Diferència entre les revisions de "Sevilla" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 6 edicions intermiges d'un usuari)

Llínea 7:

| editor = Direcció de l'Estat. BOE núm. 68/2007, Espanya

| fechaacceso = 9-12-2008

}}</ref> Sevilla contava en l'any [[~~2021~~]] en ~~684~~.~~234~~ habitants segons el [[cens de població]] del [[INE]]<ref>{{cita web

}}</ref> Sevilla contava en l'any [[2022]] en 681.998 habitants segons el [[cens de població]] del [[INE]]<ref>{{cita web

|url = http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2008%2F&file=pcaxis&N=&L=0

|título = Sifres de població referides al 01/01/2008 Real Decret 2124/2008, de 26 de decembre

Llínea 26:

| editor = El País.Com- Andalusia

| fechaacceso = 9-12.2008

}}</ref> El seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals la convertixen en una ciutat receptora de turisme nacional i internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la [[Penell]], la [[catedral de Sevilla|Catedral]], el [[Reals Alcassers|Alcàsser]], l'[[Archiu d'Índies]] i la [[Torre de l'Or]]. Alguns d'estos monuments varen ser declarats [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] en l'any [[1987]]. El [[Museu de Belles Arts de Sevilla]] és el museu més visitat d'Andalusia i la segona pinacoteca més important d'[[Espanya]].<ref>{{cita web

}}</ref> El seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals la convertixen en una ciutat receptora de turisme nacional i internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la [[Penell]], la [[catedral de Sevilla|Catedral]], el [[Reals Alcassers|Alcàsser]], l'[[Archiu d'Índies]] i la [[Torre de l'Or]]. Alguns d'estos monuments varen ser declarats [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]] en l'any [[1987]]. El [[Museu de Belles Arts de Sevilla]] és el museu més visitat d'Andalusia i la segona pinacoteca més important d'[[Espanya]].<ref>{{cita web

| url = http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/museos/92.Htm

| títul = Museu de Belles Arts de Sevilla

Llínea 44:

En ocasió de la celebració de la [[Exposició Iberoamericana de Sevilla (1929)|Exposició Iberoamericana de 1929]], la ciutat va experimentar un desenroll [[urbanisme|urbanístic]] important marcat per l'edificació de parcs i edificis proyectats per al dit acontenyiment, com el [[parc de Maria Luisa]] o la [[Plaça d'Espanya (Sevilla)|plaça d'Espanya]]. L'[[Exposició Universal de 1992]] va deixar com a llegat en la ciutat una important millora de la infraestructura, principalment en les comunicacions terrestres i aeronàutiques, especialment en l'accés ferroviari del [[Alta Velocitat Espanyola|AVE]] en l'[[estació de Santa Justa]]. Aixina mateix, en els terrenys lliberats de l'Expo s'han implantat empreses de noves tecnologies i centres universitaris.

En ~~l'actualitat ([[2008]])~~ es duen a terme importants proyectes en la ciutat, com la [[Torre Cajasol]], el [[Metropol Para-sol de la Encarnación]], el [[Metro de Sevilla]], el proyecte del ''Puerto Delícias'' o el ''Aquario Nuevo mundo''. Alguns d'estos proyectes són objecte de polèmica a causa del seu possible impacte visual.<ref>{{cita web

En els últims anys es duen a terme importants proyectes en la ciutat, com la [[Torre Cajasol]], el [[Metropol Para-sol de la Encarnación]], el [[Metro de Sevilla]], el proyecte del ''Puerto Delícias'' o el ''Aquario Nuevo mundo''. Alguns d'estos proyectes són objecte de polèmica a causa del seu possible impacte visual.<ref>{{cita web

| url = http://www.abcdesevilla.es/20081127/sevilla-actualidad/torre-pelli-amenaza-incluir-200811270934.html

| títul = El Comité Nacional Espanyol del Consell Internacional de Monuments i Llocs (Icomos) recomanarà a la UNESCO que inscriga als monuments sevillans catalogats com a patrimoni de l'Humanitat de Sevilla en La Llista del Patrimoni Mundial en Perill si la ciutat decidix seguir avant en el proyecte de construcció de la torre Pelli, els rascacels de 178 metros que Cajasol promou en la Cartoixa

Llínea 87:

== Referències ==

== Bibliografia ==

* Blanco Freijeiro, Antonio (1979). Historia de Sevilla. La ciudad antigua: (De la Prehistoria a los Visigodos). Sevilla: Universidad de Sevilla. Colección de Bolsillo. ISBN 84-7405-285-8.

