Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Valencià catalanisat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 77 edicions intermiges d'13 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Catlencià''' és la denominació que se li dona a la llengua barreja de [[valencià]], [[català]] i [[mallorquí]] que s'ensenya en les escoles i instituts del [[Regne de Valéncia]] (esta denominació és utilisada sobretot pels més jóvens).
'''Valencià catalanisat''' és la denominació de la subllengua, llenguage o llengua artificial que consistix en una barreja de [[valencià]] i [[català]] i que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (escoles o coleges, instituts, universitats, etc...) del [[Regne de Valéncia]], aixina com en els cursos oficials impartits per la [[Junta Qualificadora de Coneiximents del Valencià|JQCV]].
El catlencià, naix de la unió dels noms de les llengües valenciana i catalana, Cat (de [[català]]) i "lencià"(de [[valencià]])


El catlencià, també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del païs valencià".
Esta '''llengua artificial''' naix de la mescla de la [[llengua valenciana]] i de la [[llengua catalana]].
Normativisat per l'[[AVL]], baix la tutela de l'[[IEC]], porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el [[Regne de Valéncia]] més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules que no són pròpies del valencià, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valencianoparlants.


==Característiques==
El "valencià catalanisat", també es coneix (per part dels mestres i filòlecs) com a "valencià normalitzat", "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del [[País Valencià]]". Un neologisme utilisat algunes voltes per al "valencià catalanisat" és '''"catlencià"''', que naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià).


Esta barreja que no aplega a ser ni valencià, ni català, ni res no té unes caractrístiques concretes ni ben definides, moltes vegades deixa lloc al dubte o a la elecció entre la paraula catalana o la valenciana, això provoca que ni els mateixos mestres s'aclarixquen a l'hora d'escriure i que l'alumne que no és valencianoparlant quan parle en u que si que ho és, es passe al castellà ràpidament perque veu que el valencianoparlant no entén lo que diu o que posa una "cara extranya", al mateix temps provoca que l'alumne valencianoparlant per regla general no utilise el vocabulari que li ensenyen en l'escola i utilise el parlar més autènticament valencià.
Normativisat per l'[[AVL]], baix la tutela de l'[[IEC]], porta, en més o manco implantació, ensenyant-se en el [[Regne de Valéncia]] més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han quallat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants.


Algunes de les paraules més típiques del catlencià són:
==Característiques==
 
Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciaparlants, i moltes voltes deixa lloc al dubte o a l'elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que sí que ho és, se passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.
''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
 
''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta''.
 
''Apropar'' paraula treta directament del castellà (acercar), en valencià és "acostar".
 
''Aleshores'' en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme).
 
''Doncs'' que vol dir "pues" o "puix", cal dir que ''Doncs'' és una paraula que mai s'ha sentit en el valencià.


==Atres dades==
Algunes de les senyes més típiques del valencià catalanisat són:


Les persones que utilisen el "catlencià" solen ser d'origen castellanoparlant o pròpiament catalanistes que intenten eliminar els caràcters pròpies de la [[llengua valenciana]].
*''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
*''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta'').
*''Aleshores'' en substitució del clàssic "llavors" (igual que en el punt anterior s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aleshores'').
*''Doncs'' que vol dir "puix", cal dir que és una paraula totalment en desús i que s'usava en valencià antic (escrit "donchs"), pero que huí en dia ha segut totalment substituïda per "puix".
*Substitució de '''-xc-/-xqu-''' per ''-sc-/-squ-'' bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixques per Preferisques...)
*Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-se en el sò en català oriental (Eix: Marxa per Marcha, Xiquet per Chiquet)
*Substitució dels possessius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent)
*Terminació ''-itzar'', que és un invent modern del catalanisme, en conte de la terminació tradicional ''-isar'', que també és una forma tradicional catalana (Eix: Realitzar per Realisar, Utilitzar per Utilisar...)
*Superposició de les formes ''feia, feies, féiem, féieu i feien'' front a ''fea, fees, féem, féeu i feen''.
*Superposició de les formes ''deia, deies, déiem, déieu, deien'' front a ''dia, dies, díem, díeu i dien''. (Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones són correctes en valencià, pero l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) a soles admet les que primer s'han mencionat.


==Institucions que utilisen el catlencià==
== Atres senyes ==


[[RTVV|Radiotelevisió Pública Valenciana]] (Canal9, Punt2...)
Les persones que utilisen el "valencià catalanisat" solen ser o d'orige castellaparlant, pel seu involuntari desconeiximent del valencià genuí o [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] que intenten eliminar o minimisar els caràcters propis de la [[llengua valenciana]].


[[Generalitat Valenciana]].
== Institucions que utilisen el valencià "catalanisat" ==


Atres associacions.
* [[À Punt]] (À Punt TV, À Punt Ràdio...)
* [[Generalitat Valenciana]]
* Institucions públiques valencianes
* [[Anex:Entitats pancatalanistes en la Comunitat Valenciana|Entitats i associacions pancatalanistes]]


== Vore també ==
* [[Llista de térmens en català i en valencià catalanisat]]
{{Llengua valenciana}}
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:AVLL]]
[[Categoria:Llengües artificials]]

Última revisió del 19:31 27 març 2026

Valencià catalanisat és la denominació de la subllengua, llenguage o llengua artificial que consistix en una barreja de valencià i català i que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (escoles o coleges, instituts, universitats, etc...) del Regne de Valéncia, aixina com en els cursos oficials impartits per la JQCV.

Esta llengua artificial naix de la mescla de la llengua valenciana i de la llengua catalana.

El "valencià catalanisat", també es coneix (per part dels mestres i filòlecs) com a "valencià normalitzat", "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del País Valencià". Un neologisme utilisat algunes voltes per al "valencià catalanisat" és "catlencià", que naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià).

Normativisat per l'AVL, baix la tutela de l'IEC, porta, en més o manco implantació, ensenyant-se en el Regne de Valéncia més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han quallat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants.

Característiques

Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciaparlants, i moltes voltes deixa lloc al dubte o a l'elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que sí que ho és, se passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.

Algunes de les senyes més típiques del valencià catalanisat són:

  • Nosaltres en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
  • Aquesta en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa aquesta).
  • Aleshores en substitució del clàssic "llavors" (igual que en el punt anterior s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa aleshores).
  • Doncs que vol dir "puix", cal dir que és una paraula totalment en desús i que s'usava en valencià antic (escrit "donchs"), pero que huí en dia ha segut totalment substituïda per "puix".
  • Substitució de -xc-/-xqu- per -sc-/-squ- bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixques per Preferisques...)
  • Utilisació de la X per a la CH basant-se en el sò en català oriental (Eix: Marxa per Marcha, Xiquet per Chiquet)
  • Substitució dels possessius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent)
  • Terminació -itzar, que és un invent modern del catalanisme, en conte de la terminació tradicional -isar, que també és una forma tradicional catalana (Eix: Realitzar per Realisar, Utilitzar per Utilisar...)
  • Superposició de les formes feia, feies, féiem, féieu i feien front a fea, fees, féem, féeu i feen.
  • Superposició de les formes deia, deies, déiem, déieu, deien front a dia, dies, díem, díeu i dien. (Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones són correctes en valencià, pero l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) a soles admet les que primer s'han mencionat.

Atres senyes

Les persones que utilisen el "valencià catalanisat" solen ser o d'orige castellaparlant, pel seu involuntari desconeiximent del valencià genuí o pancatalanistes que intenten eliminar o minimisar els caràcters propis de la llengua valenciana.

Institucions que utilisen el valencià "catalanisat"

Vore també