L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Josep Estellés i Caballer"

← Edició anterior
desferReval (Discussió | contribucions)
Administradors
41 663 edicions
VisualWikitext
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 5: Llínea 5:
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
| ocupació = Sacerdot i músic
| ocupació = Sacerdot i músic
| data_naix = [[17 de febrer de 1925]]   
| data_naix = 17 de febrer de [[1925]]   
| lloc_naix = [[Godella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_naix = [[Godella]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1984]]  
| data_mort = 4 de febrer de [[1984]]  
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
}}
}}
'''Josep Estellés i Caballer''', va nàixer en [[Godella]], el [[17 de febrer]] de [[1925]] i faltà en la ciutat de [[Valéncia]] el [[4 de febrer]] de [[1984]]. Fon un sacerdot i músic [[Valencians|valencià]]. Fon cofundador i primer director de l'[[Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats]]. Fudador, ademés, de l'[[Orfeó Parroquial]] de [[Godella]], l'[[Orfeó Parroquial san Pio X]] de [[Massarrojos]], i el [[Cor Laetentur]].
'''Josep Estellés i Caballer''', va nàixer en [[Godella]], el [[17 de febrer]] de [[1925]] i faltà en la ciutat de [[Valéncia]] el [[4 de febrer]] de [[1984]]. Fon un sacerdot i músic [[Valencians|valencià]]. Fon cofundador i primer director de l'[[Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats]]. Fudador, ademés, de l'[[Orfeó Parroquial de Godella]], l'[[Orfeó Parroquial san Pio X]] de [[Massarrojos]], i el [[Cor Laetentur]].


==Biografia==
==Biografia==
Llínea 42: Llínea 42:
Va morir el 4 de febrer de 1984 a les sèt de la vesprada d'un infart de miocardi, a tretze dies de complir els 59 anys, i en acabant d'haver dirigit l'Escolania per última volta en la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]].
Va morir el 4 de febrer de 1984 a les sèt de la vesprada d'un infart de miocardi, a tretze dies de complir els 59 anys, i en acabant d'haver dirigit l'Escolania per última volta en la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]].


Com publicà una semana més tart el profesor d'orige segovià, i responsable de l'àrea educativa del centre, Felipe Pastor Cañas en [[Las Províncias]] (11.02.1984), “''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular i lo incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''”.
Com publicà una semana més tart el profesor d'orige segovià, i responsable de l'àrea educativa del centre, Felipe Pastor Cañas en [[Las Províncias]] (11.02.1984), “''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular y la incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''”.


Tant l'Ajuntament de [[Godella]], com el de [[Valéncia]] (en la pedania de [[Massarrojos]]) li varen dedicar sengles carrers.
Tant l'Ajuntament de [[Godella]], com el de [[Valéncia]] (en la pedania de [[Massarrojos]]) li varen dedicar sengles carrers.


==Cites==
== Cites ==


{{Cita|''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular i lo incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''.|Artícul de Felipe Pastor Cañas en [[Las Provincias]] (11.02.1984)}}
{{Cita|''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular y la incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''.|Artícul de Felipe Pastor Cañas en [[Las Provincias]] (11.02.1984)}}
 
== Bibliografia ==


==Bibliografía==
* González Velasco, Carmelo. ''Un músico para la Virgen, José Estellés Caballer'' (EDICEP. [[Valéncia]], [[2008]]). ISBN: 978-84-7050-952-0


* GONZÁLEZ VELASCO, Carmelo. ''Un músico para la Virgen, José Estellés Caballer'' (EDICEP. [[Valéncia]], [[2008]]). ISBN: 978-84-7050-952-0
* Llácer Bosbach, Miguel. “José Estellés Caballer y la Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados de Valencia” (Taller d'història local de Godella, Querns, Quaderns de Godella número 4, pàgines 19-28 [[2009]]) ISSN: 1695-839X
 
* LLÁCER BOSBACH, Miguel. “José Estellés Caballer y la Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados de Valencia” (Taller d'història local de Godella), Querns número 4, pàgina 19


==Enllaços externs==
==Enllaços externs==
*[http://tallerhistoriagodella.org/wp-content/uploads/2023/03/Vore-index Taller de història de Godella]
* [http://tallerhistoriagodella.org/wp-content/uploads/2023/03/Vore-index Taller de història de Godella]


[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
Llínea 63: Llínea 63:
[[Categoria:Religiosos]]
[[Categoria:Religiosos]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Músics]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Josep_Estellés_i_Caballer»