Diferència entre les revisions de "Ferro"

Última revisió del 10:03 19 dec 2024

El ferro (del llatí vulgar ferru, antigament conegut en valencià com a ferre) és un metal prou abundant en la capa terrestre, maleable, de color gris, magnètic i fàcilment oxidable. És el metal més utilisat en l'indústria. Ha segut històricament molt important, dona nom a un periodo de l'història de l'humanitat, l'Edat del Ferro.

El seu símbol és Fe i el seu número atòmic és el 26 del grup 8 de la taula dels elements.

Este metal de transició és el quart element més abundant en la corfa terrestre, representant un 5 % i, entre els metals, solament l'alumini és més abundant, i és el primer més abundant en massa planetària, degut a que el planeta, en el seu núcleu, concentra la major massa de ferro natiu, equivalent a un 70 %. El núcleu de la Terra està format principalment per ferro i níquel en forma metàlica, generant en moure's un camp magnètic.

Característiques

És un metal maleable, de color gris argentat, i presenta propietats magnètiques (és ferromagnético a temperatura ambient i pressió atmosfèrica). És extremadament dur i dens.

És l'element més pesat que es produïx exotérmicament per fusió, i el més llauger que es produïx a través d'una fissió.

Aplicacions

El ferro és el metal dur més usat, en el 95% en pes de la producció mundial de metal. El ferro pur (purea a partir de 99,5%) no té massa aplicacions, llevat excepcions per a utilisar el seu potencial magnètic. El ferro té la seua gran aplicació per a formar els productes siderúrgics, utilisant este com a element matriu per a estajar atres elements aleants tant metàlics com no metàlics, que conferixen distintes propietats al material. Es considera que una aleació de ferro és acer si conté menys d'un 2,1% de carbono; si el percentage és major, rep el nom de fundició.

L'acer és indispensable pel seu baix preu i tenacitat, especialment en automòvils, barcos i components estructurals d'edificis.

Referències

Joan Corominas: Breve diccionario Etimológico de la lengua castellana. 3º edición, 1987. Ed. Gredos, Madrid
Ramirez Ortega, Antonio; San José Arango, Carmen (2001). «El hierro en la naturaleza». Anales de la real academia de doctores
Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española (2005). «hierro». Diccionario panhispánico de dudas. Madrid: Santillana. ISBN 978-8-429-40623-8

Bibliografia

Frey, Perry A.; Reed, George H. (21 de septiembre de 2012). «The Ubiquity of Iron». ACS Chemical Biology 7 (9): 1477-1481. ISSN 1554-8929. doi:10.1021/cb300323q
Garritz, Andoni (1998). Química. Pearson Educación. ISBN 978-9-68444-318-1
Parry, Robert W. (1973). Química: fundamentos experimentales. Reverte. ISBN 978-8-42917-466-3

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ferro.

@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 És l'element més pesat que es produïx exotérmicament per fusió, i el més llauger que es produïx a través d'una fissió.
+== Aplicacions ==
+El ferro és el metal dur més usat, en el 95% en pes de la producció mundial de metal. El ferro pur (purea a partir de 99,5%) no té massa aplicacions, llevat excepcions per a utilisar el seu potencial magnètic. El ferro té la seua gran aplicació per a formar els productes siderúrgics, utilisant este com a element matriu per a estajar atres elements aleants tant metàlics com no metàlics, que conferixen distintes propietats al material. Es considera que una aleació de ferro és [[acer]] si conté menys d'un 2,1% de carbono; si el percentage és major, rep el nom de fundició.
+L'acer és indispensable pel seu baix preu i tenacitat, especialment en automòvils, barcos i components estructurals d'edificis.
 == Referències ==