Diferència entre les revisions de "Nap"
Text reemplaça - 'Cerdenya' a 'Serdenya' |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
És un verdura consumida per la seua raïl cultivat en climes templats. Segons les varietats es destina a l'alimentació animal o a l'alimentació humana (varietats més chicotetes i suaus). | És un verdura consumida per la seua raïl cultivat en climes templats. Segons les varietats es destina a l'alimentació animal o a l'alimentació humana (varietats més chicotetes i suaus). | ||
Els naps de consum humà són típics de [[ | Els naps de consum humà són típics de [[Sardenya]] i són de color [[negre]] a diferència de la majoria que són [[blanc|blancs]]. | ||
Els naps són plantes bianuals d'orige asiàtic o mediterràneu, les fulles són enteres i naixen directament de la raïl. El primer any forma una raïl més grossa en la part superior i el segon any florix fent de 8 a 12 fulles de 30 a 35cm de llarc per entre 7 i 12 cm d'ample, que donen llavors. | Els naps són plantes bianuals d'orige asiàtic o mediterràneu, les fulles són enteres i naixen directament de la raïl. El primer any forma una raïl més grossa en la part superior i el segon any florix fent de 8 a 12 fulles de 30 a 35cm de llarc per entre 7 i 12 cm d'ample, que donen llavors. | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
El seu cultiu està relativament emparentat en el de la [[col]]. Te preferències per terres poc calcaries (relativament àcides), pero soporta be terres llaugeres i relativament pobres. No es desenrolla correctament en terres molt compactes o de baix drenage. | El seu cultiu està relativament emparentat en el de la [[col]]. Te preferències per terres poc calcaries (relativament àcides), pero soporta be terres llaugeres i relativament pobres. No es desenrolla correctament en terres molt compactes o de baix drenage. | ||
Les llavors del nap són chicotetes. En planter han de tindre un bon control d'humitat per la germinació. La terra del planter ha | Les llavors del nap són chicotetes. En planter han de tindre un bon control d'humitat per la germinació. La terra del planter ha d'estar ben llaurada i lliure de males herbes. | ||
En terra es planta en files separades 25 cm, i dins de cada filera, es separen 5 cm entre llavors. Es sol fertilisar uns 3 dies despuix del sembrat, sempre al costat de les llavors, no directament. Quan brota, es sol replantar a una distància entre plantes de 8 cm. | En terra es planta en files separades 25 cm, i dins de cada filera, es separen 5 cm entre llavors. Es sol fertilisar uns 3 dies despuix del sembrat, sempre al costat de les llavors, no directament. Quan brota, es sol replantar a una distància entre plantes de 8 cm. | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
[[File:2015 01 17 Cuinant Caldera, Festa de Sant Antoni de Massalfassar 2015 02.jpg|thumb|right|250px|<center>Arròs en fesols i naps</center>]] | [[File:2015 01 17 Cuinant Caldera, Festa de Sant Antoni de Massalfassar 2015 02.jpg|thumb|right|250px|<center>Arròs en fesols i naps</center>]] | ||
Els naps es mengen normalment bollits havent tret la capa exterior que sol estar bruta de terra. Combinen be en el [[porc]] i atres carns animals. Com gran part de les plantes de la família Brassicaceae es considera que el seu consum protegix de diversos tipos de | Els naps es mengen normalment bollits havent tret la capa exterior que sol estar bruta de terra. Combinen be en el [[porc]] i atres carns animals. Com gran part de les plantes de la família Brassicaceae es considera que el seu consum protegix de diversos tipos de [[càncer]] | ||
El [[arròs en fesols i naps]] és un plat típic de la gastronomia [[Comunitat Valenciana|valenciana]]. Nap i col és també una combinació molt típica. Són plantes ya conegudes per [[grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] despuix substituïdes per les [[creïlla|creïlles]]. | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Brassica rapa subsp. rapa}} | {{Commonscat|Brassica rapa subsp. rapa}} | ||