Diferència entre les revisions de "Francesc de Borja Cremades i Marco"

Sense resum d'edició
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Francesc de Borja Cremades i Marco
| nom = Francesc de Borja Cremades i Marco
| image = [[Archiu:Lallvenp.jpg|250px]]
| image = [[Archiu:Parecre.jpg|200px]]
| peu = Portada de llibre
| peu = Pare Cremades de jove.
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Religiós, professor i escritor.
| ocupació = Religiós, professor i escritor.
Llínea 14: Llínea 14:
== Biografia ==
== Biografia ==


Francesc de Borja Cremades naixqué en la població valenciana de Bellreguart, en la comarca de [[La Safor]], l'any 1916. Era el menut d'una família numerosa formada per huit germans: tres dònes (Pepica, Rogelieta i Paquita) i cinc hòmens (Zacaries, Joan, Pep, Vicent i Francesc de Borja) dels quals tres seguiren la vocació religiosa: el germà major, Zacaries fon també jesuïta; Vicent que fon conegut com el retor pilotari i Francesc de Borja Cremades, conegut com el '''Pare Cremades'''. Dos de les tres germanes moriren als pocs anys: Rogelieta en tenia tretze i Paquita dos i mig, cosa freqüent en aquella época de gran mortalitat infantil.   
Francesc de Borja Cremades naixqué en la població valenciana de Bellreguart, en la comarca de [[La Safor]], l'any 1916. Era el chicotet d'una família numerosa formada per huit germans: tres dònes (Pepica, Rogelieta i Paquita) i cinc hòmens (Zacaries, Joan, Pep, Vicent i Francesc de Borja) dels quals tres seguiren la vocació religiosa: el germà major, Zacaries fon també jesuïta; Vicent que fon conegut com el retor pilotari i Francesc de Borja Cremades, conegut com el '''Pare Cremades'''. Dos de les tres germanes moriren als pocs anys: Rogelieta en tenia tretze i Paquita dos i mig, cosa freqüent en aquella época de gran mortalitat infantil.   


La casa natalícia estava situada a 50 metros del [[trinquet]] i a uns 100 metros de l'iglésia. Des de ben menut, destacà la seua afició i pràctica del deport nacional valencià: la [[pilota valenciana|pilota]]. Seguia la vida deportiva dels seus germans majors: Pep i Joan que arribaren a ser una parella de renom en la pràctica del [[raspall]].
La casa natalícia estava situada a 50 metros del [[trinquet]] i a uns 100 metros de l'iglésia. Des de ben menut, destacà la seua afició i pràctica del deport nacional valencià: la [[pilota valenciana|pilota]]. Seguia la vida deportiva dels seus germans majors: Pep i Joan que arribaren a ser una parella de renom en la pràctica del [[raspall]].
Llínea 69: Llínea 69:


* Té publicada obra en la Série Filològica de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).
* Té publicada obra en la Série Filològica de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).
== Pilota valenciana ==
{{AP|Pilota valenciana}}
Des de ben chicotet destacà la seua afició i pràctica del deport nacional valencià: [[Pilota valenciana|la pilota]]. Seguia en entusiasme la vida deportiva dels seus germans majors: Pep i Joan que arribaren a ser parella de renom en la pràctica del [[raspall]]; el primer alt i corpulent, segur sempre en la pegada des del fondo i des del mig es complementava a la perfecció en el primer, manco fort per més àgil i de sorprenents reflexos, qualitats que el feen un bon punter tallant els atacs i ramatant els punts.
Quan començà a despuntar l'atre germà, Vicent, que a la llarga arribaria a ser durants uns anys el més conegut i el més complet jugador de pilota de la comarca i de les comarques veïnes, Borja es mostraria sempre dispost a acompanyar-lo. Pero, sobretot, fon son tio Pep qui freqüentment se l'emportava al [[trinquet]], per a presenciar les partides de pilota des dels cinc anys.
Contant sèt anys i fins als onze, començà a fer l'ofici de ''marchador'' o encarregat de cantar el resultat despuix de cada tant, joc i final de partida. L'ocupació li proporcionava cinc cèntims de l'época i despuix foren dèu. Pero lo que més el satisfea era el privilegi de poder presenciar debades qualsevol partida de pagament, lo que era un fet excepcional.
Als cartorze anys es produí un [[esguinç]] d'esquena en el transcurs d'una partida del qual es resentiria durant molt de temps. No obstant, no deixà mai de practicar deport tant en el noviciat com d'adult, sobretot el [[frontó]] a mà i el [[tenis]] en els quals descollava. El seu entusiasme pel deport el duya a dir que "Tot home que no ama el deport no es absolutament varonil". Per ad ell el deport era prou més que un art; "era una noble lluita entre hòmens", segons comentava En Josep Puig Miret, gran amic seu i companyó en la Companyia de Jesús de la Comunitat de Gandia.


== Obra ==
== Obra ==
 
[[Archiu:Lallvenp.jpg|thumb|200px| Portada del llibre ''La Llengua Valenciana, en perill'']]
* ''Humor y aventuras en Latín: Al alcance de alumnos de III'' ([[1962]])
* ''Humor y aventuras en Latín: Al alcance de alumnos de III'' ([[1962]])
* ''[[La Llengua Valenciana, en perill]]'' ([[1982]])
* ''[[La Llengua Valenciana, en perill]]'' ([[1982]])
Llínea 83: Llínea 93:
* Medalla del Centenari dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia.
* Medalla del Centenari dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia.
* Medalla del Cinquantenari de la Coronació Patrona d'[[Ibi]] (1981)
* Medalla del Cinquantenari de la Coronació Patrona d'[[Ibi]] (1981)
== Cites ==
{{Cita|[[Manuel de Montoliu]]: L'individualitat de la llengua valenciana dins de la família de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.|''La llengua valenciana en perill'', per [[Francesc de Borja Cremades i Marco]] (Valéncia, 1982, [[GAV]])}}


== Vore també ==
== Vore també ==
Llínea 114: Llínea 128:
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianisme]]
[[Categoria:Valencianistes]]