Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Idioma neerlandés"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 22: Llínea 22:
|iso3= nld
|iso3= nld
|sil=
|sil=
|mapa=[[Image:dialectesdelneerlandes.png|200px|center]]
|mapa=[[File:Idioma neerlandés.PNG|200px|center]]
}}
}}


El '''neerlandés''' perteneix a la família germànica del indoeuropeu. Forma part del grup germànic occidental, relacionà en el [[Baix alemà|baix alemà]]. És la llengua materna d'uns vint i dos millons quincents mil (22.500.000) persones en el món.
El '''neerlandés''' pertany a la família germànica de l'[[llengües indoeuropees|indoeuropeu]]. Forma part del grup germànic occidental, relacionat en el [[Baix alemà|baix alemà]]. És la llengua materna d'uns vint i dos millons quincents mil (22.500.000) persones en el [[terra|món]].


* És la llengua oficial en el Regne dels [[Països Baixos]], en [[Bèlgica]] (concretament en les regions de [[Flandes]] i [[Bruseles]]) i en [[Surinam]]. Per extensió és també una de les llengües oficials de la [[Unió Europea|UE]] i de la [[Unió de les Nacions Suramericanes]].
* És la llengua oficial en el Regne dels [[Països Baixos]], en [[Bèlgica]] (concretament en les regions de [[Flandes]] i [[Brusseles]]) i en [[Surinam]]. Per extensió és també una de les llengües oficials de la [[Unió Europea|UE]] i de la [[Unió de les Nacions Suramericanes]].
* Sense ser oficial es parlat també com a llengua materna en la regió del baix Rin de [[Alemanya]] i en el nort de [[França]] (uns xixanta mil parlants). Degut a la colonisació i la emigració es parla també en [[Canadà]] (uns cent vint i nou mil), en [[Estats Units d'Amèrica|EEUU]], en [[Nova Zelanda]] (uns vint i nou mil) i en algunes parts d'[[Indonèsia]], a on solia ser la llengua utilisà en la administració pública colonial neerlandesa.
* Sense ser oficial es parlat també com a llengua materna en la regió del baix Rin d'[[Alemanya]] i en el nort de [[França]] (uns xixanta mil parlants). Degut a la colonisació i l'emigració es parla també en [[Canadà]] (uns cent vint i nou mil), en [[Estats Units d'Amèrica|EEUU]], en [[Nova Zelanda]] (uns vint i nou mil) i en algunes parts d'[[Indonèsia]], a on solia ser la llengua utilisada en l'administració pública colonial neerlandesa.    


== Veja's també ==
== Vore també ==
* [[Països Baixos]]
* [[Països Baixos]]
* [[Bèlgica]]
* [[Bèlgica]]
* [[França]]
* [[França]]
       
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Dutch language}}
{{Llengües germàniques}}
{{Llengües de França}}
{{Llengües de França}}
{{Llengües germàniques}}
 
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües germàniques]]

Última revisió del 10:41 23 gin 2026

Neerlandés
Nederlands
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Països Baixos, Bèlgica, Antilles, Surinam, Alemanya i França.
Regió:
Parlants:
  • natius:
  • atres:
38 millons
  • 22,5 mill
  • 15,5 mill
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Indoeuropea

  Germànic
   Occidental
    Baix fràncic
      Neerlandés

estatus oficial
Llengua oficial de: Països Baixos, Antilles Neerlandeses, Aruba, Surinam, Bèlgica i la UE
Regulat per: Nederlandse Taalunie
còdics de la llengua
ISO 639-1 nl
ISO 639-2 dut/nld
ISO/FDIS 639-3 nld
SIL
Archiu:Idioma neerlandés.PNG
vore també: llengua

El neerlandés pertany a la família germànica de l'indoeuropeu. Forma part del grup germànic occidental, relacionat en el baix alemà. És la llengua materna d'uns vint i dos millons quincents mil (22.500.000) persones en el món.

  • És la llengua oficial en el Regne dels Països Baixos, en Bèlgica (concretament en les regions de Flandes i Brusseles) i en Surinam. Per extensió és també una de les llengües oficials de la UE i de la Unió de les Nacions Suramericanes.
  • Sense ser oficial es parlat també com a llengua materna en la regió del baix Rin d'Alemanya i en el nort de França (uns xixanta mil parlants). Degut a la colonisació i l'emigració es parla també en Canadà (uns cent vint i nou mil), en EEUU, en Nova Zelanda (uns vint i nou mil) i en algunes parts d'Indonèsia, a on solia ser la llengua utilisada en l'administració pública colonial neerlandesa.

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Llengües germàniques
Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis
Llengües de França
Francés · Occità · Vasc · Bretó · Franco-Provençal · Català · Alemà · Neerlandés