Diferència entre les revisions de "Regne de Valéncia"

Text reemplaça - 'Serdenya' a 'Sardenya'
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Text reemplaça - 'El Puig' a 'El Puig de Santa Maria'
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 89: Llínea 89:
| notes                        =  
| notes                        =  
}}
}}
El '''Regne de Valéncia''' fon un regne creat per [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], que va comprendre des de la [[reconquista]] del regne preexistent de la [[taifa de Valéncia]] en [[1238]] fins a [[1707]], any en que en la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] per als regnes d'Aragó i Valéncia quan les seues institucions varen ser abolides i els seus furs substituïts pels castellans; des d'eixa data el regne de Valéncia va mantindre eixe nom com a territori dins de les diferents administracions de l'Espanya dels Borbons.<ref>Vore la [[drae:regne|2º accepció del terme ''regne'' en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola]].</ref>
El '''Regne de Valéncia''' fon un regne creat per [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], que va comprendre des de la [[reconquista]] del regne preexistent de la [[taifa de Valéncia]] en [[1238]] fins a [[1707]], any en que en la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] per als regnes d'Aragó i Valéncia quan les seues institucions varen ser abolides i els seus furs substituïts pels castellans; des d'eixa data el regne de Valéncia va mantindre eixe nom com a territori dins de les diferents administracions de l'Espanya dels Borbons.<ref>Vore la [[drae:regne|2º accepció del terme ''regne'' en el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola]].</ref>
{{Història de la Comunitat Valenciana}}


Despuix de la conquista inicial fon ampliat cap al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]. Jaume I, veent que era difícil repoblar tant de territori conquistat, intentà conservar alguns privilegis de la població nativa aixina com respectar les seues religions i costums, proclamant els [[Furs de Valéncia|Furs de Valéncia (''Els Furs'')]], a partir de la qual se crea en entitat de regne i passant a formar part de la [[Corona d'Aragó]]. Fon aixina depenent de la Corona pero en una administració pròpia.
Despuix de la conquista inicial fon ampliat cap al sur de la llínea [[Biar]]-[[Busot]]. Jaume I, veent que era difícil repoblar tant de territori conquistat, intentà conservar alguns privilegis de la població nativa aixina com respectar les seues religions i costums, proclamant els [[Furs de Valéncia|Furs de Valéncia (''Els Furs'')]], a partir de la qual se crea en entitat de regne i passant a formar part de la [[Corona d'Aragó]]. Fon aixina depenent de la Corona pero en una administració pròpia.
Llínea 106: Llínea 102:
Una volta conquistades les [[Illes Balears]], els esforços militars de Jaume I se varen redirigir cap als territoris islàmics del sur. En l'any [[1233]] se va planificar la campanya d'[[Alcanyís]], desenrollada en tres etapes:
Una volta conquistades les [[Illes Balears]], els esforços militars de Jaume I se varen redirigir cap als territoris islàmics del sur. En l'any [[1233]] se va planificar la campanya d'[[Alcanyís]], desenrollada en tres etapes:
* La primera dirigida a les terres de "la Plana" nort, en la presa de [[Borriana]] l'any 1233 i atres enclavaments, com per eixemple [[Peníscola]].
* La primera dirigida a les terres de "la Plana" nort, en la presa de [[Borriana]] l'any 1233 i atres enclavaments, com per eixemple [[Peníscola]].
* La segona comprén la zona central en la conquista de [[Valéncia]] (1238) i les terres planes fins al [[Xúquer]], per a fer-ho les corts generals de [[Monsó (Osca)|Monsó]] de [[1236]] varen concedir l'ajuda necessària i el papa [[Gregori IX]] va donar a l'empresa el caràcter de [[creuada]]. [[El Puig]] se va prendre en agost de [[1237]], en el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de [[Tunísia]] en auxili de Valéncia. Les capitulacions se varen firmar el [[28 de setembre]] i el rei va entrar en la ciutat el [[9 d'octubre]].
* La segona comprén la zona central en la conquista de [[Valéncia]] (1238) i les terres planes fins al [[Xúquer]], per a fer-ho les corts generals de [[Monsó (Osca)|Monsó]] de [[1236]] varen concedir l'ajuda necessària i el papa [[Gregori IX]] va donar a l'empresa el caràcter de [[creuada]]. [[El Puig de Santa Maria]] se va prendre en agost de [[1237]], en el fracàs d'una esquadra enviada pel rei de [[Tunísia]] en auxili de Valéncia. Les capitulacions se varen firmar el [[28 de setembre]] i el rei va entrar en la ciutat el [[9 d'octubre]].


[[Archiu:Entrada de Jaume I a València.jpg|thumb|200px|left|Pintura mural del castell d'[[Alcanyís]] del sigle XIV que representa l'entrada de Jaume I d'Aragó en Valéncia en 1238.]]
[[Archiu:Entrada de Jaume I a València.jpg|thumb|200px|left|Pintura mural del castell d'[[Alcanyís]] del sigle XIV que representa l'entrada de Jaume I d'Aragó en Valéncia en 1238.]]
Llínea 153: Llínea 149:


== Administració ==
== Administració ==
{{Història de la Comunitat Valenciana}}
Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes, a les quals coneixem en l'actualitat com a l'[[Ajuntament]], se denominava Consell. Estava format pel Justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que el componien depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.  
Fins al [[sigle XVIII]], abans del [[Decret de Nova Planta]], les institucions valencianes, a les quals coneixem en l'actualitat com a l'[[Ajuntament]], se denominava Consell. Estava format pel Justícia, els jurats i els consellers. En l'etapa migeval el Consell s'encarregava del govern, la defensa, la justícia i el patrimoni municipal. El número de persones que el componien depenia de la categoria de cada localitat i aixina mateix, pel seu número de veïns.  


Llínea 160: Llínea 157:


=== Càrrecs i oficis majors ===
=== Càrrecs i oficis majors ===
* [[Mestre racional]]
* [[Mestre racional]]
* [[Bale general]]
* [[Bale general]]