Diferència entre les revisions de "Renaixença valenciana" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

La '''Renaixença''' valenciana ~~va ser~~ un moviment lliterari, cultural i social que ~~va sorgir~~ en les terres de l'històric [[Regne de Valéncia]] en els últims anys del [[sigle XIX]]. Les personalitats que varen participar en este moviment reivindicaven el paper que la [[llengua valenciana]] jugava dins de les institucions i, sobretot, en la lliteratura culta. Este moviment va tindre algunes característiques comunes en uns atres que varen sorgir en terres veïnes a la [[Comunitat Valenciana]], com en [[Catalunya]] o les [[Illes Balears]].

La '''Renaixença''' valenciana fon un moviment lliterari, cultural i social que sorgí en les terres de l'històric [[Regne de Valéncia]] en els últims anys del [[sigle XIX]]. Les personalitats que varen participar en este moviment reivindicaven el paper que la [[llengua valenciana]] jugava dins de les institucions i, sobretot, en la lliteratura culta. Este moviment va tindre algunes característiques comunes en uns atres que varen sorgir en terres veïnes a la [[Comunitat Valenciana]], com en [[Catalunya]] o les [[Illes Balears]].

== Història ==

Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes que en estos sigles li havien intentat llevar.

El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart ~~va ser~~ u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Fèlix Pizcueta]], que dirigí la ~~rebolució~~ en Valéncia en els ~~lliverals~~ progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel II]] pero en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs ~~periodistics~~. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.

El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart fon u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari ''[[Las Provincias]]'' i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Fèlix Pizcueta]], que dirigí la revolució en Valéncia en els lliberals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel I]] pero en la [[Restauració]] tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies, obres de teatre i artículs periodístics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] el Centre de Cultura Valenciana, ara [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.

De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia l'any [[1867]] a on estudià ~~dret~~, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren les més llegides del món. Entre elles estan "[[Arroz y tartana]]" ([[1894]]), "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) o "[[Entre Naranjos]]" [[1900]] entre unes atres, es poden considerar noveles regionals, llibres de caràcter històric, entre els quals es troben: "[[Mare Nostrum]]", "[[El caballero de la Virgen]]", "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) que va captivar al públic nortamericà o "[[El Papa del Mar]]", com també autobiogràfics com "[[La Maja Desnuda]]" o "[[Los Argonautas]]" i socials com "[[El Intruso]]" o "[[La Catedral]]". Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon ~~enterrat~~ en Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel ~~Hernàndez~~]].

De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia l'any [[1867]] a on estudià Dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en l'any [[1898]]. També fundà el seu diari, ''[[El Pueblo]]'' ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren les més llegides del món. Entre elles estan ''[[Arroz y tartana]]'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]'' ([[1902]]), ''[[La barraca (novela)|La barraca]]'' ([[1898]]) o ''[[Entre Naranjos]]'' ([[1900]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals, llibres de caràcter històric, entre els quals es troben: ''[[Mare Nostrum]]'', ''[[El caballero de la Virgen]]'', ''[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]'' ([[1916]]) que va captivar al públic nortamericà o ''[[El Papa del Mar]]'', com també autobiogràfics com ''[[La Maja Desnuda]]'' o ''[[Los Argonautas]]'', i socials com ''[[El Intruso]]'' o ''[[La Catedral]]''. Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en l'any [[1928]] i fon soterrat en la ciutat de Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernandez]].

En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] d'[[Eduart Escalante]].

En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].

En la pintura valenciana destacà el gran pintor [[Joaquim Sorolla]] qui mostrà la societat valenciana de finals del sigle XIX i principis del XX sent un mestre de la llum. També [[Pinazo]] o [[Doménech]] entre atres foren destacats pintors de l'época.

En la pintura valenciana destacà el gran pintor [[Joaquim Sorolla]] qui mostrà la societat valenciana de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]], sent un mestre de la llum. També [[Pinazo]] o [[Doménech]] entre atres, foren destacats pintors de l'época.

En l'escultura el valencià [[Marià Benlliure]] fon u dels majors escultors de tots els temps, en reconiximents internacionals i que deixà moltes escultures per tota [[Espanya]].

També hi hagué un gran desenroll valencià en la [[música]]. Molts músics hi hagueren com el [[Mestre Serrano]] compositor de l'[[Himne de la Comunitat Valenciana]] ([[1909]]) en lletra de [[Maximilià Thous]] estrenat davant del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] durant l'inaguració de l'[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional]] celebrada en [[Valéncia]].

