Diferència entre les revisions de "Ramón Menéndez Pidal"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Filòlec i | | ocupació = Filòlec, historiador i escritor. | ||
| data_naix = [[13 de març]] de [[1869]] | | data_naix = [[13 de març]] de [[1869]] | ||
| lloc_naix = [[La Corunya]], [[Galícia]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[La Corunya]], [[Galícia]], [[Espanya]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Ramón Menéndez Pidal''' ([[La Corunya]], [[13 de març]] de [[1869]] - † [[Madrit]], [[14 de novembre]] de [[1968]]) fon un filòlec i | '''Ramón Menéndez Pidal''' ([[La Corunya]], [[13 de març]] de [[1869]] - † [[Madrit]], [[14 de novembre]] de [[1968]]) fon un filòlec, historiador i escritor espanyol. | ||
==Biografia== | Ramón Menéndez Pidal fon un destacat filòlec, historiador i migevaliste espanyol, membre de la [[Generació del 98]], conegut per ser el fundador de l'Escola Filològica Espanyola i per les seues investigacions pioneres sobre l'èpica i el romancer espanyol. Creà obres fonamentals com el ''Manual elemental de gramática histórica española'' (1904) i ''Orígenes del español'' (1926), i fon membre i director de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). | ||
== Biografia == | |||
Verdader iniciador de la filologia hispànica, creà una important escola d'investigadors i crítics. Fon discípul de [[Marcelino Menéndez Pelayo|Menéndez Pelayo]] en l'Universitat de Madrit, a on es va doctorar en [[1893]]. Membre de la [[Real Acadèmia de la Llengua|Real Acadèmia]] ([[RAE]]) des de [[1902]], va presidir esta institució a partir de l'any [[1925]]. | Verdader iniciador de la filologia hispànica, creà una important escola d'investigadors i crítics. Fon discípul de [[Marcelino Menéndez Pelayo|Menéndez Pelayo]] en l'Universitat de Madrit, a on es va doctorar en [[1893]]. Membre de la [[Real Acadèmia de la Llengua|Real Acadèmia]] ([[RAE]]) des de [[1902]], va presidir esta institució a partir de l'any [[1925]]. | ||
| Llínea 20: | Llínea 22: | ||
Menéndez Pidal incorporà als estudis llingüístics i lliteraris del seu país els métodos comparatistes i historicistes europeus, en lo que va assentar les bases de la moderna filologia hispànica i es va convertir en un dels més prestigiosos romanistes de l'época. En ''La llegenda dels infants de Lara'' ([[1896]]) inicià els seus treballs sobre èpica espanyola primitiva, llabor continuada en una série d'ensajos sobre el ''Poema del Cid'', cuidadosament editat per ell entre [[1908]] i [[1911]], i en obres com ''L'epopeya castellana a través de la lliteratura espanyola'' (1910) i ''La Chanson de Roland i el neotradicionalismo'' ([[1959]]). El seu apreci per la figura de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], en consonància en els autors de la [[Generació del 98]], el va portar a escriure ''L'Espanya del Cid'' ([[1929]]), en la que va manifestar la seua dimensió d'historiador. | Menéndez Pidal incorporà als estudis llingüístics i lliteraris del seu país els métodos comparatistes i historicistes europeus, en lo que va assentar les bases de la moderna filologia hispànica i es va convertir en un dels més prestigiosos romanistes de l'época. En ''La llegenda dels infants de Lara'' ([[1896]]) inicià els seus treballs sobre èpica espanyola primitiva, llabor continuada en una série d'ensajos sobre el ''Poema del Cid'', cuidadosament editat per ell entre [[1908]] i [[1911]], i en obres com ''L'epopeya castellana a través de la lliteratura espanyola'' (1910) i ''La Chanson de Roland i el neotradicionalismo'' ([[1959]]). El seu apreci per la figura de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], en consonància en els autors de la [[Generació del 98]], el va portar a escriure ''L'Espanya del Cid'' ([[1929]]), en la que va manifestar la seua dimensió d'historiador. | ||
==Obra== | == Obra == | ||
*''La leyenda | *''La leyenda de los siete infantes de Lara'' (1896) | ||
*''Catálogo de las Crónicas Generales de España'' (1898) | *''Catálogo de las Crónicas Generales de España'' (1898) | ||
*''Antología de prosistas castellanos'' (1898) | *''Antología de prosistas castellanos'' (1898) | ||
| Llínea 29: | Llínea 31: | ||
*''Manual elemental de gramática histórica española'' (1904) | *''Manual elemental de gramática histórica española'' (1904) | ||
*''El dialecto leonés'' (1906) | *''El dialecto leonés'' (1906) | ||
*''Primera Crónica General de España'' (1906) | |||
*''La epopeya castellana a través de la literatura española'' (1910) | *''La epopeya castellana a través de la literatura española'' (1910) | ||
*''Cantar del mío Cid: texto, gramática y vocabulario'' (1908–1912) | *''Cantar del mío Cid: texto, gramática y vocabulario'' (1908–1912) | ||
| Llínea 35: | Llínea 38: | ||
*''La España del Cid'' (1929) | *''La España del Cid'' (1929) | ||
*''La idea imperial de Carlos V'' (1938) | *''La idea imperial de Carlos V'' (1938) | ||
*''El idioma español en sus primeros tiempos'' (1942) | *''El idioma español en sus primeros tiempos'' (1942), d'esta publicació s'han fet vàries edicions. | ||
*''La lengua de Cristóbal Colón'' (1942) | *''La lengua de Cristóbal Colón'' (1942) | ||
