Diferència entre les revisions de "Joan de Joanes"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Es conjectura si de Joanes va estudiar en [[Itàlia]], puix va rebre l'influència de la pintura del dit país, especialment de [[Sebastiano del Piombo]]. Els historiadors tendixen a pensar que mai va eixir d'[[Espanya]], i que com son pare, va absorbir influències observant les pintures estrangeres que arribaven a [[Valéncia]]. Concretament de [[Sebastiano del Piombo]] existien diverses obres importants, que varen ser copiades i imitades per múltiples artistes. | Es conjectura si de Joanes va estudiar en [[Itàlia]], puix va rebre l'influència de la pintura del dit país, especialment de [[Sebastiano del Piombo]]. Els historiadors tendixen a pensar que mai va eixir d'[[Espanya]], i que com son pare, va absorbir influències observant les pintures estrangeres que arribaven a [[Valéncia]]. Concretament de [[Sebastiano del Piombo]] existien diverses obres importants, que varen ser copiades i imitades per múltiples artistes. | ||
En la [[Valéncia]] de la seua época '''Joan de Joanes''' fon el pintor de major rellevància. Dedicat fonamentalment a l'iconografia religiosa, fon | En la [[Valéncia]] de la seua época '''Joan de Joanes''' fon el pintor de major rellevància. Dedicat fonamentalment a l'iconografia religiosa, fon nomenat «''el segon [[Rafael Sanzio|Rafael]] ''». Entre les seues obres destaquen ''El Sant Sopar'' ([[Museu parroquial de Bocairent]]), ''Sant Sebastià en la sinagoga'', ''La Sagrada Família'', el retaule de l'Iglésia de La Font de la Figuera, ''Assunció de la Mare de Deu'' o les ''Bodes místiques del Venerable Agnesio'' (bon eixemple del [[Renaiximent]]), el retrat del ''Venerable donant'' i l'''Immaculada Concepció'', que és considerada com la seua obra més famosa, com a predecessora de la tipologia iconogràfica que [[Francisco Pacheco]], en el seu ''Art de la pintura'' expondrà com canònica. | ||
Representant del [[renaiximent valencià]] en una época certament convulsa per motius religiosos i polítics, de Joanes va conseguir crear un estil propi, uns tipos iconogràfics que serien repetits fins a la sacietat pels seus seguidors (són importants els seus ''Salvadors Eucarístics'', ''Ecce Homos'' i ''Doloroses''). Va produir un ''abans'' i un ''despuix'' en l'art valencià i és el millor representant d'este ambient pre-reformiste de mitat del [[sigle XVI]]. | Representant del [[renaiximent valencià]] en una época certament convulsa per motius religiosos i polítics, de Joanes va conseguir crear un estil propi, uns tipos iconogràfics que serien repetits fins a la sacietat pels seus seguidors (són importants els seus ''Salvadors Eucarístics'', ''Ecce Homos'' i ''Doloroses''). Va produir un ''abans'' i un ''despuix'' en l'art valencià i és el millor representant d'este ambient pre-reformiste de mitat del [[sigle XVI]]. | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
La seua obra fon continuada per diversos pintors: el seu fill Vicent Joanes (també conegut com Vicent Masip, ''Vicent Macip Menges'', continuador de les formes familiars, manifestades en una chicoteta ''Sant Sopar''), Margarita Joanes, [[Nicolás Borrás]] o Nicolau Factor. L'estil dels seus seguidors no fon molt apreciat pels mecenes de l'época, sobretot pel Patriarca Ribera, pero encara aixina varen ser un referent pictòric important. | La seua obra fon continuada per diversos pintors: el seu fill Vicent Joanes (també conegut com Vicent Masip, ''Vicent Macip Menges'', continuador de les formes familiars, manifestades en una chicoteta ''Sant Sopar''), Margarita Joanes, [[Nicolás Borrás]] o Nicolau Factor. L'estil dels seus seguidors no fon molt apreciat pels mecenes de l'época, sobretot pel Patriarca Ribera, pero encara aixina varen ser un referent pictòric important. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Ángel Dotor, op. cit., p. 30: los libros de bautismos de Fuente la Higuera comienzan en 1535, por lo que no ha podido encontrarse su partida de bautismo | * Ángel Dotor, op. cit., p. 30: los libros de bautismos de Fuente la Higuera comienzan en 1535, por lo que no ha podido encontrarse su partida de bautismo | ||