També hi hagué un gran desenroll valencià en la [[música]]. Molts músics hi hagueren com el [[Mestre Serrano]] compositor de l'[[Himne de la Comunitat Valenciana]] ([[1909]]) en lletra de [[Maximilià Thous]], estrenat davant del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] durant l'inaguració de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909|Exposició Regional]] celebrada en [[Valéncia]] en l'any [[1909]].

== Cites ==

* L'historiador i professor de llengua valenciana, Juli Moreno, sobre [[Constantí Llombart]]:

{{Cita|a.- Constanti Llombart (Carmel Navarro Llombart): Cronologicament s'ha de començar per l'inspirador del moviment renaixentiste, al menys el que articulà una societat (entitat cultural) i un ambient lliterari i cultural que donarien visibilitat a la [[Renaixença valenciana]], Constanti Llombart (1848-1893). D'ell s'ha parlat i s'ha escrit molt i de segur que se seguirà parlant i escrivint, no en va es l'iniciador material del moviment renaixentiste, encara que en son molts els autors que manifesten se poden trobar precedents inclus a la fi del segle XVIII (es el cas de [[Carles Ros i Hebrera]], [[Lluís Galiana|Lluïs Galiana]] o [[Gaspar Gil Polo]]). D'entre l'extensa produccio de Llombart destacaria, com a referents ideologics, l'introduccio i prolec de la seua obra 'Los Fills de la Morta Viva' (1883), l'ensaig d'ortografia del 'Diccionario Valenciano-Castellano' (1887) de José Escrig (revisat i ampliat per ell), i el 'Discurs Panegirich', llegit en la solemne sessio inaugurativa de [[Lo Rat Penat]] (1978).|'Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme', per [[Juli Moreno]]}}

== Vore també ==

Llínea 20:

Llínea 28:

* [[Constantí Llombart]]

* [[Teodor Llorente]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història Valenciana]]

[[Categoria:Lliteratura]]

[[Categoria:Lliteratura valenciana]]

[[Categoria:Pintura]]

[[Categoria:Pintura valenciana]]

[[Categoria:Música]]

[[Categoria:Música valenciana]]

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

[[Categoria:~~Lliteratura~~ valenciana]]