*''La lengua de Cristóbal Colón y otros ensayos'' (1942) | *''La lengua de Cristóbal Colón y otros ensayos'' (1942) | ||
| Llínea 50: | Llínea 53: | ||
*''El Padre Las Casas: su verdadera personalidad'' (1963) | *''El Padre Las Casas: su verdadera personalidad'' (1963) | ||
*''Crestomatía del español medieval'' (1965–1966) | *''Crestomatía del español medieval'' (1965–1966) | ||
*''Historia de España'' (iniciada en 1935 i completada en 2004) | *''Historia de España'' (iniciada en 1935 i completada en 2004) | ||
==Cites== | == Cites == | ||
* ''Manual elemental de gramática histórica española'' ( | * ''Manual elemental de gramática histórica española'' ([[Madrit]], [[1904]]), per Ramón Menéndez Pidal: | ||
{{Cita|''Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos.''|''Manual elemental de gramática histórica española'' (Madrid, 1904)}} | {{Cita|''Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos.''|''Manual elemental de gramática histórica española'' (Madrid, 1904)}} | ||
* Ramón Menéndez Pidal, conta que ''Mío Cid'' ([[El Sit|Rodrigo Díaz de Vivar]]), al conquistar la ciutat de Valéncia, en l'any [[1090]], encarregà la vigilància i defensa de la ciutat als [[Mossàrap|mossàraps]] que hi havien dins: | * Ramón Menéndez Pidal, conta que ''Mío Cid'' ([[El Sit|Rodrigo Díaz de Vivar]]), al conquistar la ciutat de Valéncia, en l'any [[1090]], encarregà la vigilància i defensa de la ciutat als [[Mossàrap|mossàraps]] que hi havien dins: | ||
| Llínea 68: | Llínea 67: | ||
{{Cita|''No hay porción de España que, bajo el aspecto cultural, se iguale a Valencia en ofrecer un interés tan vario, tan alto y tan sostenido en todas las épocas de una larga historia a través de los milenios.''|Ramón Menéndez Pidal}} | {{Cita|''No hay porción de España que, bajo el aspecto cultural, se iguale a Valencia en ofrecer un interés tan vario, tan alto y tan sostenido en todas las épocas de una larga historia a través de los milenios.''|Ramón Menéndez Pidal}} | ||
{{Cita|[1095] En la Crónica General del Campejador, després d'apoderar-se de Valéncia: 'encargó de la custodia de sus puertas y murallas a peones cristianos de los almoçaves que eran criados en tierras de moros', ya que 'fablavan asssy como ellos (romanç) et sabien sus maneras et sus costumbres...'|''Primera Crónica General de España'' (1906), pag. 587, per Ramón Menéndez Pidal. Nota: 141 anys abans de Jaume I}} | |||
{{Cita|L'ilustre gramàtic espanyol Ramón Menéndez Pidal, en la seua ''Gramática Histórica'' ( | * ''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Madrit, [[1942]]), per Ramón Menéndez Pidal: | ||
{{Cita|''... Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en El Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes...''|''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Madrid, 1942)}} | |||
* En el llibre titulat ''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per [[Francisco Lliso i Genovés]], diu lo següent: | |||
{{Cita|''El mismo Menéndez Pidal en su libro ''Obras completas'', 1966, escribe: '... y llaman Confederación Catalano Aragonesa a lo que siempre se llamó Reino de Aragón...'. Referente a esta Confederación Catalano Aragonesa, que histórica y científicamente hay que rechazar, ya que fue una frase acuñada por D. Antonio Bofarull y de Brocá en 1869, dice Mateu y Llopis: '... el título hizo fortuna y muchos fueron cayendo -fuimos cayendo en nuesta juventud- en la utilización de este concepto erróneo, pues los documentos no hablan de tal confederación, ni de federaciones previas precisas para que hubiera ésta'.''|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per Fco. Lliso i Genovés.}} | |||
* Com diu la filòloga [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] en el seu artícul titulat: ''Llengua valenciana vs. dialecte barceloní'' (''[[Las Provincias]]'', dijous, 16 de novembre de [[2006]]), la [[llengua valenciana]] complix totes les condicions per a ser una llengua: | |||
{{Cita|L'ilustre gramàtic espanyol Ramón Menéndez Pidal, en la seua ''Gramática Histórica'' (Madrit, [[1977]]) de la qual hem begut la majoria de filòlecs del sigle XX, sempre va reconéixer la independència i categoria històrica de la Llengua Valenciana, en la seua trayectòria evolutiva, respalada pels tres elements indispensables que fonamenten una llengua:}} | |||
{{Cita| | {{Cita| | ||
| Llínea 94: | Llínea 103: | ||
6. i..., sobretot, posseïx el primer Sigle d'Or Lliterari d'una llengua neollatina europea durant el qual centenars d'autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.}} | 6. i..., sobretot, posseïx el primer Sigle d'Or Lliterari d'una llengua neollatina europea durant el qual centenars d'autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.}} | ||
==Vore també== | == Vore també == | ||
* [[Atlas Lingüístico de la Península Ibérica]] | * [[Atlas Lingüístico de la Península Ibérica]] | ||
==Enllaços externs== | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Ramón Menéndez Pidal}} | {{commonscat|Ramón Menéndez Pidal}} | ||
* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/menendez_pidal.htm Menéndez Pidal - Biografías y Vidas] | * [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/menendez_pidal.htm Menéndez Pidal - Biografías y Vidas] | ||