* Cortes López, J.M. (1836), Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua. Tarraconense, Bética y Lusitania, Tomo III, Madrid

* Flores Caballero, Manuel (2011). Las fuerzas de la revolución industrial en la fiebre minera del XIX. Editorial Fundación para la investigación Juan Manuel Flores Jimeno

* González Jiménez, Manuel (1975). La repoblación de la zona de Sevilla durante el siglo XIV. Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla. ISBN 84-472-0680-7

* Morales, Alfredo J; Sanz, María Jesús; Serrera, Juan Miguel; Valdivieso, Enrique. (2004) [1981]. «Bormujos». Guía artística de Sevilla y su provincia II. Sevilla: Diputación de Sevilla y Fundación José Manuel Lara. pp. 19-22. ISBN 84-96152-42-1

* Navarro Rivas, Juan Pablo (2014). ...y Sevilla. Sevilla: Editorial Maratania. ISBN 978-84-935339-9-1

* Robles, Francisco; Pastor, Álvaro (2007). Historia de Sevilla. Sevilla: Signatura ediciones. ISBN 978-84-96210-58-5

* Tabernero, Pedro Sevilla, el signo. Sevilla, Ayuntamiento de Sevilla, 2004

== Enllaços externs ==

* [https://www.sevilla.org/ Ajuntament de Sevilla]

* [~~http~~://www.juntadeandalucia.es/~~institutodeestadistica~~/sima/~~htm/sm41091~~.htm Sevilla - Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia (SIMA)~~. Estadístiques oficiales~~]

* [https://www.dipusevilla.es/ Diputació Provincial de Sevilla]

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Sevilla INE. Població de Sevilla]

* [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=41091 Sevilla. Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia (SIMA)]

* ''[http://www.sevilla.org/html/portal/com/bin/contenidos/serv_estadisticas/publicaciones/2005_11_29_Publicacion2_1/1182876560414_informesevilla2005.pdf Informe socioeconòmic de la ciutat de Sevilla 2005]'', Ajuntament de Sevilla

