Diferència entre les revisions de "Sedyem"
Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia egipcíaca, '''Sedyem''' o '''Sedjem''' (transliteració, sḏm) és la deificació del concepte religiós de sentir, escoltar, com una de l…» |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El [[deu]] creador [[Ra]] es val de tres forces auxiliars per a planificar i portar a terme la seua obra creadora: [[Sia]] (l'inteligència planificadora), [[Hu]] (la paraula creadora) i [[Heka]] (la màgia). | El [[deu]] creador [[Ra]] es val de tres forces auxiliars per a planificar i portar a terme la seua obra creadora: [[Sia]] (l'inteligència planificadora), [[Hu]] (la paraula creadora) i [[Heka]] (la màgia). | ||
Ya durant l'Imperi Antic Tardà les forces o deus auxiliars creadors serien ampliats a Sedyem (sentir) i a [[Iri]] (Jrj, fer), que fan d'ajudants divins del deu | Ya durant l'Imperi Antic Tardà les forces o deus auxiliars creadors serien ampliats a Sedyem (sentir) i a [[Iri]] (Jrj, fer), que fan d'ajudants divins del deu escriba [[Tot]] i apareixen en els temples de [[Seti I]] i [[Ramsés II]] en Abidos. | ||
El deu Ra estava dotat de quatre facultats: Hu, el gust i la paraula; Maa, la visió; Sedyem, l'oït i Sia, l'enteniment i tacte. Durant l'Imperi Nou, Sedyem va passar a ser un dels membres de les catorze forces creatives o [[ka]] | El deu Ra estava dotat de quatre facultats: Hu, el gust i la paraula; Maa, la visió; Sedyem, l'oït i Sia, l'enteniment i tacte. Durant l'Imperi Nou, Sedyem va passar a ser un dels membres de les catorze forces creatives o [[ka]] d'[[Amón]]-Ra, junt, entre uns atres, a Hu, Sia o Irer. | ||
Sedyem seria la força responsable de la creació i de la diferenciació de les races humanes: egipcíaca, nubia, libia i asiàtica. | Sedyem seria la força responsable de la creació i de la diferenciació de les races humanes: egipcíaca, nubia, libia i asiàtica. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
En Tebas, un dels títuls de [[Ptah]] és mesedjer sedjem o l'oït que escolta. | En Tebas, un dels títuls de [[Ptah]] és mesedjer sedjem o l'oït que escolta. | ||
Sedyem és representat per un personage humà que du sobre el seu cap una orella de bòvit. | Sedyem és representat per un personage humà que du sobre el seu cap una orella de bòvit. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146 | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146 | ||
==Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | ||
* Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A. | * Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A. | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
[[Categoria:Mitologia]] | [[Categoria:Mitologia]] | ||
[[Categoria:Mitologia egípcia]] | [[Categoria:Mitologia egípcia]] | ||