[[Categoria:Renaixença valenciana]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-La '''Renaixença''' valenciana va ser un moviment lliterari, cultural i social que va sorgir en les terres de l'històric [[Regne de Valéncia]] en els últims anys del [[sigle XIX]]. Les personalitats que varen participar en este moviment reivindicaven el paper que la [[llengua valenciana]] jugava dins de les institucions i, sobretot, en la lliteratura culta. Este moviment va tindre algunes característiques comunes en uns atres que varen sorgir en terres veïnes a la [[Comunitat Valenciana]], com en [[Catalunya]] o les [[Illes Balears]].
+La '''Renaixença''' valenciana fon un moviment lliterari, cultural i social que sorgí en les terres de l'històric [[Regne de Valéncia]] en els últims anys del [[sigle XIX]]. Les personalitats que varen participar en este moviment reivindicaven el paper que la [[llengua valenciana]] jugava dins de les institucions i, sobretot, en la lliteratura culta. Este moviment va tindre algunes característiques comunes en uns atres que varen sorgir en terres veïnes a la [[Comunitat Valenciana]], com en [[Catalunya]] o les [[Illes Balears]].
+== Història ==
 Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes que en estos sigles li havien intentat llevar.
-El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Fèlix Pizcueta]], que dirigí la rebolució en Valéncia en els lliverals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel II]] pero en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.
+El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart fon u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari ''[[Las Provincias]]'' i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Fèlix Pizcueta]], que dirigí la revolució en Valéncia en els lliberals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel I]] pero en la [[Restauració]] tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies, obres de teatre i artículs periodístics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] el Centre de Cultura Valenciana, ara [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.
-De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia l'any [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren les més llegides del món. Entre elles estan "[[Arroz y tartana]]" ([[1894]]), "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) o "[[Entre Naranjos]]" [[1900]] entre unes atres, es poden considerar noveles regionals, llibres de caràcter històric, entre els quals es troben: "[[Mare Nostrum]]", "[[El caballero de la Virgen]]", "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) que va captivar al públic nortamericà o "[[El Papa del Mar]]", com també autobiogràfics com "[[La Maja Desnuda]]" o "[[Los Argonautas]]" i socials com "[[El Intruso]]" o "[[La Catedral]]". Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernàndez]].
+De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia l'any [[1867]] a on estudià Dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en l'any [[1898]]. També fundà el seu diari, ''[[El Pueblo]]'' ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren les més llegides del món. Entre elles estan ''[[Arroz y tartana]]'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]'' ([[1902]]), ''[[La barraca (novela)|La barraca]]'' ([[1898]]) o ''[[Entre Naranjos]]'' ([[1900]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals, llibres de caràcter històric, entre els quals es troben: ''[[Mare Nostrum]]'', ''[[El caballero de la Virgen]]'', ''[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]'' ([[1916]]) que va captivar al públic nortamericà o ''[[El Papa del Mar]]'', com també autobiogràfics com ''[[La Maja Desnuda]]'' o ''[[Los Argonautas]]'', i socials com ''[[El Intruso]]'' o ''[[La Catedral]]''. Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en l'any [[1928]] i fon soterrat en la ciutat de Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernandez]].
-En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] d'[[Eduart Escalante]].
+En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].
-En la pintura valenciana destacà el gran pintor [[Joaquim Sorolla]] qui mostrà la societat valenciana de finals del sigle XIX i principis del XX sent un mestre de la llum. També [[Pinazo]] o [[Doménech]] entre atres foren destacats pintors de l'época.
+En la pintura valenciana destacà el gran pintor [[Joaquim Sorolla]] qui mostrà la societat valenciana de finals del [[sigle XIX]] i principis del [[Sigle XX|XX]], sent un mestre de la llum. També [[Pinazo]] o [[Doménech]] entre atres, foren destacats pintors de l'época.
 En l'escultura el valencià [[Marià Benlliure]] fon u dels majors escultors de tots els temps, en reconiximents internacionals i que deixà moltes escultures per tota [[Espanya]].
-També hi hagué un gran desenroll valencià en la  [[música]]. Molts músics hi hagueren com el [[Mestre Serrano]] compositor de l'[[Himne de la Comunitat Valenciana]] ([[1909]]) en lletra de [[Maximilià Thous]] estrenat davant del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] durant l'inaguració de l'[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional]] celebrada en [[Valéncia]].
+També hi hagué un gran desenroll valencià en la [[música]]. Molts músics hi hagueren com el [[Mestre Serrano]] compositor de l'[[Himne de la Comunitat Valenciana]] ([[1909]]) en lletra de [[Maximilià Thous]], estrenat davant del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] durant l'inaguració de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909|Exposició Regional]] celebrada en [[Valéncia]] en l'any [[1909]].
+== Cites ==
+* L'historiador i professor de llengua valenciana, Juli Moreno, sobre [[Constantí Llombart]]:
+{{Cita|a.- Constanti Llombart (Carmel Navarro Llombart): Cronologicament s'ha de començar per l'inspirador del moviment renaixentiste, al menys el que articulà una societat (entitat cultural) i un ambient lliterari i cultural que donarien visibilitat a la [[Renaixença valenciana]], Constanti Llombart (1848-1893). D'ell s'ha parlat i s'ha escrit molt i de segur que se seguirà parlant i escrivint, no en va es l'iniciador material del moviment renaixentiste, encara que en son molts els autors que manifesten se poden trobar precedents inclus a la fi del segle XVIII (es el cas de [[Carles Ros i Hebrera]], [[Lluís Galiana|Lluïs Galiana]] o [[Gaspar Gil Polo]]). D'entre l'extensa produccio de Llombart destacaria, com a referents ideologics, l'introduccio i prolec de la seua obra 'Los Fills de la Morta Viva' (1883), l'ensaig d'ortografia del 'Diccionario Valenciano-Castellano' (1887) de José Escrig (revisat i ampliat per ell), i el 'Discurs Panegirich', llegit en la solemne sessio inaugurativa de [[Lo Rat Penat]] (1978).|'Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme', per [[Juli Moreno]]}}
 == Vore també ==
@@ Llínea 20: / Llínea 28: @@
 * [[Constantí Llombart]]
 * [[Teodor Llorente]]
+[[Categoria:Història]]
 [[Categoria:Història Valenciana]]
+[[Categoria:Lliteratura]]
+[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
+[[Categoria:Pintura]]
+[[Categoria:Pintura valenciana]]
+[[Categoria:Música]]
+[[Categoria:Música valenciana]]
 [[Categoria:Cultura Valenciana]]
-[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
+[[Categoria:Renaixença valenciana]]