfila de les marismes. | Davant este alvanç la vegetació natural ha quedat relegada a alguns espais no cultivables com els antics caños de la marisma, el Parage Natural Braç de l'Est del Guadalquivir, les riberes del Guadalquivir, alguns estanys (com El Pantà dels Palaus), i algunes parceles de l'extrem suroccidental del terme de Lebrija, a on la salinitat és ya tan alta que no permet cultius rendables, deixant pas a la natural vegetació halòfila de les marismes. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Comarques de la província de Sevilla]] | * [[Comarques de la província de Sevilla]] | ||
* [[Anex:Municipis de la província de Sevilla]] | * [[Anex:Municipis de la província de Sevilla]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía: Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía | * Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía: Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía | ||
