Diferència entre les revisions de "Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| (No es mostren 74 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[File:MSJeroni.JPG|thumb|right|300px|<center>[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]</center>]] | ||
[[File:SantJeroniClaustreEscala06.jpg|thumb|300px|'''Claustre del monasteri''', eixemple de gòtic mudéixar valencià. Al fondo, l'escala d'estil gòtic flamíger]] | |||
[[File:Cotalba sarcòfag.JPG|thumb|300px|'''Sarcòfec dels fills del Duc Alfons el Vell''', situat en la capella de la Verge de la Salut, eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana.]] | |||
[[File:Monestir de sant Jeroni de Cotalba, jardí romàntic.jpg|thumb|300px|Jardines del monasteri]] | |||
[[ | [[File:Cotalba bassa per regar.JPG|thumb|300px|Bassa agrícola]] | ||
El '''Real Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba''', és un edifici conventual d'[[Art gòtic|estil gòtic]] i [[Renaiximent|renaixentiste]] construït entre els sigles [[Sigle XV|XV]] i [[Sigle XVIII|XVIII]] que està localisat en el terme municipal d'[[Alfauir]] i junt a [[Ròtova]], en la comarca de [[La Safor]], [[Comunitat Valenciana]]. Fundat pel Duc real de [[Gandia]] [[Alfons el Vell]] ([[1388]]), el monasteri va acollir la primera comunitat [[Sant Jeroni|jerònima]] del [[Regne de Valéncia]] i de l'antiga [[Corona d'Aragó]]. El monasteri fon declarat Bè d'Interés Cultural en l'any [[1995]]. | |||
El [[ | |||
== | == Descripció == | ||
El [[monasteri]] s'alça sobre el Tossalet de Cotalba en el terme d'[[Alfauir]]. Es tracta d'una de les construccions monàstiques més notables de la [[Comunitat Valenciana]], fet que es veu accentuat per la diversitat estilística del seu conjunt que, arrancant d'una primitiva estructura gòtica migeval es desenrolla fonamentalment des del [[sigle XVI]] al [[sigle XVIII|XVIII]]. | |||
== Parts integrants == | |||
Es poden destacar dins de l'edifici quatre grups constructius en característiques homogénees: la [[torre de l'homenage]] o de les campanes, l'Iglésia, el [[claustre]] en les seues dos plantes i les dependències del monasteri pròpiament dites. | |||
* | * La [[torre de l'homenage]] o de les campanes és el centre d'atenció de l'edifici que sobreïx pel seu volum i altura. | ||
* El [[claustre]] en dos plantes. L'inferior és | * L'[[iglésia]] és un espai únic de [[planta basilical]] sense creuer en la tipologia tradicional i característica del [[gòtic]] valencià. S'ordena en quatre trams de volta coberts per arcs de creueria. Conta en un presbiteri rectangular en afegits barrocs i un cor elevat en volta estrelada. Les capelles laterals se situen entre els [[contrafort]]s interiors trobant-se sepultures en algunes d'elles. La portada, molt deteriorada, és molt senzilla i seguix l'esquema típic d'estructura ogival molurada. | ||
* L'actual capella de la [[Mare de Deu de la Salut]] fon l'antiga [[Sala Capitular]] del monasteri. Adossat als seus murs es troba el [[sarcòfec]] en pedra tallada dels fills del [[Duc Alfons el Vell]]: Joan i Blanca. Este és un eixemple de l'escultura funerària gòtica valenciana. | |||
* El [[claustre]] en dos plantes. L'inferior és considerat com un dels millors i més clars eixemples del [[gòtic]] [[mudéixar]] del [[Regne de Valéncia]] i es tracta d'un espai polícrom obert en nervadures. En l'àngul més pròxim a l'iglésia se situa una escala helicoidal quasi flamígera. La part superior del claustre té elements que ho situen en el [[sigle XVI]]: la coberta en nervadures migevals s'opon als arcs rebaixats de l'exterior. El molurat i la tipologia constructiva són de gust [[renaixentiste]]. | |||