@@ Llínea 7: / Llínea 7: @@
 | editor = Direcció de l'Estat. BOE núm. 68/2007, Espanya
 | fechaacceso = 9-12-2008
-}}</ref> Sevilla contava en l'any [[2021]] en 684.234 habitants segons el [[cens de població]] del [[INE]]<ref>{{cita web
+}}</ref> Sevilla contava en l'any [[2022]] en 681.998 habitants segons el [[cens de població]] del [[INE]]<ref>{{cita web
 |url = http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2008%2F&file=pcaxis&N=&L=0
 |título = Sifres de població referides al 01/01/2008 Real Decret 2124/2008, de 26 de decembre
@@ Llínea 26: / Llínea 26: @@
 | editor = El País.Com- Andalusia
 | fechaacceso = 9-12.2008
-}}</ref> El seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals la convertixen en una ciutat receptora de turisme nacional i internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la [[Penell]], la [[catedral de Sevilla|Catedral]], el [[Reals Alcassers|Alcàsser]], l'[[Archiu d'Índies]] i la [[Torre de l'Or]]. Alguns d'estos monuments varen ser declarats [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] en l'any [[1987]]. El [[Museu de Belles Arts de Sevilla]] és el museu més visitat d'Andalusia i la segona pinacoteca més important d'[[Espanya]].<ref>{{cita web
+}}</ref> El seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals la convertixen en una ciutat receptora de turisme nacional i internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la [[Penell]], la [[catedral de Sevilla|Catedral]], el [[Reals Alcassers|Alcàsser]], l'[[Archiu d'Índies]] i la [[Torre de l'Or]]. Alguns d'estos monuments varen ser declarats [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]] en l'any [[1987]]. El [[Museu de Belles Arts de Sevilla]] és el museu més visitat d'Andalusia i la segona pinacoteca més important d'[[Espanya]].<ref>{{cita web
 | url = http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/museos/92.Htm
 | títul = Museu de Belles Arts de Sevilla
@@ Llínea 44: / Llínea 44: @@
 En ocasió de la celebració de la [[Exposició Iberoamericana de Sevilla (1929)|Exposició Iberoamericana de 1929]], la ciutat va experimentar un desenroll [[urbanisme|urbanístic]] important marcat per l'edificació de parcs i edificis proyectats per al dit acontenyiment, com el [[parc de Maria Luisa]] o la [[Plaça d'Espanya (Sevilla)|plaça d'Espanya]]. L'[[Exposició Universal de 1992]] va deixar com a llegat en la ciutat una important millora de la infraestructura, principalment en les comunicacions terrestres i aeronàutiques, especialment en l'accés ferroviari del [[Alta Velocitat Espanyola|AVE]] en l'[[estació de Santa Justa]]. Aixina mateix, en els terrenys lliberats de l'Expo s'han implantat empreses de noves tecnologies i centres universitaris.
-En l'actualitat ([[2008]]) es duen a terme importants proyectes en la ciutat, com la [[Torre Cajasol]], el [[Metropol Para-sol de la Encarnación]], el [[Metro de Sevilla]], el proyecte del ''Puerto Delícias'' o el ''Aquario Nuevo mundo''. Alguns d'estos proyectes són objecte de polèmica a causa del seu possible impacte visual.<ref>{{cita web
+En els últims anys es duen a terme importants proyectes en la ciutat, com la [[Torre Cajasol]], el [[Metropol Para-sol de la Encarnación]], el [[Metro de Sevilla]], el proyecte del ''Puerto Delícias'' o el ''Aquario Nuevo mundo''. Alguns d'estos proyectes són objecte de polèmica a causa del seu possible impacte visual.<ref>{{cita web
 | url = http://www.abcdesevilla.es/20081127/sevilla-actualidad/torre-pelli-amenaza-incluir-200811270934.html
 | títul = El Comité Nacional Espanyol del Consell Internacional de Monuments i Llocs (Icomos) recomanarà a la UNESCO que inscriga als monuments sevillans catalogats com a patrimoni de l'Humanitat de Sevilla en La Llista del Patrimoni Mundial en Perill si la ciutat decidix seguir avant en el proyecte de construcció de la torre Pelli, els rascacels de 178 metros que Cajasol promou en la Cartoixa
@@ Llínea 87: / Llínea 87: @@
 == Referències ==
 {{reflist}}
+== Bibliografia ==
+* Blanco Freijeiro, Antonio (1979). Historia de Sevilla. La ciudad antigua: (De la Prehistoria a los Visigodos). Sevilla: Universidad de Sevilla. Colección de Bolsillo. ISBN 84-7405-285-8.
+* Cortes López, J.M. (1836), Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua. Tarraconense, Bética y Lusitania, Tomo III, Madrid
+* Flores Caballero, Manuel (2011). Las fuerzas de la revolución industrial en la fiebre minera del XIX. Editorial Fundación para la investigación Juan Manuel Flores Jimeno
+* González Jiménez, Manuel (1975). La repoblación de la zona de Sevilla durante el siglo XIV. Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla. ISBN 84-472-0680-7
+* Morales, Alfredo J; Sanz, María Jesús; Serrera, Juan Miguel; Valdivieso, Enrique. (2004) [1981]. «Bormujos». Guía artística de Sevilla y su provincia II. Sevilla: Diputación de Sevilla y Fundación José Manuel Lara. pp. 19-22. ISBN 84-96152-42-1
+* Navarro Rivas, Juan Pablo (2014). ...y Sevilla. Sevilla: Editorial Maratania. ISBN 978-84-935339-9-1
+* Robles, Francisco; Pastor, Álvaro (2007). Historia de Sevilla. Sevilla: Signatura ediciones. ISBN 978-84-96210-58-5
+* Tabernero, Pedro Sevilla, el signo. Sevilla, Ayuntamiento de Sevilla, 2004
 == Enllaços externs ==
 {{commonscat|Seville}}
 * [https://www.sevilla.org/ Ajuntament de Sevilla]
-* [http://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadistica/sima/htm/sm41091.htm Sevilla - Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia (SIMA). Estadístiques oficiales]
+* [https://www.dipusevilla.es/ Diputació Provincial de Sevilla]
+* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Sevilla INE. Població de Sevilla]
+* [https://www.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/sima/ficha.htm?mun=41091 Sevilla. Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia (SIMA)]
 * ''[http://www.sevilla.org/html/portal/com/bin/contenidos/serv_estadisticas/publicaciones/2005_11_29_Publicacion2_1/1182876560414_informesevilla2005.pdf Informe socioeconòmic de la ciutat de Sevilla 2005]'', Ajuntament de Sevilla