* Les dependències monacals. L'interior del monasteri presenta a voltes uns recorreguts intrincats i tortuosos i presenta variades dependències. El monasteri té numeroses sales i salons en solució constructiva semblant, consistents en [[volta de canó]] en [[arc faixó|arcs faixons]] que repartixen el pes de la coberta. | * Les dependències monacals. L'interior del monasteri presenta a voltes uns recorreguts intrincats i tortuosos i presenta variades dependències. El monasteri té numeroses sales i salons en solució constructiva semblant, consistents en [[volta de canó]] en [[arc faixó|arcs faixons]] que repartixen el pes de la coberta. | ||
El monasteri conta en numeroses dependències anexes per a l'explotació agrícola, algunes de les quals s'han habilitat com a embrió d'un museu etnològic. A ell arriba també un [[aqüeducte]] que conduïx l'[[aigua]] des de la font de la Finestra, a més de 5 quilómetros, en el terme d’[[Almiserà]]. | |||
Des de la [[desamortisació]] de Mendizàbal és propietat de la família [[Trénor]], a la qual se li deu la bona conservació del monasteri fins als nostres dies i la millor aportació de la qual ha segut el magnífic jardí d'estil romàntic de la part nort. | |||
== Visites == | |||
Algunes dependències són privades pero es pot visitar la major part del monasteri: el [[claustre]], la sala capitular, l'iglésia, l'almàssera, la cuina, els jardins romàntics, etc, per a lo que convé consultar els [http://www.cotalba.es/cast/visitas.html horaris de visites] en el portal del monasteri. | |||
== Vore també == | |||
*[[ | * [[PR-100]] | ||
* [[Ruta dels Monasteris de Valéncia]] | |||
* [[Ruta dels Clàssics]] | |||
* [[Alfons el Vell]] | |||
* [[Pere March]] | |||
* [[Ausias March]] | |||
* [[Els Borja]] | |||
== Referències == | |||
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=138 Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià] | |||
* Mateo Gómez, Isabel; López-Yarto Elizalde, Amelia; Prados García, José María (1999). Iberdrola, ed. El arte de la Orden Jerónima: historia y mecenazgo. ISBN 84-7490-552-4 | |||
* Picó, Maria Josep «La ruta dels monestirs». Sàpiens [Barcelona], núm. 112, desembre 2011, p. 66-67. ISSN: 1695-2014. | |||
* Valéncia Terra i Mar. Diputació de Valéncia, ed. (3 de diciembre de 2013). «La Ruta dels Clàssics» | |||
== Bibliografia == | |||
* ''Est artícul incorpora [http://www.cult.gva.es/dgpa/Inmuebles/CriteriosBics.asp Text del BIC] incoat per la [http://www.cult.gva.es/ Conselleria de Cultura] de la Generalitat Valenciana'' | |||
* Alonso López, Jesús Eduart (1988). Sant Jeroni de Cotalba: desintegració feudal i vida monàstica (sigles XVIII i XIX). Gandía: CSIC Alfons el Vell. ISBN 84-86927-00-5 | |||
* Delicado Martínez, Francisco Javier; Ballester Hermán (2000). «El Monasterio de Cotalba (Gandía), una fundación Jerónima del Siglo XIV». Ars Longa (Universitat de Valéncia) (9-10): 73-86. ISSN 1130-7099. | |||
* Mut Oltra, Fernando; Palmer Terrades, Vicente (1999). Fernando Mut, ed. Real Monasterio de San Jerónimo de Cotalba. Gandía. ISBN 84-605-9116-6 | |||
* Zaragozá Catalán, Arturo. Generalitat Valenciana, ed. Memorias Olvidadas. Imágenes de la escultura gótica valenciana. Primer catálago de la exposición | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
*[ | {{Commonscat|Monastery of Sant Jeroni de Cotalba}} | ||
*[http://www. | |||
* [https://www.cotalba.es/val Portal del Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba] {{val}} | |||
* [http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble=313 Ficha Declaració BIC en la Direcció General de Patrimoni] {{val}} | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Monasterio_de_San_Jer%C3%B3nimo_de_Cotalba Real Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba en Wikipedia] | |||
[[Categoria:Arquitectura]] | |||
[[Categoria:Arquitectura valenciana]] | |||
[[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Monasteris de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||